5. Determina els diftongs
vaig, mateix, gaire, veure, aire
7. fes el plural dels mots següents
estacions, vides, espurneixos, llampecs, mans, esquemes
8. fes la flexió dels adjectius següents
a)fugaç
b)polcra
c)gèlida
d)esmaperduda
e)mateixa
f)tranquil·la
g)difusa
h)jove
i)plena
9. conjuga en imperatiu i en participi
a) tingues, tingui...
veu, vegui...
pugues, pugui...
sigues, sigui...
ves, vagui...
b)podent
tenint
visquent
veuent
sabent
sent
corrent
Mostrando entradas con la etiqueta Activitats. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Activitats. Mostrar todas las entradas
sábado, 8 de mayo de 2010
DE LA PARAULA AL TEXT
PÀG, 169
2. transcriu
pate[ʃ]is, paï[z]os, coa[kc]ió, [3]u[d3]at...
5. mode verbal de la primera i segona part:
1ªindicatiu, 2ªimperatiu
6. escriu perífrasis d'obligació del text
rrecull, ves...
7. Escriu l'imperatiu de els verbs següents:
ves, vagi, ...
exigeix, exigeixi...
viu, visqui,...
tingues, tingui,...
8. persona gramatical de la 1ª part i de la 2ª
1ª: 3ª sing, 2ª: 2ª sing
9. escriu connectors tempoarls
posteriorment, abans...
12. fes derivats:
puruc, humà, cultural...
17. indica l'emisor i el receptor.
emisor, l'escritor; receptor, la persona maltratada
18. intenció del text
previndre del que has de fer si et passa qualsevol cosa semblant
2. transcriu
pate[ʃ]is, paï[z]os, coa[kc]ió, [3]u[d3]at...
5. mode verbal de la primera i segona part:
1ªindicatiu, 2ªimperatiu
6. escriu perífrasis d'obligació del text
rrecull, ves...
7. Escriu l'imperatiu de els verbs següents:
ves, vagi, ...
exigeix, exigeixi...
viu, visqui,...
tingues, tingui,...
8. persona gramatical de la 1ª part i de la 2ª
1ª: 3ª sing, 2ª: 2ª sing
9. escriu connectors tempoarls
posteriorment, abans...
12. fes derivats:
puruc, humà, cultural...
17. indica l'emisor i el receptor.
emisor, l'escritor; receptor, la persona maltratada
18. intenció del text
previndre del que has de fer si et passa qualsevol cosa semblant
ACTIVITAS TEMA 6
2. Completa amb el pronom.
a)Em , -me
a)Et, t’, et
a)–se, es, s’
a)–nos, ens, ens
7. Completa amb la combinació pronominal correcta.
a) se’n, s’ho
b) Te’n, -te-les
c) –los-en, li’n
d) se’ls, s’hi
e) –los-els, me’ls
f) me la, la hi
18. Completa amb la combinació pronominal correcta.
a) els hi
b)li ho
c)les hi
d)l’hi
e)la hi
f)li’n
38. assenyala la combinació pronominal adecuada
a)la hi
b)els hi
c)la’n
d)se’’n
a)Em , -me
a)Et, t’, et
a)–se, es, s’
a)–nos, ens, ens
7. Completa amb la combinació pronominal correcta.
a) se’n, s’ho
b) Te’n, -te-les
c) –los-en, li’n
d) se’ls, s’hi
e) –los-els, me’ls
f) me la, la hi
18. Completa amb la combinació pronominal correcta.
a) els hi
b)li ho
c)les hi
d)l’hi
e)la hi
f)li’n
38. assenyala la combinació pronominal adecuada
a)la hi
b)els hi
c)la’n
d)se’’n
martes, 16 de marzo de 2010
ACTIVITATS TEMA:4
3. Corregeix les construccions de gerundi incorrectes:
a) - Arribà a la meta rebent una copa de mans del president.¨
{ Al arribar a la meta, va rebre una copa a mans del president.
b) - El detingueren posant-li una multa per excés de velocitat.
{ El detingueren per posar-li una multa per excés de velocitat.
c) - Passejant pel bosc, trobà un camp de margarides primerenques.
{ Quan passejava pel bosc, va trobar un camp de margarides primerenques.
d) - Ha rebut un cop quedant inconscient.
{ Ha rebut un cop i s’ha quedat inconscient.
4. Completa les oracions següents:
a) L’empenyé amb força i caigué estrepitosament.
b) Van arribar al cim i plantaren una bandera.
c) S’asseuen encongint les cames.
d) El reconegué i saludà efusivament.
e) Entrà a l’hospital tremolant de fred i de por.
5. Completa les oracions amb el temps verbal que correspongui:
a) Si tens un moment, vine a veure’m.
b) Si tenies un problema, me l’explicaries?
c) Si no haguessis fet tard, nosaltres no tindríem temps de veure en Marc.
d) Si em portessis a casa, t’ho agrairia molt.
8. Expressa el significat d’aquestes oracions mitjançant una perífrasi verbal:
a) Tenia l’obligació de deixar-ho tot clar.
{ Soc el que ha de deixar-ho tot clar.
b) Probablement, ja són les nou.
{ És possible que siguin les nou.
c) Ja no molesta ningú.
{ Ha deixat de molestar.
d) Sembla que falta molt poc perquè comenci el concert.
{ Deu faltar poc perquè comenci el concert.
e) En Joan té la intenció de presentar-se al concurs d’escacs.
{ En Joan vol presentar-se al concurs d’escacs.
11. Completa les oracions amb li (CI) o el (CD):
a) A en Pep li horroritza parlar en públic.
b) No li afecta gens lo que li puguin dir.
c) Li farem una festa sorpresa i el sorprendrem.
d) Si no el telefones tu, ho faré jo.
12. Escriu el verb que es relacioni amb cadascun dels noms:
a) Culpabilitat: culpar.
b) Reflex: reflexionar.
c) Col·lisió: col·lisionar.
d) Aterratge: aterrar.
e) Temor: atemorir.
f) Decepció: decebre.
g) Extradició: extradicionar.
h) Garantia: garantir.
i) Pol·lució: pol·lir.
14. Corregeix les errades:
a) Els germans petits no es callen mai i li molesten a tothora. (el)
b) Es dorm al sofà i li emprenya que li posem la televisió. (sense)
c) Seu-te bé i calla’t! Estic dormint el teu germà. (s’està/està)
d) Quan va veure que el revisor es pujava a l’autobús, el Joan es va baixar de seguida. (en)
e) Li van preocupar tant que va marxar sense dir ni piu. (el)
17. Omple els buits amb fer o donar:
a) Jo dono un petó a l’avi i li dono les gràcies.
b) Em fa por anar al metge tot sol. M’hi acompanyes i fas un volt?
18. Completa les oracions amb ser o estar:
a) El meu nebot està malalt i això que no és un noi gens malaltís.
b) El Joan és un xicot molt alegre però últimament està molt trist.
c) I tu, ets solter o estàs casat?
d) Els estofats de la Carme són boníssims; avui, però, estaven una mica salats.
20. Omple els buits amb les formes de ser o estar.
{ És semblant a l'activitat anterior.
21. Omple els buits amb ser o estar i indica l’ús que presenten en cada oració:
a) Els nois són a l’escola i hi seran tot el dia. Ser, lloc.
b) En Pau és simpàtic però el seu germà no ho és gens. És, qualitat.
c) Els músics estan preparant el concert per demà. És, ús auxiliar.
d) La setmana passada els malfactors foren detinguts per la policia. És, ús auxiliar.
23. Completa les oraciones següents amb locucions de manera.
a) a la menuda / al detall; a l’engròs
b) a preu fet / a escarada
c) a la bestreta; a compte
d) a terminis
27. Relacions els elements de les diferents columnes.
a) El terra està fregat, camines de puntetes.
b) Caus per les escales a rodolons.
c) T’ha caigut un anell a terra, camines de quatregrapes.
d) Jugues a la xarranca, camines a peu coix.
e) Si un enemic t’amenaça amb un arma, caminesde recules.
f) Has begut més del compte, camines de tort.
g) Fas una pràctica de camuflatge, camines a rossegons.
h) Tot és fosc, camines a les palpentes.
35. Omple els biuts amb adverbis i locucions de quantitat.
Eren gairebé les vuit i en sortir al carrer vaig percebre una sensació molt estranya. Notava l’ambient força enrarit.Mai, en aquella hora, no haviavist el carrer tan i tan buit. Pel cap alt érem una desenad’ànimes que vagarejaven sense gaire esma.Que estrany era tot!Hi ha força gent que gaudeix de les situacions mésinversemblants però a mi no m’agraden gens nimica. Tot i que no sóc una persona gaire normal,necessito d’allò més la seguretat de l’entorn simés no la impressió que tot rutlla si fa no fa comsempre. Vaig recórrer pel cap baix un parell de quilòmetres i estava tan esgotat de cos i de cap queno me’n vaig adonar fins que hi vaig topar de nassos. En un bar mig tancat la gent s’amuntegava arreuper veure la final de la Copa d’Europa!!! No hihavia pensat gens en el maleït partit! Estava tanenrabiat amb mi mateix que vaig decidir no quedarm’hi.Per avui n’havia tingut prou!
36. Tria la forma més adeqüada per cada context.
a) gaire; molta
b) gens
c) gaires
d) prou
e) bastant; gens
f) massa
g) prou
37. Omple els buits amb les formes que convinguin.
a) pertot; enlloc
b) mentre
c) en lloc de; alhora
d) per tot; corrents
e) a les hores; gaire bé
f) mal; corrent
g) aleshores; potser; potser
h) ben; mentrestant
i) aleshores; malament; gairebé; enlloc
38. Corregeix les formes incorrectes.
a) Potser li truco demà o potser vaig a veure’l.
b) Mira, fins i tot en Pep s’ha preocupat per tu.
c) Amb les crosses has de caminar a poc a poc.
d) Has de veure’l i a més a més t’hi has de disculpar.
e) Ja t’hem dit moltes vegades que sí que hi anirem.
f) Crec que tots hi faran cap, fins i tot els més veterans.
39. Completa les oracions següents amb les preposicions que calguin.
a) entre; sense
b) malgrat; en
c) sense; contra
d) entre; amb; contra
e) amb; segons
f) a; a; amb
g) sense; contra
h) a; sense
i) ultra; en; de
j) a; a
k) a; amb; malgrat
41. Omples els biuts amb la preposició a.
a) Si el consum de tabac no afectés tant lapoblació, no caldria fer tantes campanyes perconscienciar els ciutadans.
b) En entrar a la sala de conferències, el periodistava saludar els assistents i va aprofitar l’avinentesaper fer una consulta al delegat.
c) Consultarem els serveis jurídics perquè ensajudin a redactar una denúncia a les autoritats.
d) Espera els companys i demana’ls si han vistel meu germà.
e) Digueu a l’agent de la nova secció que convoquiels socis per a la setmana vinent.
f) Hem cridat el metge perquè faci una revisió alteu germà.
42. Completa les oracions següents amb una preposició.
a) Si segueix rient-se de tothom, s’arrisca que li facin el buit.
b) S’entossudeix a ser una persona íntegra i es nega a que el manipulin.
c) S’ha adaptat bé al grup però vacil·la a fer nous amics.
d) Aspira que el nomenin director i s’afanya a fer mèrits.
e) S’oposen que construeixin més urbanitzacions i confien que el consistori s’avindrà adiscutir el nou projecte.
f) La tasca de salvament consisteix a evacuar els damnificats. Després caldrà preocupar-se quetothom sigui reallotjat.
g) Els ocupes s’oposaren al desallotjament de lacasa i s’arriscaren que la policia entrés a la nit.
h) Es preocupa que tot funcioni i està al cas detot però prescindeix que l’elogiïn.
44. Corregeix les errades.
a) Ens amenaçà a fer-nos fora de l’aula.
b) Si t’acostumes que els pares et facin els deures,no aprendràs gens.
c) La feina consistia a vendre cosmètics per les cases.
d) El recepcionista s’oblidà que havia d’avisar elsclients de l’habitació
321.
e) El filòsof dubtava que els assistents entenguessinadequadament el seu missatge ètic.
f) Ja comptava a presentar-se a l’oficina però se’n va oblidar completament.
g) Es va preocupar molt que tothom estigués ben atès.
h) Els joves van contribuir que la rifa fos un èxit.
50. Completa les oracions següents amb locucions prepositives.
a) quant a
b) a força de
c) per culpa de
d) tret de
e) a causa de
f) gràcies a
g) a desgrat de
h) en comptes de
i) pel que fa a
j) amb relació a
51. Completa les oracions següents amb a.
a) No hi anirà ningú a causa del mal temps.
b) Els incendis forestals són deguts als descuits dela població.
c) La contaminació de l’aire és deguda als escapamentsde les indústries pesants.
d) L’obra de teatre es va clausurar a causa de la pocaassistència de públic.
e) Aquestes faltes d’assistència són degudes auna baixa per malaltia.
f) Ningú no podrà fer més fotocòpies a causa de lamanca de tinta.
53. Corregeix les formes incorrectes.
a) No seré aquí fins a mitjan juliol.
b) Quant a la producció literària, el ritme d’obrescreix a un ritme lent.
c) Es va construir una casa al costat del riu.
d) No tinc feina a causa de la saturació del mercat.
e) Amb relació a les filtracions, caldrà investigar eldepartament de relacions públiques.
a) - Arribà a la meta rebent una copa de mans del president.¨
{ Al arribar a la meta, va rebre una copa a mans del president.
b) - El detingueren posant-li una multa per excés de velocitat.
{ El detingueren per posar-li una multa per excés de velocitat.
c) - Passejant pel bosc, trobà un camp de margarides primerenques.
{ Quan passejava pel bosc, va trobar un camp de margarides primerenques.
d) - Ha rebut un cop quedant inconscient.
{ Ha rebut un cop i s’ha quedat inconscient.
4. Completa les oracions següents:
a) L’empenyé amb força i caigué estrepitosament.
b) Van arribar al cim i plantaren una bandera.
c) S’asseuen encongint les cames.
d) El reconegué i saludà efusivament.
e) Entrà a l’hospital tremolant de fred i de por.
5. Completa les oracions amb el temps verbal que correspongui:
a) Si tens un moment, vine a veure’m.
b) Si tenies un problema, me l’explicaries?
c) Si no haguessis fet tard, nosaltres no tindríem temps de veure en Marc.
d) Si em portessis a casa, t’ho agrairia molt.
8. Expressa el significat d’aquestes oracions mitjançant una perífrasi verbal:
a) Tenia l’obligació de deixar-ho tot clar.
{ Soc el que ha de deixar-ho tot clar.
b) Probablement, ja són les nou.
{ És possible que siguin les nou.
c) Ja no molesta ningú.
{ Ha deixat de molestar.
d) Sembla que falta molt poc perquè comenci el concert.
{ Deu faltar poc perquè comenci el concert.
e) En Joan té la intenció de presentar-se al concurs d’escacs.
{ En Joan vol presentar-se al concurs d’escacs.
11. Completa les oracions amb li (CI) o el (CD):
a) A en Pep li horroritza parlar en públic.
b) No li afecta gens lo que li puguin dir.
c) Li farem una festa sorpresa i el sorprendrem.
d) Si no el telefones tu, ho faré jo.
12. Escriu el verb que es relacioni amb cadascun dels noms:
a) Culpabilitat: culpar.
b) Reflex: reflexionar.
c) Col·lisió: col·lisionar.
d) Aterratge: aterrar.
e) Temor: atemorir.
f) Decepció: decebre.
g) Extradició: extradicionar.
h) Garantia: garantir.
i) Pol·lució: pol·lir.
14. Corregeix les errades:
a) Els germans petits no es callen mai i li molesten a tothora. (el)
b) Es dorm al sofà i li emprenya que li posem la televisió. (sense)
c) Seu-te bé i calla’t! Estic dormint el teu germà. (s’està/està)
d) Quan va veure que el revisor es pujava a l’autobús, el Joan es va baixar de seguida. (en)
e) Li van preocupar tant que va marxar sense dir ni piu. (el)
17. Omple els buits amb fer o donar:
a) Jo dono un petó a l’avi i li dono les gràcies.
b) Em fa por anar al metge tot sol. M’hi acompanyes i fas un volt?
18. Completa les oracions amb ser o estar:
a) El meu nebot està malalt i això que no és un noi gens malaltís.
b) El Joan és un xicot molt alegre però últimament està molt trist.
c) I tu, ets solter o estàs casat?
d) Els estofats de la Carme són boníssims; avui, però, estaven una mica salats.
20. Omple els buits amb les formes de ser o estar.
{ És semblant a l'activitat anterior.
21. Omple els buits amb ser o estar i indica l’ús que presenten en cada oració:
a) Els nois són a l’escola i hi seran tot el dia. Ser, lloc.
b) En Pau és simpàtic però el seu germà no ho és gens. És, qualitat.
c) Els músics estan preparant el concert per demà. És, ús auxiliar.
d) La setmana passada els malfactors foren detinguts per la policia. És, ús auxiliar.
23. Completa les oraciones següents amb locucions de manera.
a) a la menuda / al detall; a l’engròs
b) a preu fet / a escarada
c) a la bestreta; a compte
d) a terminis
27. Relacions els elements de les diferents columnes.
a) El terra està fregat, camines de puntetes.
b) Caus per les escales a rodolons.
c) T’ha caigut un anell a terra, camines de quatregrapes.
d) Jugues a la xarranca, camines a peu coix.
e) Si un enemic t’amenaça amb un arma, caminesde recules.
f) Has begut més del compte, camines de tort.
g) Fas una pràctica de camuflatge, camines a rossegons.
h) Tot és fosc, camines a les palpentes.
35. Omple els biuts amb adverbis i locucions de quantitat.
Eren gairebé les vuit i en sortir al carrer vaig percebre una sensació molt estranya. Notava l’ambient força enrarit.Mai, en aquella hora, no haviavist el carrer tan i tan buit. Pel cap alt érem una desenad’ànimes que vagarejaven sense gaire esma.Que estrany era tot!Hi ha força gent que gaudeix de les situacions mésinversemblants però a mi no m’agraden gens nimica. Tot i que no sóc una persona gaire normal,necessito d’allò més la seguretat de l’entorn simés no la impressió que tot rutlla si fa no fa comsempre. Vaig recórrer pel cap baix un parell de quilòmetres i estava tan esgotat de cos i de cap queno me’n vaig adonar fins que hi vaig topar de nassos. En un bar mig tancat la gent s’amuntegava arreuper veure la final de la Copa d’Europa!!! No hihavia pensat gens en el maleït partit! Estava tanenrabiat amb mi mateix que vaig decidir no quedarm’hi.Per avui n’havia tingut prou!
36. Tria la forma més adeqüada per cada context.
a) gaire; molta
b) gens
c) gaires
d) prou
e) bastant; gens
f) massa
g) prou
37. Omple els buits amb les formes que convinguin.
a) pertot; enlloc
b) mentre
c) en lloc de; alhora
d) per tot; corrents
e) a les hores; gaire bé
f) mal; corrent
g) aleshores; potser; potser
h) ben; mentrestant
i) aleshores; malament; gairebé; enlloc
38. Corregeix les formes incorrectes.
a) Potser li truco demà o potser vaig a veure’l.
b) Mira, fins i tot en Pep s’ha preocupat per tu.
c) Amb les crosses has de caminar a poc a poc.
d) Has de veure’l i a més a més t’hi has de disculpar.
e) Ja t’hem dit moltes vegades que sí que hi anirem.
f) Crec que tots hi faran cap, fins i tot els més veterans.
39. Completa les oracions següents amb les preposicions que calguin.
a) entre; sense
b) malgrat; en
c) sense; contra
d) entre; amb; contra
e) amb; segons
f) a; a; amb
g) sense; contra
h) a; sense
i) ultra; en; de
j) a; a
k) a; amb; malgrat
41. Omples els biuts amb la preposició a.
a) Si el consum de tabac no afectés tant lapoblació, no caldria fer tantes campanyes perconscienciar els ciutadans.
b) En entrar a la sala de conferències, el periodistava saludar els assistents i va aprofitar l’avinentesaper fer una consulta al delegat.
c) Consultarem els serveis jurídics perquè ensajudin a redactar una denúncia a les autoritats.
d) Espera els companys i demana’ls si han vistel meu germà.
e) Digueu a l’agent de la nova secció que convoquiels socis per a la setmana vinent.
f) Hem cridat el metge perquè faci una revisió alteu germà.
42. Completa les oracions següents amb una preposició.
a) Si segueix rient-se de tothom, s’arrisca que li facin el buit.
b) S’entossudeix a ser una persona íntegra i es nega a que el manipulin.
c) S’ha adaptat bé al grup però vacil·la a fer nous amics.
d) Aspira que el nomenin director i s’afanya a fer mèrits.
e) S’oposen que construeixin més urbanitzacions i confien que el consistori s’avindrà adiscutir el nou projecte.
f) La tasca de salvament consisteix a evacuar els damnificats. Després caldrà preocupar-se quetothom sigui reallotjat.
g) Els ocupes s’oposaren al desallotjament de lacasa i s’arriscaren que la policia entrés a la nit.
h) Es preocupa que tot funcioni i està al cas detot però prescindeix que l’elogiïn.
44. Corregeix les errades.
a) Ens amenaçà a fer-nos fora de l’aula.
b) Si t’acostumes que els pares et facin els deures,no aprendràs gens.
c) La feina consistia a vendre cosmètics per les cases.
d) El recepcionista s’oblidà que havia d’avisar elsclients de l’habitació
321.
e) El filòsof dubtava que els assistents entenguessinadequadament el seu missatge ètic.
f) Ja comptava a presentar-se a l’oficina però se’n va oblidar completament.
g) Es va preocupar molt que tothom estigués ben atès.
h) Els joves van contribuir que la rifa fos un èxit.
50. Completa les oracions següents amb locucions prepositives.
a) quant a
b) a força de
c) per culpa de
d) tret de
e) a causa de
f) gràcies a
g) a desgrat de
h) en comptes de
i) pel que fa a
j) amb relació a
51. Completa les oracions següents amb a.
a) No hi anirà ningú a causa del mal temps.
b) Els incendis forestals són deguts als descuits dela població.
c) La contaminació de l’aire és deguda als escapamentsde les indústries pesants.
d) L’obra de teatre es va clausurar a causa de la pocaassistència de públic.
e) Aquestes faltes d’assistència són degudes auna baixa per malaltia.
f) Ningú no podrà fer més fotocòpies a causa de lamanca de tinta.
53. Corregeix les formes incorrectes.
a) No seré aquí fins a mitjan juliol.
b) Quant a la producció literària, el ritme d’obrescreix a un ritme lent.
c) Es va construir una casa al costat del riu.
d) No tinc feina a causa de la saturació del mercat.
e) Amb relació a les filtracions, caldrà investigar eldepartament de relacions públiques.
jueves, 21 de enero de 2010
ACTIVITATS
6. Escriu el determinant:
a) El canal...
b) Té per costum... els llums.
c) Vaig menjar les postres... el son.
d) Té una salut...
8. Canvia el nombre dels substantius i explica l'alteració:
a) Pasqües, arrugues, cascades... Es canvia la terminació a per es.
b) peça, pluja, raça... Es canvuia es per a i canvia la consonant que hi ha al davant.
9. Escriu en plural:
usos, tornavisos, interesos, arrosos, barnusos...
13. Escriu en singular:
a) equació, fatiga
b) peix, llaç, túnica
c) tauró, gorga
d) huracà, erosió
14. Escriu la flexió:
instantanies, italia, gandula, aprensiva, ...
16. Fes la flexió:
a) ferries
b) diví
c) obcens
d) tebia
17. Escriu l'adjectiu en plural:
a) burgesos
b) estantisos
c) escasos
d) seriosos
18. Fes la flexió
cortes, suisa, massisa, xamosa, lasa, ansiosa, rossa...
20. Troba els adjectius que no son invariables:
a) tranquil, paral·lel
b) rar, clar, bàrbar,
c) antent, dolent, valent, potent, calent, violent, suculent
24. Escriu la flexió:
boija, lleitja, mitja. roija.
a) El canal...
b) Té per costum... els llums.
c) Vaig menjar les postres... el son.
d) Té una salut...
8. Canvia el nombre dels substantius i explica l'alteració:
a) Pasqües, arrugues, cascades... Es canvia la terminació a per es.
b) peça, pluja, raça... Es canvuia es per a i canvia la consonant que hi ha al davant.
9. Escriu en plural:
usos, tornavisos, interesos, arrosos, barnusos...
13. Escriu en singular:
a) equació, fatiga
b) peix, llaç, túnica
c) tauró, gorga
d) huracà, erosió
14. Escriu la flexió:
instantanies, italia, gandula, aprensiva, ...
16. Fes la flexió:
a) ferries
b) diví
c) obcens
d) tebia
17. Escriu l'adjectiu en plural:
a) burgesos
b) estantisos
c) escasos
d) seriosos
18. Fes la flexió
cortes, suisa, massisa, xamosa, lasa, ansiosa, rossa...
20. Troba els adjectius que no son invariables:
a) tranquil, paral·lel
b) rar, clar, bàrbar,
c) antent, dolent, valent, potent, calent, violent, suculent
24. Escriu la flexió:
boija, lleitja, mitja. roija.
martes, 12 de enero de 2010
ACTIVITATS
1. Indica per quin motiu (polític, cultural...) l’ús s’extingeix o es manté en els casos següents:
a) L’any 1815, l’erupció d’un volcà a l’illa de Sumbawa va provocar la mort de tota una comunitat i, òbviament, de la seva llengua vehicular, el tambora. o En aquest cas, l’ús del llenguatge vehicular de la comunitat de Sumbawa, el tambora, s’extingeix per un motiu natural: la destrucció (desaparició) de la comunitat i, per tant, del seu llenguatge.
b) Les llengües ameríndies van ser substituïdes per llengües indoeuropees (castellà, portuguès, anglès) arran de les colonitzacions. o Les llengües ameríndies van extingir-se per un motiu polític (territorial): la colonització dels pobles, que va comportar la implantació de les llengües colonitzadores. c) L’àrab clàssic es manté com a llengua comuna a tot l’Islam perquè va ser la llengua en què es va escriure el llibre sagrat dels musulmans, l’Alcorà. o L’àrab clàssic es manté, clarament, per un motiu religiós.
d) Els grups petits que practiquen l’endogàmia (matrimonis dins del grup) mantenen la llengua amb més èxit que els que practiquen l’exogàmia (matrimonis fora del grup). o Els que practiquen l’endogàmia mantenen la llengua per un motiu cultural.
e) La desforestació de l’Amazònia deixa els indis sense recursos, per la qual cosa perden la cohesió com a grup, s’assimilen a altres comunitats i substitueixen la seva llengua. o Perden la seva llengua per un motiu sociocultural.
3. Llegeix atentament el text següent. Després, respon les preguntes:
a) Quines són les diferències de comportament lingüístic entre homes i dones, segons el text? o Els homes tenen la veu més greu que les dones, a causa de la forma dels òrgans fonatoris; les dones fan més ús dels sufixos diminutius –et, -ó; els homes estan més autoritzats a transgredir verbalment les convencions socials; i un dels dos (home o dona) té més dret a interrompre a l’altre.
b) Consideres que hi ha diferències lingüístiques entre homes i dones de les generacions anteriors a la teva (pares, avis)? Descriu-les. o En general, tant homes com dones han canviat la manera de parlar que la de generacions anteriors, ara es parla amb més “llibertat”. Hi ha moltes paraules i expressions que ara utilitzem que llavors serien de mala educació, però que ara ja són més col·loquials.
c) Creus que actualment, amb més igualtat antre sexes, se segueixen donant aquestes diferències? Justifica la resposta. o Sí, tot i que homes i dones parlen amb més “llibertat”, els homes segueixen parlant més greu i volen imposar (un xic menys que abans) la seva autoritat a l’hora de parlar.
a) L’any 1815, l’erupció d’un volcà a l’illa de Sumbawa va provocar la mort de tota una comunitat i, òbviament, de la seva llengua vehicular, el tambora. o En aquest cas, l’ús del llenguatge vehicular de la comunitat de Sumbawa, el tambora, s’extingeix per un motiu natural: la destrucció (desaparició) de la comunitat i, per tant, del seu llenguatge.
b) Les llengües ameríndies van ser substituïdes per llengües indoeuropees (castellà, portuguès, anglès) arran de les colonitzacions. o Les llengües ameríndies van extingir-se per un motiu polític (territorial): la colonització dels pobles, que va comportar la implantació de les llengües colonitzadores. c) L’àrab clàssic es manté com a llengua comuna a tot l’Islam perquè va ser la llengua en què es va escriure el llibre sagrat dels musulmans, l’Alcorà. o L’àrab clàssic es manté, clarament, per un motiu religiós.
d) Els grups petits que practiquen l’endogàmia (matrimonis dins del grup) mantenen la llengua amb més èxit que els que practiquen l’exogàmia (matrimonis fora del grup). o Els que practiquen l’endogàmia mantenen la llengua per un motiu cultural.
e) La desforestació de l’Amazònia deixa els indis sense recursos, per la qual cosa perden la cohesió com a grup, s’assimilen a altres comunitats i substitueixen la seva llengua. o Perden la seva llengua per un motiu sociocultural.
3. Llegeix atentament el text següent. Després, respon les preguntes:
a) Quines són les diferències de comportament lingüístic entre homes i dones, segons el text? o Els homes tenen la veu més greu que les dones, a causa de la forma dels òrgans fonatoris; les dones fan més ús dels sufixos diminutius –et, -ó; els homes estan més autoritzats a transgredir verbalment les convencions socials; i un dels dos (home o dona) té més dret a interrompre a l’altre.
b) Consideres que hi ha diferències lingüístiques entre homes i dones de les generacions anteriors a la teva (pares, avis)? Descriu-les. o En general, tant homes com dones han canviat la manera de parlar que la de generacions anteriors, ara es parla amb més “llibertat”. Hi ha moltes paraules i expressions que ara utilitzem que llavors serien de mala educació, però que ara ja són més col·loquials.
c) Creus que actualment, amb més igualtat antre sexes, se segueixen donant aquestes diferències? Justifica la resposta. o Sí, tot i que homes i dones parlen amb més “llibertat”, els homes segueixen parlant més greu i volen imposar (un xic menys que abans) la seva autoritat a l’hora de parlar.
lunes, 30 de noviembre de 2009
ASTIVITATS FOTOCOPIES
1.) Els textos següents contenen paraules repetides. Substitueix-les, si escau, pels sinònims corresponents:
" Les tempestes d’ aquest cap de setmana han provocat inundacions en diverses localitats de la costa catalana. Els ajuntaments de les localitats inundades (anegades) han fet una primer estimació de les pèrdues que han ocasionat les inundacions (grans pluges), que es xifren en 2.000 milions de pessetes ".
"Marinho, màxim golejador de la lliga, ha firmat una nova clàusula al contracte que el lliga (manté) amb el seu club, el F.C.Barcelona, fins l’ any 2007. El golejador (anotador), que va fitxar pel F.C.Barcelona ( pels blaugrana) a començament de temporada, va declarar que se sentia satisfet per la nova clàusula i va afegir que “ al F.C. Barcelona (Barça) em trobo com a casa”.
2.) Creus que són correctes? Per quin d’ altres adjectius els substituiries?
Sí que són correctes. Els canviaria per esplèndid, fora de sèrie, crack…
3.) Troba els equivalents a:
-Épatant, frappant: super explèndid
-Gentleman: senyor (amb cultura)
-Timing: coordinació
-Cheer-leader: aimadora
-Mountain bike: bicicleta de muntanya
-Check in: enregistrar-se
4.) Quin es més recomanable?
Fora de banda.
Menjar ràpid.
TAC.
Prime Time
Reality show
De vegades la forma extrangera és més correcta perquè el màxim de la pobleció a sobreentén o perquè aquesta s’ allarga molt si la expressem en el nostre idioma.
5.) Textos: (estan en procès)
- Publicat en un diari:
Ahir a la nit, al barri de les Tres Aigües va tenir lloc una explosió en un edifici que va provocar un gran enrenou i va espantar tot el veïnat.
L’ explosió que és va produir en un barri modern de Girona a les 9 del vespre, segons mostren les dades ha sigut provocada per una bombona de gas butà. Per sort en aquells moments no hi havia ningú a l’ edifici cosa que fa que no haguem de lamentar víctimes humanes.
Els danys materials pugen a 4.000 milions de pessetes, fet que preocupa al alcalde de la població. A més a més, a causa de l’ explosió és va provocar un incendi que no es va poder controlar fins al cap de unes 3 hores i en el qual van participar en l’ extinció bombers de Girona, la Selva i l’ Empordà.
Però finalment aquest tràgic incident va acabar sense víctimes mortals i es va poder posar una ràpida solució al problema.
- Llegit a la ràdio:
- Bon dia a tothom, avui començarem el nostre temps de notícies esmentant un incident que va afectar ahir al vespre cap allà a les 9 a un barri de Girona. El fet fou que una explosió de gas va enderrocar un edifici, però per sort no s’ hi trobava cap persona en l’ interior.
Tot i que no morissin persones en l’accident, aquest fa pujar el seu cost fins als 4.000 milions de pessetes i després va causar una incendi que fou controlat al cap de tres hores gracies a l’ actuació dels bombers de Girona, la Selva i l’ Empordà.
6.) Quines conclusions treus sobre els dos textos llegits?
- Les conclusions que trec són què els dos textos fan referència a la mateixa idea, però que com que és troben en punts de ideologies diferents expressen la idea de forma diferent, una cap al punt de vista més punxant i l’ altra cap al de evadir la realitat i maquejar-la.
" Les tempestes d’ aquest cap de setmana han provocat inundacions en diverses localitats de la costa catalana. Els ajuntaments de les localitats inundades (anegades) han fet una primer estimació de les pèrdues que han ocasionat les inundacions (grans pluges), que es xifren en 2.000 milions de pessetes ".
"Marinho, màxim golejador de la lliga, ha firmat una nova clàusula al contracte que el lliga (manté) amb el seu club, el F.C.Barcelona, fins l’ any 2007. El golejador (anotador), que va fitxar pel F.C.Barcelona ( pels blaugrana) a començament de temporada, va declarar que se sentia satisfet per la nova clàusula i va afegir que “ al F.C. Barcelona (Barça) em trobo com a casa”.
2.) Creus que són correctes? Per quin d’ altres adjectius els substituiries?
Sí que són correctes. Els canviaria per esplèndid, fora de sèrie, crack…
3.) Troba els equivalents a:
-Épatant, frappant: super explèndid
-Gentleman: senyor (amb cultura)
-Timing: coordinació
-Cheer-leader: aimadora
-Mountain bike: bicicleta de muntanya
-Check in: enregistrar-se
4.) Quin es més recomanable?
Fora de banda.
Menjar ràpid.
TAC.
Prime Time
Reality show
De vegades la forma extrangera és més correcta perquè el màxim de la pobleció a sobreentén o perquè aquesta s’ allarga molt si la expressem en el nostre idioma.
5.) Textos: (estan en procès)
- Publicat en un diari:
Ahir a la nit, al barri de les Tres Aigües va tenir lloc una explosió en un edifici que va provocar un gran enrenou i va espantar tot el veïnat.
L’ explosió que és va produir en un barri modern de Girona a les 9 del vespre, segons mostren les dades ha sigut provocada per una bombona de gas butà. Per sort en aquells moments no hi havia ningú a l’ edifici cosa que fa que no haguem de lamentar víctimes humanes.
Els danys materials pugen a 4.000 milions de pessetes, fet que preocupa al alcalde de la població. A més a més, a causa de l’ explosió és va provocar un incendi que no es va poder controlar fins al cap de unes 3 hores i en el qual van participar en l’ extinció bombers de Girona, la Selva i l’ Empordà.
Però finalment aquest tràgic incident va acabar sense víctimes mortals i es va poder posar una ràpida solució al problema.
- Llegit a la ràdio:
- Bon dia a tothom, avui començarem el nostre temps de notícies esmentant un incident que va afectar ahir al vespre cap allà a les 9 a un barri de Girona. El fet fou que una explosió de gas va enderrocar un edifici, però per sort no s’ hi trobava cap persona en l’ interior.
Tot i que no morissin persones en l’accident, aquest fa pujar el seu cost fins als 4.000 milions de pessetes i després va causar una incendi que fou controlat al cap de tres hores gracies a l’ actuació dels bombers de Girona, la Selva i l’ Empordà.
6.) Quines conclusions treus sobre els dos textos llegits?
- Les conclusions que trec són què els dos textos fan referència a la mateixa idea, però que com que és troben en punts de ideologies diferents expressen la idea de forma diferent, una cap al punt de vista més punxant i l’ altra cap al de evadir la realitat i maquejar-la.
miércoles, 28 de octubre de 2009
ACTIVITATS TEMA-2
1. lituà: sord, francès: sord, canadenc: sord, alemany: sonor, grec: sonor, català: sonor, protuguès: sord, valencià: sonor, aranès: sonor, gironí: sonor, finès: sord, danès: sonor
2. Classifica els mots segons els punt d’articulació:
a) DENTAL: quatre.
b) ALVEOLAR: rosa, lluna, cassola.
c) VELAR: cotxe, girava.
d) BILABIAL: bona, peça, metzina.
e) PALATAL: allunyar-se, xalet.
3. Classifica les grafies segons els punts d’articulació:
a) OCLUSIUS: contraure, afegir, inquirir, atemorir, aplaudir.
b) APROXIMANTS: dormir, avesar, agafar.
c) FRICATIUS: insinuar, inflar.
d) AFRICATS: cicatritzar, assetjar.
e) NASALS: mentir, enyorar, netejar.
f) LATERALS: enllaunar, liquidar.
g) VIBRANTS: rebre, acaronar.
4. Completa la graella amb els trets distintius:
[t], [ʃ], [m], [ɲ]
Dental, Oclusiu, Sord, Palatal, Fricatiu, Sord, Bilabial, Nasal, Sonor, Palatal, Nasal, Sonor
[ɾ], [z], [g], [dʒ]
Alveolar, Vibrant, Sonor, Alveolar, Fricatiu, Sord, Velar, Oclusiu, Sonor, Palatal, Africat, Sonor
5. Caracteritza fonèticament els mots següents:
9. Transcriu els sons de les grafies destacades dels mots següents:
casa: [z]
Girona: [g]
cadira: [d]
fletxa: [tʃ]
recorda: [k]
sutge: [dʒ]
empatx: [tʃ]
maduixa: [ʃ]
lluny: [ɲ]
rosada: [r]
tsar: [ts]
setze: [dz]
amorós: [ɾ]
llavi: [ʎ]
pare: [p]
gerro: [r]
13. Classifica i transcriu la grafia destacada dels següents mots:
OCLUSIU
APROXIMANT
dau:[d]
abella:[β]
gat:[g]
quedar: [*]
bossa: [b]
abastar: [β]
guix: [g]
iogurt: [Ɣ]
afganesa: [g]
saber: [β]
dent: [d]
indi: [*]
gros: [g]
reguen: [Ɣ]
avellana: [b]
adolescent: [*]
fervor: [b]
educar: [*]
ordenar: [d]
pegar: [Ɣ]
17. Omple els buits amb la grafia adient:
a) p/b: destorb, equip, tomb, adob, xarrup, estrep, calb, superb, àrab, esquerp, tip, cop, balb, talp, galop, llamp, Jacob, pop, serp, esnob, ciclop, orb, rumb, xenòfob, Olimp, baobab, corb, gep, rap.
b) t/d: dent, ràpid, paret, esvelt, verd, asfalt, fred, nord, brut, gest, àcid, nebot, covard, estret, càndid, estúpid, gat, sud, petit, curt, fort, trànsit, brot, inèdit, fluid, intrèpid, esplèndid, fart, acord.
c) c/g: pedagog, duc, llarg, ric, fang, arc, abric, pròfug, badoc, biòleg, càstig, espeleòleg, tic, demagog, roc, fàstic, tècnic, mànec, poc, tronc, cartílag, pròleg, llac, equívoc, dramaturg, sacríleg, estrateg, sarcòfag.
18. Omple els espais buits amb cu, qu o qü:
a) qüestió, cua, conseqüent, freqüent, quotidià, evacuar, quasi, focus, qualificació, innocu, quatre, obliqua, pasqua, vàcua, quota, eqüestre, promíscua.
19. Busca el primitiu dels mots següents:
a) Sequedat – sec, trencament - trencat, groguenc – groc, amargant –amarg, doblegar – doble, aparcar – parc, demagògia – demagog, carregar – càrrec, presseguer – préssec, ceguesa –cec, allargar – llarg, pessigar – pessic, validesa – vàlid, candidesa - càndid, palpar – palp, engripar-se – grip, conhortar – hort, ensordir – sord, naufragar – nàufrag, corcar – corc, manyagueria – manya, solidificar – sòlid.
20. Omple els buits amb l’opció corresponent:
a) ab-/ap-: absent, apte, absurd, absolut, absorció, abdomen, aptitud, abstemi, abstenció.
b) ob-/op-: observar, opció, obtenir, obtús, optar, obstruir, obsolet, òptica, obturar, optimitzar.
c) ad-/at-: adjacent, atles, atzar, adverbi, atmosfera, administrar, adversitat, atleta, adjurar.
d) –nt/nd/-n: fan, calent, profund, moribund, valent, gran, gegant, violent, fecund.
e) –nc/-ng: banc, fang, cranc, franc, sang, trenc, estanc, fong.
22. Omple els buits amb la grafia que calgui:
a) Aquest escriptor té un art subtil; ha estat cabdal de la literatura del segle vint.
b) El cabdill no abdicarà mai, ha optat per mantenir el regne unit.
c) De sobte es capfica en dubtes que tan sols pot resoldre l’atzar.
d) Ens trobem en la latitud nord o sud?
e) El mag ha disparat l’arc i ha estat digne del càrrec.
f) El buldog del tuareg té acne juvenil.
25. Completa els buits amb b o v:
a) L'avi està avorrit des de que duu la cama embenada.
b) El baró arriba sempre tard, deixa la gavardina penjada a la biga i acaba les feines a corre-cuita.
c) És probable que el cerebel dels humans evolucioni a partir de canvis incerts.
d) Han envernissat l’alcova del gavatx que resideix a Biscaia.
e) Al pavelló fan proves per gravar nous compactes.
32. Transcriu els sons de les grafies destacades:
Dos homes: [z]
Feix de palla: [ʃ]
Vaig sol: [dʒ]
33. Transcriu el so destacat
a) [s]: esmolar espant, estimar, esgarrifós, estrany, esmicolar, esbarriar, estirar, esbufegar, espill, escorça.
b) [dʒ]: Puigmal, Puigcerdà, Puigdàlber, Puigdelfí, Puiggarí.
36. Respon les preguntes:
a) Quin so representa en català estàndard la grafia j de planteja? Quina altra grafia el pot representar? [ʒ]. [ ʃ].
b) Quin so representen les grafies ss i s del mot expressar-se? [s].
c) Quin so o quins sons representen les grafies cc d’acceptada? [ks].
d) Quins sons representen la c i les s de decisius? [s].
e) Quin so representa la d del mot sud-est? Quin fenomen fonètic és remarcable en aquest mot? [t]. Canvi de sonoritat.
f) Descriu els trets distintius del so que representa la lletra g de germanes: S’escriu amb g perquè va davant de e, i i es representa [ʒ].
g) Transcriu el so que representa ç de la paraula incapaç: [s].
h) Defineix i transcriu el so que representa la grafia tg a llenguatge: És un so africat palatal sonor [dʒ].
i) Transcriu els en la seqüència els avis: [elz].
j) Transcriu la seqüència produeix admiració: [pɾodweʃ atmiɾasio].
40. Omple els buits amb els sons [s] o [z]:
a) La mi[s]ió con[s]i[s]tia a a[s]olir fluïde[z]a en el tràn[z]it de di[s]abte.
b) La de[s]i[z]ió del di[z]ident enfon[z]à la po[z]i[s]ió del compromi[z]ari.
c) La tendre[z]a de la marque[z]a a[s]uaujà la di[s]cu[z]ió entre la barone[z]a i la duque[z]a.
d) La rela[s]ió entre la Su[s]anna i l’Eu[s]ebi ha entrat en cri[z]i. L’últim epi[z]odi va [s]er apoteò[z]ic.
42. Completa amb cs, cc, xc o x les paraules següents:
a) Reflexió, excedent, accés, exquisit, accelerar, taxa, accèssit, excèntric, bixest, accent, exèrcit, coxofemoral, accessòria, taxista, ix.
43. Forma substantius a partir dels mots següents:
a) Incloure – inclusió, explotar – explosió, imprimir – impressió, cometre – comissió, decidir – decisió, revisar – revisió, comprimir – compressió, persuadir – persuasió, reprimir – repressió, evadir – evasió, adherir – adhesió, transmetre – transmissió, emetre – emissió, preveure – previsió, veure – visió, admetre – admissió.
44. Fes el plural i classifica segons el so:
[s]
[z]
Matalàs, Matalassos, Ús, usos, Compàs, Compassos, Seriós, Seriosos, Arròs, Arrossos, Permís, Permisos, Ros, Rossos, Mes, Mesos, Rus, Russos, Avís, Avisos, Espès, Espessos, Gas, Gasos, Pas
Passos, Difús, Difusos, Interès ,Interessos ,Cas, Casos, Tros , Trossos, Refús, Refusos, Accés, Accessos, País, Països
46. Omple els buits amb la grafia que correspongui:
a) Entresuar, prosseguir, ressenyar, parasintètic, hendecasíl·lab, contrasentit, assolellar, autoservei, pressentir, suprasensible, dissociar, ressorgir, ressò, fotosíntesi, asimetria, ressentir-se.
48. omple els buits amb la grafia adient:
a) Ànsia, ciri, cançó, sentinella, capçal, cérvol, setrilleres, tapís, llençol, cera, simple, concili, sèquia, serraller, seducció, servei, postal, matalàs, lluç, simfonia.
49. Completa els buits amb la grafia que calgui:
a) L’explosió de dissabte a Còrsega va provocar la mobilització de tota la població.
b) El paisatge de Sardenya s’assembla al de moltes zones del Mediterrani.
c) Treballa amb assiduïtat la tesi sobre el cicle de l’aigua.
d) La submissió de la classe treballadora era un presagi del canvi social.
e) La Rosa no va ser capaç d’assumir els esforços que li demanà la comissió.
f) La notícia del transvasament de l’Ebre tingué un gran ressò a Brussel·les.
g) La rescissió dels contractes d’assegurances ha provocat estranyesa en la població.
50. Relaciona els mots amb la definició corresponent:
a) Tenir accés: accedir.
b) Ultrapassar el límit establert o previst: excedir.
c) Qualsevol dels significats d’un mot polisèmic: accepció.
d) Arribada fins a un lloc: accés.
e) Acció o efecte d’excloure: excepció.
f) Estat d’allò que ultrapassa la mesura: excés.
2. Classifica els mots segons els punt d’articulació:
a) DENTAL: quatre.
b) ALVEOLAR: rosa, lluna, cassola.
c) VELAR: cotxe, girava.
d) BILABIAL: bona, peça, metzina.
e) PALATAL: allunyar-se, xalet.
3. Classifica les grafies segons els punts d’articulació:
a) OCLUSIUS: contraure, afegir, inquirir, atemorir, aplaudir.
b) APROXIMANTS: dormir, avesar, agafar.
c) FRICATIUS: insinuar, inflar.
d) AFRICATS: cicatritzar, assetjar.
e) NASALS: mentir, enyorar, netejar.
f) LATERALS: enllaunar, liquidar.
g) VIBRANTS: rebre, acaronar.
4. Completa la graella amb els trets distintius:
[t], [ʃ], [m], [ɲ]
Dental, Oclusiu, Sord, Palatal, Fricatiu, Sord, Bilabial, Nasal, Sonor, Palatal, Nasal, Sonor
[ɾ], [z], [g], [dʒ]
Alveolar, Vibrant, Sonor, Alveolar, Fricatiu, Sord, Velar, Oclusiu, Sonor, Palatal, Africat, Sonor
5. Caracteritza fonèticament els mots següents:
9. Transcriu els sons de les grafies destacades dels mots següents:
casa: [z]
Girona: [g]
cadira: [d]
fletxa: [tʃ]
recorda: [k]
sutge: [dʒ]
empatx: [tʃ]
maduixa: [ʃ]
lluny: [ɲ]
rosada: [r]
tsar: [ts]
setze: [dz]
amorós: [ɾ]
llavi: [ʎ]
pare: [p]
gerro: [r]
13. Classifica i transcriu la grafia destacada dels següents mots:
OCLUSIU
APROXIMANT
dau:[d]
abella:[β]
gat:[g]
quedar: [*]
bossa: [b]
abastar: [β]
guix: [g]
iogurt: [Ɣ]
afganesa: [g]
saber: [β]
dent: [d]
indi: [*]
gros: [g]
reguen: [Ɣ]
avellana: [b]
adolescent: [*]
fervor: [b]
educar: [*]
ordenar: [d]
pegar: [Ɣ]
17. Omple els buits amb la grafia adient:
a) p/b: destorb, equip, tomb, adob, xarrup, estrep, calb, superb, àrab, esquerp, tip, cop, balb, talp, galop, llamp, Jacob, pop, serp, esnob, ciclop, orb, rumb, xenòfob, Olimp, baobab, corb, gep, rap.
b) t/d: dent, ràpid, paret, esvelt, verd, asfalt, fred, nord, brut, gest, àcid, nebot, covard, estret, càndid, estúpid, gat, sud, petit, curt, fort, trànsit, brot, inèdit, fluid, intrèpid, esplèndid, fart, acord.
c) c/g: pedagog, duc, llarg, ric, fang, arc, abric, pròfug, badoc, biòleg, càstig, espeleòleg, tic, demagog, roc, fàstic, tècnic, mànec, poc, tronc, cartílag, pròleg, llac, equívoc, dramaturg, sacríleg, estrateg, sarcòfag.
18. Omple els espais buits amb cu, qu o qü:
a) qüestió, cua, conseqüent, freqüent, quotidià, evacuar, quasi, focus, qualificació, innocu, quatre, obliqua, pasqua, vàcua, quota, eqüestre, promíscua.
19. Busca el primitiu dels mots següents:
a) Sequedat – sec, trencament - trencat, groguenc – groc, amargant –amarg, doblegar – doble, aparcar – parc, demagògia – demagog, carregar – càrrec, presseguer – préssec, ceguesa –cec, allargar – llarg, pessigar – pessic, validesa – vàlid, candidesa - càndid, palpar – palp, engripar-se – grip, conhortar – hort, ensordir – sord, naufragar – nàufrag, corcar – corc, manyagueria – manya, solidificar – sòlid.
20. Omple els buits amb l’opció corresponent:
a) ab-/ap-: absent, apte, absurd, absolut, absorció, abdomen, aptitud, abstemi, abstenció.
b) ob-/op-: observar, opció, obtenir, obtús, optar, obstruir, obsolet, òptica, obturar, optimitzar.
c) ad-/at-: adjacent, atles, atzar, adverbi, atmosfera, administrar, adversitat, atleta, adjurar.
d) –nt/nd/-n: fan, calent, profund, moribund, valent, gran, gegant, violent, fecund.
e) –nc/-ng: banc, fang, cranc, franc, sang, trenc, estanc, fong.
22. Omple els buits amb la grafia que calgui:
a) Aquest escriptor té un art subtil; ha estat cabdal de la literatura del segle vint.
b) El cabdill no abdicarà mai, ha optat per mantenir el regne unit.
c) De sobte es capfica en dubtes que tan sols pot resoldre l’atzar.
d) Ens trobem en la latitud nord o sud?
e) El mag ha disparat l’arc i ha estat digne del càrrec.
f) El buldog del tuareg té acne juvenil.
25. Completa els buits amb b o v:
a) L'avi està avorrit des de que duu la cama embenada.
b) El baró arriba sempre tard, deixa la gavardina penjada a la biga i acaba les feines a corre-cuita.
c) És probable que el cerebel dels humans evolucioni a partir de canvis incerts.
d) Han envernissat l’alcova del gavatx que resideix a Biscaia.
e) Al pavelló fan proves per gravar nous compactes.
32. Transcriu els sons de les grafies destacades:
Dos homes: [z]
Feix de palla: [ʃ]
Vaig sol: [dʒ]
33. Transcriu el so destacat
a) [s]: esmolar espant, estimar, esgarrifós, estrany, esmicolar, esbarriar, estirar, esbufegar, espill, escorça.
b) [dʒ]: Puigmal, Puigcerdà, Puigdàlber, Puigdelfí, Puiggarí.
36. Respon les preguntes:
a) Quin so representa en català estàndard la grafia j de planteja? Quina altra grafia el pot representar? [ʒ]. [ ʃ].
b) Quin so representen les grafies ss i s del mot expressar-se? [s].
c) Quin so o quins sons representen les grafies cc d’acceptada? [ks].
d) Quins sons representen la c i les s de decisius? [s].
e) Quin so representa la d del mot sud-est? Quin fenomen fonètic és remarcable en aquest mot? [t]. Canvi de sonoritat.
f) Descriu els trets distintius del so que representa la lletra g de germanes: S’escriu amb g perquè va davant de e, i i es representa [ʒ].
g) Transcriu el so que representa ç de la paraula incapaç: [s].
h) Defineix i transcriu el so que representa la grafia tg a llenguatge: És un so africat palatal sonor [dʒ].
i) Transcriu els en la seqüència els avis: [elz].
j) Transcriu la seqüència produeix admiració: [pɾodweʃ atmiɾasio].
40. Omple els buits amb els sons [s] o [z]:
a) La mi[s]ió con[s]i[s]tia a a[s]olir fluïde[z]a en el tràn[z]it de di[s]abte.
b) La de[s]i[z]ió del di[z]ident enfon[z]à la po[z]i[s]ió del compromi[z]ari.
c) La tendre[z]a de la marque[z]a a[s]uaujà la di[s]cu[z]ió entre la barone[z]a i la duque[z]a.
d) La rela[s]ió entre la Su[s]anna i l’Eu[s]ebi ha entrat en cri[z]i. L’últim epi[z]odi va [s]er apoteò[z]ic.
42. Completa amb cs, cc, xc o x les paraules següents:
a) Reflexió, excedent, accés, exquisit, accelerar, taxa, accèssit, excèntric, bixest, accent, exèrcit, coxofemoral, accessòria, taxista, ix.
43. Forma substantius a partir dels mots següents:
a) Incloure – inclusió, explotar – explosió, imprimir – impressió, cometre – comissió, decidir – decisió, revisar – revisió, comprimir – compressió, persuadir – persuasió, reprimir – repressió, evadir – evasió, adherir – adhesió, transmetre – transmissió, emetre – emissió, preveure – previsió, veure – visió, admetre – admissió.
44. Fes el plural i classifica segons el so:
[s]
[z]
Matalàs, Matalassos, Ús, usos, Compàs, Compassos, Seriós, Seriosos, Arròs, Arrossos, Permís, Permisos, Ros, Rossos, Mes, Mesos, Rus, Russos, Avís, Avisos, Espès, Espessos, Gas, Gasos, Pas
Passos, Difús, Difusos, Interès ,Interessos ,Cas, Casos, Tros , Trossos, Refús, Refusos, Accés, Accessos, País, Països
46. Omple els buits amb la grafia que correspongui:
a) Entresuar, prosseguir, ressenyar, parasintètic, hendecasíl·lab, contrasentit, assolellar, autoservei, pressentir, suprasensible, dissociar, ressorgir, ressò, fotosíntesi, asimetria, ressentir-se.
48. omple els buits amb la grafia adient:
a) Ànsia, ciri, cançó, sentinella, capçal, cérvol, setrilleres, tapís, llençol, cera, simple, concili, sèquia, serraller, seducció, servei, postal, matalàs, lluç, simfonia.
49. Completa els buits amb la grafia que calgui:
a) L’explosió de dissabte a Còrsega va provocar la mobilització de tota la població.
b) El paisatge de Sardenya s’assembla al de moltes zones del Mediterrani.
c) Treballa amb assiduïtat la tesi sobre el cicle de l’aigua.
d) La submissió de la classe treballadora era un presagi del canvi social.
e) La Rosa no va ser capaç d’assumir els esforços que li demanà la comissió.
f) La notícia del transvasament de l’Ebre tingué un gran ressò a Brussel·les.
g) La rescissió dels contractes d’assegurances ha provocat estranyesa en la població.
50. Relaciona els mots amb la definició corresponent:
a) Tenir accés: accedir.
b) Ultrapassar el límit establert o previst: excedir.
c) Qualsevol dels significats d’un mot polisèmic: accepció.
d) Arribada fins a un lloc: accés.
e) Acció o efecte d’excloure: excepció.
f) Estat d’allò que ultrapassa la mesura: excés.
FOTOCOPIES
1. innundades= afectades, golejador= pichichi, f.c.barcelona= club, noba clàusula= renovació
2. Pauperrim= humà, titànic= espectacular, homèric= desastrós
3. gentleman= senyor o galant, timing= la hora fixada, cheer-leather= animador, mountain bike= bicicleta de muntanya, check in = registrar-se
4. - fora de banda - menjar rapid -TAC -franja de emissió televisiva de màxima audiencia -reality show
per què hi ha persones que, a vegades, no distingeixen un mot extranger d'un mot català. O que no saben la traducció d'un mot extranger.
2. Pauperrim= humà, titànic= espectacular, homèric= desastrós
3. gentleman= senyor o galant, timing= la hora fixada, cheer-leather= animador, mountain bike= bicicleta de muntanya, check in = registrar-se
4. - fora de banda - menjar rapid -TAC -franja de emissió televisiva de màxima audiencia -reality show
per què hi ha persones que, a vegades, no distingeixen un mot extranger d'un mot català. O que no saben la traducció d'un mot extranger.
martes, 6 de octubre de 2009
ACTIVITATS
13. Trancriu els sons vocalics
a) tou = t[ow]/ pou=p[ow] e) pebre= p[3]bre/ febre= f[e]bre
b) bosc= b[c]sc/ fosc= f[o]sc f) pell= p[3]ll/ vell= v[e]ll
c) com= c[c]m/ tomb= t[o]mb g) sord= s[o]rd/ bord= b[o]rd
d) cel= c[3]l/ fel= f[e]l h) lloc= ll[o]c/ foc= f[c]c
14. Troba la vocal tònica de les paraules:
a) futbol b) víkings c) termòstat
d) tèxtil e) míssils d) hoquei/ basquetbol e) xandalls
15. Subratlla la vocal tònica.
a) denuncia b) anuncia c) repudia d) silenciïs
16. Pronuncia els mots següents...
17. Subratlla la síl·laba tònica dels mots següents:
a) xofer b) omoplat c) cardiac d) reptils
e) policiaques f) olimpiades g) eczema h) miopia/ dioptria
19. Norma ortografica de les grafies:
a) masia: paraula plana acabada en vocal
b) amable: paraula aguda acabade en vocal per tant no s'acentua
c) classe: paraula aguda acabada en vocal per tant no s'acentua
d) ballem: verb
e) arbre: paraula aguda acabada en vocal per tant no s'acentua
f) trobes: verb
g) cus : verb
h) portava: portar verb
i) miro : mirar verb
j) canvia: canviar verb
k) vine: venir verb
l) rentaves: rentar verb
21: Grècia, tres-centes, seixanta, illes, totes, habitades, moltes, deserts, visiten, les, gavines, altres, podrien, qualificades, illetes, tenen, aigua, recursos, tampoc, habitades, cabres, salvatges.
22. a) merabella, resplendor b) assassí, afaitar, racó, ambaixada c) enyorava, rancor d) assamblea, avaluació, avaria
24. treball, punxegut, davant, polseguera, avantatge, sergent, vernís, sanefa, sardenya, canelons, estendart, monestir, albercoc, següent, emparar, arravatar, honestedat, litre, ràfega, espàrrec, raspall, efeminat
25. atrauràs, jec, naixia, distrauré, treu, extraiem, nascuts, distrec, nasqueren, naixem, contrec, bestrauré, traient, renaixem, trec, retraurien
26. a) empar, esteve, treballen, cerdanyola b) empordà, empúries c)terrassa d)bagur
28. meus, pobles, trobat, sobint, ambulants, observar, personatges, compradors, escoltar, oblidaré, emprovava, combinació, modestos, furgonetes, normalment, utensilis, productes
30.a) muntar, joguina b) tramuntana, empordà c)costar, sufocar, muntanya d)joventut, sospira, sofreix, títol e) compliments, individu f) ploma, retoladors, estoig g) calorós, rostirem h) joglar, joan, rossinyol i)assortit, botifarres j)cònsol, torró, Rumania k) pugem, supòrtar-ho l) ateneu, avorrida m) gerro, coberteria n) joier, robí
32. a) bucal b) titolar c) concorregut d) duplicat e) Mundial f) consular g) dolça h) curbatura i) nutrientsç
33. tes/ti/mo/ni/at/ge/, pui/xan/ça, in/tro/du/ïts, gau/deix, de/sitg, pres/si/ons, ac/cep/ta/da, pos/sei/ri/a, fre/qüents, ar/que/o/legs, potsubs/trat, ba/gat/ges, co/nei/xem, se/cis/sió, sar/ra/ï/na, guàr/dia, ir/re/le/bant, mit/jons, pa/lla, gren/ya, mot/lle, cot/xe, col/le/gi, as/cen/sor, go/ril/la, pe/at/ge, in/tel/li/gen/cia, ex/ pe/dient
36. aiwa, llawra, bows, creu, tindrew, bcira
37. quatre/c, així/-, diadema/h, guerra/-., àrdua/h, eina/d, roig/-, pou/d, quietud/h, relleu/d
44. l'oca, l'ungla, la indústria, la unitat, la unió, la essa, la història, la humilitat, l'índia, la insolencia, la il·lusió, l'illa, l'unça, l'hora, la hipòtesi, la hac, la ema, l'àvia
45. de, del, al, la, al, la, al, de l', l', pel
46. l', las, la, la, la l', la, la, el, la, l', l', el, l', l' la, la
50. prenent, encenent, suspenent, estenent, ofenent, comprenent, entenent, imprimint, sorprenent
51. feiam, feien, reiam, reien, treiam, treien, creian, creien, deian, dien, veian, veien, jeiam, jeien, seiam, seien
52. exàmens, fenómens, ciéncia, gràfic, líric, tabú, Mercè, sintètica, monòton, diguéssiu, aprés, Penedés, antònim, léxic, tèxtil, exèrcit, entrèssim, manifestació, tòpic, índex, precís, Ramón, estaràn, berlín, òrgan, còndor, tomàquet, clixè, cinèfil, famílies, paràgraf, recórrer
53 . a) és b) qué c) fèu d) sóc e) mòra f)l'ús g) vénen h)dòna i) bé j) béns k) tè l) nét m) sí n) mòlt o)sé p) vés
55. a) es b) fora c) ves d) véns e) son f) dones g) féu h) mòltes
57. a) canvii b) confiin c) denuncii d) associis e) domiciliis f) envii
59. país va amb accent per què forma diftong entre la "a" i la "i". Països va amb dièresi per què faría un diftong però fa un hiat.
ACTIVITATS PÀG: 27
9. a) done sensació de que tot es sinlenciós, relaxament i calma
b) intenta reflectir una perfecció en aquesta illa.
10. a) una vegada més expressa la perfecció de l'illa
b) és el exes de estrés i tenir presses per fer-ho tot bé
11. b) es com si portessis cotoflui a ñes orelles, com totes les illes del mediterrani...
12. a) escriptor: Josep Pla b) lector c) L'illa de sardenya d) a travès d'un viatge descriveix subjectivament l'illa
13. a) poetica, expressiva b) culte o literari c) descriptiu o narratiu
14. llenguatge: connotatiu, Estructura dominat: sintagma nominal i adjectival, Tipus de complementació: nominal, Formes verbals; Tipus: copulatiu, Temps: pressent i passat, Aspecte: perfectiu; Tipus de frase: períodes curts, Figures retoriques: metàfores, comparacións, personificacións, Connectors: espai
a) tou = t[ow]/ pou=p[ow] e) pebre= p[3]bre/ febre= f[e]bre
b) bosc= b[c]sc/ fosc= f[o]sc f) pell= p[3]ll/ vell= v[e]ll
c) com= c[c]m/ tomb= t[o]mb g) sord= s[o]rd/ bord= b[o]rd
d) cel= c[3]l/ fel= f[e]l h) lloc= ll[o]c/ foc= f[c]c
14. Troba la vocal tònica de les paraules:
a) futbol b) víkings c) termòstat
d) tèxtil e) míssils d) hoquei/ basquetbol e) xandalls
15. Subratlla la vocal tònica.
a) denuncia b) anuncia c) repudia d) silenciïs
16. Pronuncia els mots següents...
17. Subratlla la síl·laba tònica dels mots següents:
a) xofer b) omoplat c) cardiac d) reptils
e) policiaques f) olimpiades g) eczema h) miopia/ dioptria
19. Norma ortografica de les grafies:
a) masia: paraula plana acabada en vocal
b) amable: paraula aguda acabade en vocal per tant no s'acentua
c) classe: paraula aguda acabada en vocal per tant no s'acentua
d) ballem: verb
e) arbre: paraula aguda acabada en vocal per tant no s'acentua
f) trobes: verb
g) cus : verb
h) portava: portar verb
i) miro : mirar verb
j) canvia: canviar verb
k) vine: venir verb
l) rentaves: rentar verb
21: Grècia, tres-centes, seixanta, illes, totes, habitades, moltes, deserts, visiten, les, gavines, altres, podrien, qualificades, illetes, tenen, aigua, recursos, tampoc, habitades, cabres, salvatges.
22. a) merabella, resplendor b) assassí, afaitar, racó, ambaixada c) enyorava, rancor d) assamblea, avaluació, avaria
24. treball, punxegut, davant, polseguera, avantatge, sergent, vernís, sanefa, sardenya, canelons, estendart, monestir, albercoc, següent, emparar, arravatar, honestedat, litre, ràfega, espàrrec, raspall, efeminat
25. atrauràs, jec, naixia, distrauré, treu, extraiem, nascuts, distrec, nasqueren, naixem, contrec, bestrauré, traient, renaixem, trec, retraurien
26. a) empar, esteve, treballen, cerdanyola b) empordà, empúries c)terrassa d)bagur
28. meus, pobles, trobat, sobint, ambulants, observar, personatges, compradors, escoltar, oblidaré, emprovava, combinació, modestos, furgonetes, normalment, utensilis, productes
30.a) muntar, joguina b) tramuntana, empordà c)costar, sufocar, muntanya d)joventut, sospira, sofreix, títol e) compliments, individu f) ploma, retoladors, estoig g) calorós, rostirem h) joglar, joan, rossinyol i)assortit, botifarres j)cònsol, torró, Rumania k) pugem, supòrtar-ho l) ateneu, avorrida m) gerro, coberteria n) joier, robí
32. a) bucal b) titolar c) concorregut d) duplicat e) Mundial f) consular g) dolça h) curbatura i) nutrientsç
33. tes/ti/mo/ni/at/ge/, pui/xan/ça, in/tro/du/ïts, gau/deix, de/sitg, pres/si/ons, ac/cep/ta/da, pos/sei/ri/a, fre/qüents, ar/que/o/legs, potsubs/trat, ba/gat/ges, co/nei/xem, se/cis/sió, sar/ra/ï/na, guàr/dia, ir/re/le/bant, mit/jons, pa/lla, gren/ya, mot/lle, cot/xe, col/le/gi, as/cen/sor, go/ril/la, pe/at/ge, in/tel/li/gen/cia, ex/ pe/dient
36. aiwa, llawra, bows, creu, tindrew, bcira
37. quatre/c, així/-, diadema/h, guerra/-., àrdua/h, eina/d, roig/-, pou/d, quietud/h, relleu/d
44. l'oca, l'ungla, la indústria, la unitat, la unió, la essa, la història, la humilitat, l'índia, la insolencia, la il·lusió, l'illa, l'unça, l'hora, la hipòtesi, la hac, la ema, l'àvia
45. de, del, al, la, al, la, al, de l', l', pel
46. l', las, la, la, la l', la, la, el, la, l', l', el, l', l' la, la
50. prenent, encenent, suspenent, estenent, ofenent, comprenent, entenent, imprimint, sorprenent
51. feiam, feien, reiam, reien, treiam, treien, creian, creien, deian, dien, veian, veien, jeiam, jeien, seiam, seien
52. exàmens, fenómens, ciéncia, gràfic, líric, tabú, Mercè, sintètica, monòton, diguéssiu, aprés, Penedés, antònim, léxic, tèxtil, exèrcit, entrèssim, manifestació, tòpic, índex, precís, Ramón, estaràn, berlín, òrgan, còndor, tomàquet, clixè, cinèfil, famílies, paràgraf, recórrer
53 . a) és b) qué c) fèu d) sóc e) mòra f)l'ús g) vénen h)dòna i) bé j) béns k) tè l) nét m) sí n) mòlt o)sé p) vés
55. a) es b) fora c) ves d) véns e) son f) dones g) féu h) mòltes
57. a) canvii b) confiin c) denuncii d) associis e) domiciliis f) envii
59. país va amb accent per què forma diftong entre la "a" i la "i". Països va amb dièresi per què faría un diftong però fa un hiat.
ACTIVITATS PÀG: 27
9. a) done sensació de que tot es sinlenciós, relaxament i calma
b) intenta reflectir una perfecció en aquesta illa.
10. a) una vegada més expressa la perfecció de l'illa
b) és el exes de estrés i tenir presses per fer-ho tot bé
11. b) es com si portessis cotoflui a ñes orelles, com totes les illes del mediterrani...
12. a) escriptor: Josep Pla b) lector c) L'illa de sardenya d) a travès d'un viatge descriveix subjectivament l'illa
13. a) poetica, expressiva b) culte o literari c) descriptiu o narratiu
14. llenguatge: connotatiu, Estructura dominat: sintagma nominal i adjectival, Tipus de complementació: nominal, Formes verbals; Tipus: copulatiu, Temps: pressent i passat, Aspecte: perfectiu; Tipus de frase: períodes curts, Figures retoriques: metàfores, comparacións, personificacións, Connectors: espai
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
