1. Indica per quin motiu (polític, cultural...) l’ús s’extingeix o es manté en els casos següents:
a) L’any 1815, l’erupció d’un volcà a l’illa de Sumbawa va provocar la mort de tota una comunitat i, òbviament, de la seva llengua vehicular, el tambora. o En aquest cas, l’ús del llenguatge vehicular de la comunitat de Sumbawa, el tambora, s’extingeix per un motiu natural: la destrucció (desaparició) de la comunitat i, per tant, del seu llenguatge.
b) Les llengües ameríndies van ser substituïdes per llengües indoeuropees (castellà, portuguès, anglès) arran de les colonitzacions. o Les llengües ameríndies van extingir-se per un motiu polític (territorial): la colonització dels pobles, que va comportar la implantació de les llengües colonitzadores. c) L’àrab clàssic es manté com a llengua comuna a tot l’Islam perquè va ser la llengua en què es va escriure el llibre sagrat dels musulmans, l’Alcorà. o L’àrab clàssic es manté, clarament, per un motiu religiós.
d) Els grups petits que practiquen l’endogàmia (matrimonis dins del grup) mantenen la llengua amb més èxit que els que practiquen l’exogàmia (matrimonis fora del grup). o Els que practiquen l’endogàmia mantenen la llengua per un motiu cultural.
e) La desforestació de l’Amazònia deixa els indis sense recursos, per la qual cosa perden la cohesió com a grup, s’assimilen a altres comunitats i substitueixen la seva llengua. o Perden la seva llengua per un motiu sociocultural.
3. Llegeix atentament el text següent. Després, respon les preguntes:
a) Quines són les diferències de comportament lingüístic entre homes i dones, segons el text? o Els homes tenen la veu més greu que les dones, a causa de la forma dels òrgans fonatoris; les dones fan més ús dels sufixos diminutius –et, -ó; els homes estan més autoritzats a transgredir verbalment les convencions socials; i un dels dos (home o dona) té més dret a interrompre a l’altre.
b) Consideres que hi ha diferències lingüístiques entre homes i dones de les generacions anteriors a la teva (pares, avis)? Descriu-les. o En general, tant homes com dones han canviat la manera de parlar que la de generacions anteriors, ara es parla amb més “llibertat”. Hi ha moltes paraules i expressions que ara utilitzem que llavors serien de mala educació, però que ara ja són més col·loquials.
c) Creus que actualment, amb més igualtat antre sexes, se segueixen donant aquestes diferències? Justifica la resposta. o Sí, tot i que homes i dones parlen amb més “llibertat”, els homes segueixen parlant més greu i volen imposar (un xic menys que abans) la seva autoritat a l’hora de parlar.
martes, 12 de enero de 2010
ESQUEMA TEMA 11
1. Grup social i fet comunicatiu:
- Vida en grup: base de la supervivència.
- Intercanvi d’informació i organització en grup.
- Llenguatge articulat i eficàcia comunicativa.
2. La comunitat lingüística:
- La relació del grup amb el medi genera formes d’organització social.
- Les llengües donen raó de les formes de vida dels grups humans.
- Diversitat cultural i lingüística.
3. L’ús lingüístic:
3.1. Ús i diversitat:
- L’ús és el conjunt de manifestacions verbals (orals i escrites) que s’emeten en una comunitat.
- Ús lingüístic i temps històric. - Ús lingüístic i espai geogràfic. - Ús lingüístic i grup social.
- Ús lingüístic i estructura social.
3.2. Ús i red:
- Llengua: vehicle de relació de la comunitat.
- Grups humans i interacció amb el medi.
- Característiques geogràfiques de l’hàbitat.
- Hegemonia d’uns pobles sobre uns altres.
4. La sociolingüística:
- Estudia l’ús de la llengua i analitza les relacions que hi ha entre la llengua i el medi.
- La sociolingüística se separa de la lingüística quant a finalitats: la lingüística explica el funcionament del sistema lingüístic.
5. El contacte lingüístic:
- La necessitat de relació entre grups que parlen llengües diferents origina contacte lingüístic; i aquesta situació comporta canvi, readaptació del codi, per tal de fer possible la intercomunicació.
6. Aproximacions als fenòmens de contacte:
6.1. El bilingüisme:
- És una situació de contacte atenent a tres perspectives bàsiques des del punt de vista:
- Individual: actiu o passiu, simètric o asimètric i instrumental o integrador.
-Territorial.
- Social: limitat o massiu, oficial o no oficial i neutre o diglòssic.
6.2. La diglòssia:
- És l’ús social de les llengües atenent a la jerarquia de funcions que fan.
- C. Ferguson va descriure, l’any 1959, dues varietats d’una mateixa llengua: - Varietat A: altament codificada i vehicle dels usos formals.
Varietat B: utilitzada en usos informals.
6.3. El conflicte lingüístic:
- Es defineix com la tensió que es produeix entre dues llengües a l’interior d’un territori per assolir un nombre més alt de funcions socials i de parlants.
- Es produeix en territoris on conviuen més d’una comunitat lingüística. Es resol en:
- Substitució lingüística: abandó de la llengua pròpia i assimilació de la llengua de la comunitat dominant.
- Normalització lingüística: recuperació d’usos i funcions socials d’una llengua en situació de desavantatge.
7. Dinàmiques de contacte:
7.1. Els intercanvis comercials:
- Històricament, aquests han estat una font important de contacte entre els pobles.
- Actualment, l’anglès tendeix a funcionar com a lingua franca en les relacions comercials.
7.2. Les conquestes militars:
- La invasió de territoris té efectes importants en la situació de contacte lingüístic.
- El canvi lingüístic pren camins diferents:
- Substitució lingüística.
- Assimilació de la població dominant.
- Creació de llengües mixtes.
7.3. Desplaçament de població:
- Els moviments migratoris originen una situació de contacte entre comunitats que pensen, viuen i s’expressen en llengües diferents.
- El canvi lingüístic pot operar en dos sentits:
- Substitució de la llengua dels migrants.
- Substitució de la llengua dels autòctons.
7. Llegeix els dos fragments i explica les causes de l’extinció del gaèlic escocès i del parsi:
a) El gaèlic escocès fou extingit perquè no tenia suport institucional de cap mena a nivell nacional, a diferència de l’anglès, que es el que s’utilitzava per les escoles. L’anglès el van instaurar com a llengua totalment oficial, suprimint així el gaèlic escocès, que, tot i això, encara el parlen els pescadors escocesos.
b) Els parsis utilitzaven la seva llengua amb llibertat, ja que ni l’islamització els impedia parlar-la. Poc més tard, els “veïns” van arribar a les seves terres i van implantar la llengua oficial de l’Afganistan, el paixtu.
- Vida en grup: base de la supervivència.
- Intercanvi d’informació i organització en grup.
- Llenguatge articulat i eficàcia comunicativa.
2. La comunitat lingüística:
- La relació del grup amb el medi genera formes d’organització social.
- Les llengües donen raó de les formes de vida dels grups humans.
- Diversitat cultural i lingüística.
3. L’ús lingüístic:
3.1. Ús i diversitat:
- L’ús és el conjunt de manifestacions verbals (orals i escrites) que s’emeten en una comunitat.
- Ús lingüístic i temps històric. - Ús lingüístic i espai geogràfic. - Ús lingüístic i grup social.
- Ús lingüístic i estructura social.
3.2. Ús i red:
- Llengua: vehicle de relació de la comunitat.
- Grups humans i interacció amb el medi.
- Característiques geogràfiques de l’hàbitat.
- Hegemonia d’uns pobles sobre uns altres.
4. La sociolingüística:
- Estudia l’ús de la llengua i analitza les relacions que hi ha entre la llengua i el medi.
- La sociolingüística se separa de la lingüística quant a finalitats: la lingüística explica el funcionament del sistema lingüístic.
5. El contacte lingüístic:
- La necessitat de relació entre grups que parlen llengües diferents origina contacte lingüístic; i aquesta situació comporta canvi, readaptació del codi, per tal de fer possible la intercomunicació.
6. Aproximacions als fenòmens de contacte:
6.1. El bilingüisme:
- És una situació de contacte atenent a tres perspectives bàsiques des del punt de vista:
- Individual: actiu o passiu, simètric o asimètric i instrumental o integrador.
-Territorial.
- Social: limitat o massiu, oficial o no oficial i neutre o diglòssic.
6.2. La diglòssia:
- És l’ús social de les llengües atenent a la jerarquia de funcions que fan.
- C. Ferguson va descriure, l’any 1959, dues varietats d’una mateixa llengua: - Varietat A: altament codificada i vehicle dels usos formals.
Varietat B: utilitzada en usos informals.
6.3. El conflicte lingüístic:
- Es defineix com la tensió que es produeix entre dues llengües a l’interior d’un territori per assolir un nombre més alt de funcions socials i de parlants.
- Es produeix en territoris on conviuen més d’una comunitat lingüística. Es resol en:
- Substitució lingüística: abandó de la llengua pròpia i assimilació de la llengua de la comunitat dominant.
- Normalització lingüística: recuperació d’usos i funcions socials d’una llengua en situació de desavantatge.
7. Dinàmiques de contacte:
7.1. Els intercanvis comercials:
- Històricament, aquests han estat una font important de contacte entre els pobles.
- Actualment, l’anglès tendeix a funcionar com a lingua franca en les relacions comercials.
7.2. Les conquestes militars:
- La invasió de territoris té efectes importants en la situació de contacte lingüístic.
- El canvi lingüístic pren camins diferents:
- Substitució lingüística.
- Assimilació de la població dominant.
- Creació de llengües mixtes.
7.3. Desplaçament de població:
- Els moviments migratoris originen una situació de contacte entre comunitats que pensen, viuen i s’expressen en llengües diferents.
- El canvi lingüístic pot operar en dos sentits:
- Substitució de la llengua dels migrants.
- Substitució de la llengua dels autòctons.
7. Llegeix els dos fragments i explica les causes de l’extinció del gaèlic escocès i del parsi:
a) El gaèlic escocès fou extingit perquè no tenia suport institucional de cap mena a nivell nacional, a diferència de l’anglès, que es el que s’utilitzava per les escoles. L’anglès el van instaurar com a llengua totalment oficial, suprimint així el gaèlic escocès, que, tot i això, encara el parlen els pescadors escocesos.
b) Els parsis utilitzaven la seva llengua amb llibertat, ja que ni l’islamització els impedia parlar-la. Poc més tard, els “veïns” van arribar a les seves terres i van implantar la llengua oficial de l’Afganistan, el paixtu.
lunes, 30 de noviembre de 2009
PUYAL A LA BLANQUERNA (Esquema)
A les XIV JOrnades de Comunicació Blanquerna, JOaquim Maria Puyal ve fer una xerrada de Normalització i Divulgació: el llenguatge del futbol als media. Es manté coherent en uns primcipis però escoltar les seves xerrades sempre resuten enrriquidores.
Es desde fa uns anys investigadors de la comunicació en el sentit més ampli, cosa que li permet estrucurar un discurs elaborat, farcit d'exemples, també interpela els inerlocutor deixant preguntes a l'aire: reflexió de cadascú.
El seu missatge té tres eixos. En la situació catalana al final del franquisme en que el català estava apartat dels efers oficials però encara i així hi habia més gent que el parlava a casa.
El català normalitzat o en vies de normalització, hi ha gent que proposa que el català no hauria d'estar en els aquets afers rellevants.
Puyal es partidari de la fidelitat a la norma de l'academaia i que es nodreix de noves incorporacións. Formailtat entre el literari o academic i el més col·loquial. Un professional parlant ha de ser competent i rigorós.
Ell ha aconsellat l'article de Miquel de Palol a l'AVUI i que idees interesants en referencia del humor en els mitjande comunicació. Puyal ha obtingut un Guardó de ofici de periodista, ha esperonat els professionals i els futurs professionals a no permetre que els altres facin la feina per ells. Ens alerta de el poders politica i econòmics, propietaris del mitjans intenten col·locar noticies eleborades per ells mateixos sense practicament intervenció del periodistes
Puyal exerceix el el magisteri amb el que diu i mitjançant la manera amb com ho diu amb muliples recursos a laes seves exposicions. S'ha de tenir també un domini de la situació. Fa ús de la gestualitat per dotar d'intencionalitat difernts aspectes del dscurs.
Ha demostrat un cop més que prepara les seves intervencions a consciència amb voluntat que els qui ho diuen esdevinguin el màxim de profitosos per als receptors.
El país no es pot permetre el luxe de prescindir de personalitats com Puyal per liderar.
Una definició que calia confiar en els que estan més preparats.
Es desde fa uns anys investigadors de la comunicació en el sentit més ampli, cosa que li permet estrucurar un discurs elaborat, farcit d'exemples, també interpela els inerlocutor deixant preguntes a l'aire: reflexió de cadascú.
El seu missatge té tres eixos. En la situació catalana al final del franquisme en que el català estava apartat dels efers oficials però encara i així hi habia més gent que el parlava a casa.
El català normalitzat o en vies de normalització, hi ha gent que proposa que el català no hauria d'estar en els aquets afers rellevants.
Puyal es partidari de la fidelitat a la norma de l'academaia i que es nodreix de noves incorporacións. Formailtat entre el literari o academic i el més col·loquial. Un professional parlant ha de ser competent i rigorós.
Ell ha aconsellat l'article de Miquel de Palol a l'AVUI i que idees interesants en referencia del humor en els mitjande comunicació. Puyal ha obtingut un Guardó de ofici de periodista, ha esperonat els professionals i els futurs professionals a no permetre que els altres facin la feina per ells. Ens alerta de el poders politica i econòmics, propietaris del mitjans intenten col·locar noticies eleborades per ells mateixos sense practicament intervenció del periodistes
Puyal exerceix el el magisteri amb el que diu i mitjançant la manera amb com ho diu amb muliples recursos a laes seves exposicions. S'ha de tenir també un domini de la situació. Fa ús de la gestualitat per dotar d'intencionalitat difernts aspectes del dscurs.
Ha demostrat un cop més que prepara les seves intervencions a consciència amb voluntat que els qui ho diuen esdevinguin el màxim de profitosos per als receptors.
El país no es pot permetre el luxe de prescindir de personalitats com Puyal per liderar.
Una definició que calia confiar en els que estan més preparats.
ASTIVITATS FOTOCOPIES
1.) Els textos següents contenen paraules repetides. Substitueix-les, si escau, pels sinònims corresponents:
" Les tempestes d’ aquest cap de setmana han provocat inundacions en diverses localitats de la costa catalana. Els ajuntaments de les localitats inundades (anegades) han fet una primer estimació de les pèrdues que han ocasionat les inundacions (grans pluges), que es xifren en 2.000 milions de pessetes ".
"Marinho, màxim golejador de la lliga, ha firmat una nova clàusula al contracte que el lliga (manté) amb el seu club, el F.C.Barcelona, fins l’ any 2007. El golejador (anotador), que va fitxar pel F.C.Barcelona ( pels blaugrana) a començament de temporada, va declarar que se sentia satisfet per la nova clàusula i va afegir que “ al F.C. Barcelona (Barça) em trobo com a casa”.
2.) Creus que són correctes? Per quin d’ altres adjectius els substituiries?
Sí que són correctes. Els canviaria per esplèndid, fora de sèrie, crack…
3.) Troba els equivalents a:
-Épatant, frappant: super explèndid
-Gentleman: senyor (amb cultura)
-Timing: coordinació
-Cheer-leader: aimadora
-Mountain bike: bicicleta de muntanya
-Check in: enregistrar-se
4.) Quin es més recomanable?
Fora de banda.
Menjar ràpid.
TAC.
Prime Time
Reality show
De vegades la forma extrangera és més correcta perquè el màxim de la pobleció a sobreentén o perquè aquesta s’ allarga molt si la expressem en el nostre idioma.
5.) Textos: (estan en procès)
- Publicat en un diari:
Ahir a la nit, al barri de les Tres Aigües va tenir lloc una explosió en un edifici que va provocar un gran enrenou i va espantar tot el veïnat.
L’ explosió que és va produir en un barri modern de Girona a les 9 del vespre, segons mostren les dades ha sigut provocada per una bombona de gas butà. Per sort en aquells moments no hi havia ningú a l’ edifici cosa que fa que no haguem de lamentar víctimes humanes.
Els danys materials pugen a 4.000 milions de pessetes, fet que preocupa al alcalde de la població. A més a més, a causa de l’ explosió és va provocar un incendi que no es va poder controlar fins al cap de unes 3 hores i en el qual van participar en l’ extinció bombers de Girona, la Selva i l’ Empordà.
Però finalment aquest tràgic incident va acabar sense víctimes mortals i es va poder posar una ràpida solució al problema.
- Llegit a la ràdio:
- Bon dia a tothom, avui començarem el nostre temps de notícies esmentant un incident que va afectar ahir al vespre cap allà a les 9 a un barri de Girona. El fet fou que una explosió de gas va enderrocar un edifici, però per sort no s’ hi trobava cap persona en l’ interior.
Tot i que no morissin persones en l’accident, aquest fa pujar el seu cost fins als 4.000 milions de pessetes i després va causar una incendi que fou controlat al cap de tres hores gracies a l’ actuació dels bombers de Girona, la Selva i l’ Empordà.
6.) Quines conclusions treus sobre els dos textos llegits?
- Les conclusions que trec són què els dos textos fan referència a la mateixa idea, però que com que és troben en punts de ideologies diferents expressen la idea de forma diferent, una cap al punt de vista més punxant i l’ altra cap al de evadir la realitat i maquejar-la.
" Les tempestes d’ aquest cap de setmana han provocat inundacions en diverses localitats de la costa catalana. Els ajuntaments de les localitats inundades (anegades) han fet una primer estimació de les pèrdues que han ocasionat les inundacions (grans pluges), que es xifren en 2.000 milions de pessetes ".
"Marinho, màxim golejador de la lliga, ha firmat una nova clàusula al contracte que el lliga (manté) amb el seu club, el F.C.Barcelona, fins l’ any 2007. El golejador (anotador), que va fitxar pel F.C.Barcelona ( pels blaugrana) a començament de temporada, va declarar que se sentia satisfet per la nova clàusula i va afegir que “ al F.C. Barcelona (Barça) em trobo com a casa”.
2.) Creus que són correctes? Per quin d’ altres adjectius els substituiries?
Sí que són correctes. Els canviaria per esplèndid, fora de sèrie, crack…
3.) Troba els equivalents a:
-Épatant, frappant: super explèndid
-Gentleman: senyor (amb cultura)
-Timing: coordinació
-Cheer-leader: aimadora
-Mountain bike: bicicleta de muntanya
-Check in: enregistrar-se
4.) Quin es més recomanable?
Fora de banda.
Menjar ràpid.
TAC.
Prime Time
Reality show
De vegades la forma extrangera és més correcta perquè el màxim de la pobleció a sobreentén o perquè aquesta s’ allarga molt si la expressem en el nostre idioma.
5.) Textos: (estan en procès)
- Publicat en un diari:
Ahir a la nit, al barri de les Tres Aigües va tenir lloc una explosió en un edifici que va provocar un gran enrenou i va espantar tot el veïnat.
L’ explosió que és va produir en un barri modern de Girona a les 9 del vespre, segons mostren les dades ha sigut provocada per una bombona de gas butà. Per sort en aquells moments no hi havia ningú a l’ edifici cosa que fa que no haguem de lamentar víctimes humanes.
Els danys materials pugen a 4.000 milions de pessetes, fet que preocupa al alcalde de la població. A més a més, a causa de l’ explosió és va provocar un incendi que no es va poder controlar fins al cap de unes 3 hores i en el qual van participar en l’ extinció bombers de Girona, la Selva i l’ Empordà.
Però finalment aquest tràgic incident va acabar sense víctimes mortals i es va poder posar una ràpida solució al problema.
- Llegit a la ràdio:
- Bon dia a tothom, avui començarem el nostre temps de notícies esmentant un incident que va afectar ahir al vespre cap allà a les 9 a un barri de Girona. El fet fou que una explosió de gas va enderrocar un edifici, però per sort no s’ hi trobava cap persona en l’ interior.
Tot i que no morissin persones en l’accident, aquest fa pujar el seu cost fins als 4.000 milions de pessetes i després va causar una incendi que fou controlat al cap de tres hores gracies a l’ actuació dels bombers de Girona, la Selva i l’ Empordà.
6.) Quines conclusions treus sobre els dos textos llegits?
- Les conclusions que trec són què els dos textos fan referència a la mateixa idea, però que com que és troben en punts de ideologies diferents expressen la idea de forma diferent, una cap al punt de vista més punxant i l’ altra cap al de evadir la realitat i maquejar-la.
APUNTS DE EXPRESSIÓ ORAL
Basat en el llibre “L’illa dels cinc fars”
1. UN ÚNIC GRAN MISSATGE:
- Missatge clar i contundent.
- La resta d’explicacions han d’estar al servei de la idea central.
2. EXPLICAT DE FORMA MEMORABLE:
- Destacar el nostre missatge per sobre dels altres.
- La distància més curta entre un home i la veritat és un conte.
3. UN LLENGUATGE QUE CONNECTI:
- Connectar amb les emocions dels oients.
- Llenguatge que s’entengui.
- Adaptar el llenguatge a qui ens escolta.
4. EL MISSATGE QUE VAL ÉS EL QUE CAPTA LA GENT:
- Importa el que la gent capta, no el que es vol dir.
- Comuniquem el que sentim.
5. CONVIDAR EN LLOC DE CONVÈNCER:
- Mostrar-nos convençuts per contagiar el que diem.
- Respectar la llibertat de les persones sense empènyer-les.
CONCLUSIONS:
* Les claus ens ajuden a ser bons comunicadors, però només nosaltres podem fer-les últils .
* Un bon comunicador ha de sentir-se bé amb si mateix i comportar-se de manera natural.
1. UN ÚNIC GRAN MISSATGE:
- Missatge clar i contundent.
- La resta d’explicacions han d’estar al servei de la idea central.
2. EXPLICAT DE FORMA MEMORABLE:
- Destacar el nostre missatge per sobre dels altres.
- La distància més curta entre un home i la veritat és un conte.
3. UN LLENGUATGE QUE CONNECTI:
- Connectar amb les emocions dels oients.
- Llenguatge que s’entengui.
- Adaptar el llenguatge a qui ens escolta.
4. EL MISSATGE QUE VAL ÉS EL QUE CAPTA LA GENT:
- Importa el que la gent capta, no el que es vol dir.
- Comuniquem el que sentim.
5. CONVIDAR EN LLOC DE CONVÈNCER:
- Mostrar-nos convençuts per contagiar el que diem.
- Respectar la llibertat de les persones sense empènyer-les.
CONCLUSIONS:
* Les claus ens ajuden a ser bons comunicadors, però només nosaltres podem fer-les últils .
* Un bon comunicador ha de sentir-se bé amb si mateix i comportar-se de manera natural.
sábado, 7 de noviembre de 2009
Dictat T-2
Fa uns anys, una ordenança municipal, fixava uns punts en els quals es podien ubicar les estàtues i establien algunes normes referents a la qualitat de les disfresses: havien de ser orginals i de creació pròpia. A la pràctica, però, una vuitantena llarga de estàtues humanes s'escampen al llarg de tot el passeig, tot i que preferentment entre Canaletes i el Liceu, i la qualitat de la indunmentaria i la posada en escena de moltes de les que s'hi veuen brillen per la seva absència.
jueves, 5 de noviembre de 2009
L'AMOR EN LA MÚSICA ACTUA
Tots haurem sentit, més d'un cop, cançons d'amor. La música desde temps inmemorials ha estat un estri per a enamorar. I es veu que serveix prou bé...
Doncs ara la majoría de les cançons tracten sonbre l'amor: ja sigui sobre enamoraments a primera vista com de separacions doloroses.
La música es un punt a favor de l'amor.
En totes les pel·licules surten escenes amoroses, i que sería d'aquestes si no tinguessin la seva música amorosa? També al teatre sempre canten i ballen amb temes d'amor: ja sigui en gèneres com tragedia, comedia o drama, que tracten sobre l'amor però amb punts de vista diferents.
No se perquè però la música fa sentir-te més receptiu a l'hora d'enamorar-te.
Desde sempre l'amor i la música han estat estretament lligats.
Doncs ara la majoría de les cançons tracten sonbre l'amor: ja sigui sobre enamoraments a primera vista com de separacions doloroses.
La música es un punt a favor de l'amor.
En totes les pel·licules surten escenes amoroses, i que sería d'aquestes si no tinguessin la seva música amorosa? També al teatre sempre canten i ballen amb temes d'amor: ja sigui en gèneres com tragedia, comedia o drama, que tracten sobre l'amor però amb punts de vista diferents.
No se perquè però la música fa sentir-te més receptiu a l'hora d'enamorar-te.
Desde sempre l'amor i la música han estat estretament lligats.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
