3. Corregeix les construccions de gerundi incorrectes:
a) - Arribà a la meta rebent una copa de mans del president.¨
{ Al arribar a la meta, va rebre una copa a mans del president.
b) - El detingueren posant-li una multa per excés de velocitat.
{ El detingueren per posar-li una multa per excés de velocitat.
c) - Passejant pel bosc, trobà un camp de margarides primerenques.
{ Quan passejava pel bosc, va trobar un camp de margarides primerenques.
d) - Ha rebut un cop quedant inconscient.
{ Ha rebut un cop i s’ha quedat inconscient.
4. Completa les oracions següents:
a) L’empenyé amb força i caigué estrepitosament.
b) Van arribar al cim i plantaren una bandera.
c) S’asseuen encongint les cames.
d) El reconegué i saludà efusivament.
e) Entrà a l’hospital tremolant de fred i de por.
5. Completa les oracions amb el temps verbal que correspongui:
a) Si tens un moment, vine a veure’m.
b) Si tenies un problema, me l’explicaries?
c) Si no haguessis fet tard, nosaltres no tindríem temps de veure en Marc.
d) Si em portessis a casa, t’ho agrairia molt.
8. Expressa el significat d’aquestes oracions mitjançant una perífrasi verbal:
a) Tenia l’obligació de deixar-ho tot clar.
{ Soc el que ha de deixar-ho tot clar.
b) Probablement, ja són les nou.
{ És possible que siguin les nou.
c) Ja no molesta ningú.
{ Ha deixat de molestar.
d) Sembla que falta molt poc perquè comenci el concert.
{ Deu faltar poc perquè comenci el concert.
e) En Joan té la intenció de presentar-se al concurs d’escacs.
{ En Joan vol presentar-se al concurs d’escacs.
11. Completa les oracions amb li (CI) o el (CD):
a) A en Pep li horroritza parlar en públic.
b) No li afecta gens lo que li puguin dir.
c) Li farem una festa sorpresa i el sorprendrem.
d) Si no el telefones tu, ho faré jo.
12. Escriu el verb que es relacioni amb cadascun dels noms:
a) Culpabilitat: culpar.
b) Reflex: reflexionar.
c) Col·lisió: col·lisionar.
d) Aterratge: aterrar.
e) Temor: atemorir.
f) Decepció: decebre.
g) Extradició: extradicionar.
h) Garantia: garantir.
i) Pol·lució: pol·lir.
14. Corregeix les errades:
a) Els germans petits no es callen mai i li molesten a tothora. (el)
b) Es dorm al sofà i li emprenya que li posem la televisió. (sense)
c) Seu-te bé i calla’t! Estic dormint el teu germà. (s’està/està)
d) Quan va veure que el revisor es pujava a l’autobús, el Joan es va baixar de seguida. (en)
e) Li van preocupar tant que va marxar sense dir ni piu. (el)
17. Omple els buits amb fer o donar:
a) Jo dono un petó a l’avi i li dono les gràcies.
b) Em fa por anar al metge tot sol. M’hi acompanyes i fas un volt?
18. Completa les oracions amb ser o estar:
a) El meu nebot està malalt i això que no és un noi gens malaltís.
b) El Joan és un xicot molt alegre però últimament està molt trist.
c) I tu, ets solter o estàs casat?
d) Els estofats de la Carme són boníssims; avui, però, estaven una mica salats.
20. Omple els buits amb les formes de ser o estar.
{ És semblant a l'activitat anterior.
21. Omple els buits amb ser o estar i indica l’ús que presenten en cada oració:
a) Els nois són a l’escola i hi seran tot el dia. Ser, lloc.
b) En Pau és simpàtic però el seu germà no ho és gens. És, qualitat.
c) Els músics estan preparant el concert per demà. És, ús auxiliar.
d) La setmana passada els malfactors foren detinguts per la policia. És, ús auxiliar.
23. Completa les oraciones següents amb locucions de manera.
a) a la menuda / al detall; a l’engròs
b) a preu fet / a escarada
c) a la bestreta; a compte
d) a terminis
27. Relacions els elements de les diferents columnes.
a) El terra està fregat, camines de puntetes.
b) Caus per les escales a rodolons.
c) T’ha caigut un anell a terra, camines de quatregrapes.
d) Jugues a la xarranca, camines a peu coix.
e) Si un enemic t’amenaça amb un arma, caminesde recules.
f) Has begut més del compte, camines de tort.
g) Fas una pràctica de camuflatge, camines a rossegons.
h) Tot és fosc, camines a les palpentes.
35. Omple els biuts amb adverbis i locucions de quantitat.
Eren gairebé les vuit i en sortir al carrer vaig percebre una sensació molt estranya. Notava l’ambient força enrarit.Mai, en aquella hora, no haviavist el carrer tan i tan buit. Pel cap alt érem una desenad’ànimes que vagarejaven sense gaire esma.Que estrany era tot!Hi ha força gent que gaudeix de les situacions mésinversemblants però a mi no m’agraden gens nimica. Tot i que no sóc una persona gaire normal,necessito d’allò més la seguretat de l’entorn simés no la impressió que tot rutlla si fa no fa comsempre. Vaig recórrer pel cap baix un parell de quilòmetres i estava tan esgotat de cos i de cap queno me’n vaig adonar fins que hi vaig topar de nassos. En un bar mig tancat la gent s’amuntegava arreuper veure la final de la Copa d’Europa!!! No hihavia pensat gens en el maleït partit! Estava tanenrabiat amb mi mateix que vaig decidir no quedarm’hi.Per avui n’havia tingut prou!
36. Tria la forma més adeqüada per cada context.
a) gaire; molta
b) gens
c) gaires
d) prou
e) bastant; gens
f) massa
g) prou
37. Omple els buits amb les formes que convinguin.
a) pertot; enlloc
b) mentre
c) en lloc de; alhora
d) per tot; corrents
e) a les hores; gaire bé
f) mal; corrent
g) aleshores; potser; potser
h) ben; mentrestant
i) aleshores; malament; gairebé; enlloc
38. Corregeix les formes incorrectes.
a) Potser li truco demà o potser vaig a veure’l.
b) Mira, fins i tot en Pep s’ha preocupat per tu.
c) Amb les crosses has de caminar a poc a poc.
d) Has de veure’l i a més a més t’hi has de disculpar.
e) Ja t’hem dit moltes vegades que sí que hi anirem.
f) Crec que tots hi faran cap, fins i tot els més veterans.
39. Completa les oracions següents amb les preposicions que calguin.
a) entre; sense
b) malgrat; en
c) sense; contra
d) entre; amb; contra
e) amb; segons
f) a; a; amb
g) sense; contra
h) a; sense
i) ultra; en; de
j) a; a
k) a; amb; malgrat
41. Omples els biuts amb la preposició a.
a) Si el consum de tabac no afectés tant lapoblació, no caldria fer tantes campanyes perconscienciar els ciutadans.
b) En entrar a la sala de conferències, el periodistava saludar els assistents i va aprofitar l’avinentesaper fer una consulta al delegat.
c) Consultarem els serveis jurídics perquè ensajudin a redactar una denúncia a les autoritats.
d) Espera els companys i demana’ls si han vistel meu germà.
e) Digueu a l’agent de la nova secció que convoquiels socis per a la setmana vinent.
f) Hem cridat el metge perquè faci una revisió alteu germà.
42. Completa les oracions següents amb una preposició.
a) Si segueix rient-se de tothom, s’arrisca que li facin el buit.
b) S’entossudeix a ser una persona íntegra i es nega a que el manipulin.
c) S’ha adaptat bé al grup però vacil·la a fer nous amics.
d) Aspira que el nomenin director i s’afanya a fer mèrits.
e) S’oposen que construeixin més urbanitzacions i confien que el consistori s’avindrà adiscutir el nou projecte.
f) La tasca de salvament consisteix a evacuar els damnificats. Després caldrà preocupar-se quetothom sigui reallotjat.
g) Els ocupes s’oposaren al desallotjament de lacasa i s’arriscaren que la policia entrés a la nit.
h) Es preocupa que tot funcioni i està al cas detot però prescindeix que l’elogiïn.
44. Corregeix les errades.
a) Ens amenaçà a fer-nos fora de l’aula.
b) Si t’acostumes que els pares et facin els deures,no aprendràs gens.
c) La feina consistia a vendre cosmètics per les cases.
d) El recepcionista s’oblidà que havia d’avisar elsclients de l’habitació
321.
e) El filòsof dubtava que els assistents entenguessinadequadament el seu missatge ètic.
f) Ja comptava a presentar-se a l’oficina però se’n va oblidar completament.
g) Es va preocupar molt que tothom estigués ben atès.
h) Els joves van contribuir que la rifa fos un èxit.
50. Completa les oracions següents amb locucions prepositives.
a) quant a
b) a força de
c) per culpa de
d) tret de
e) a causa de
f) gràcies a
g) a desgrat de
h) en comptes de
i) pel que fa a
j) amb relació a
51. Completa les oracions següents amb a.
a) No hi anirà ningú a causa del mal temps.
b) Els incendis forestals són deguts als descuits dela població.
c) La contaminació de l’aire és deguda als escapamentsde les indústries pesants.
d) L’obra de teatre es va clausurar a causa de la pocaassistència de públic.
e) Aquestes faltes d’assistència són degudes auna baixa per malaltia.
f) Ningú no podrà fer més fotocòpies a causa de lamanca de tinta.
53. Corregeix les formes incorrectes.
a) No seré aquí fins a mitjan juliol.
b) Quant a la producció literària, el ritme d’obrescreix a un ritme lent.
c) Es va construir una casa al costat del riu.
d) No tinc feina a causa de la saturació del mercat.
e) Amb relació a les filtracions, caldrà investigar eldepartament de relacions públiques.
martes, 16 de marzo de 2010
martes, 23 de febrero de 2010
RESUM
Fa molt temps ja que es va crear la Comissió per la Racionalització dels Horaris dels Espanyols de la qual no haviam sentit mai a parlar. De fet no sabiam ni que existia. La finalitat d’aquesta comissió es ajudar als espanyols donant-lis informació que tracten com tindrien que ser els horais a espanya per deixar enrrere els actuals i adaptar-se millor.
Segons uns estudis, que fa poc han publicat, aconsellen com tindrien que ser millorats els horaris dels espanyols basats en enquestes que han fert a altres països.
A Finlàndia fan coincidir els horais laborals dels pares amb els escolars dels fills. Però aqui es impossible fer una cosa tant inteligent perque tenim que anar sempre a l’inrevès. Tambè cita que a Portugal dinen a la una del migdia i sopen a les vuit. Això es el que aconsella la comissió? A Catalunya ja es feia fa seixanta anys. El que passa es que fa cinquanta anys la gent va començar a dinar i sopar cada cop més tard. Doncs la gent vol estar cad cop més allunyada de la seva família i dels demés només estant pendents dels diners i del seu propi bé material.
Segons uns estudis, que fa poc han publicat, aconsellen com tindrien que ser millorats els horaris dels espanyols basats en enquestes que han fert a altres països.
A Finlàndia fan coincidir els horais laborals dels pares amb els escolars dels fills. Però aqui es impossible fer una cosa tant inteligent perque tenim que anar sempre a l’inrevès. Tambè cita que a Portugal dinen a la una del migdia i sopen a les vuit. Això es el que aconsella la comissió? A Catalunya ja es feia fa seixanta anys. El que passa es que fa cinquanta anys la gent va començar a dinar i sopar cada cop més tard. Doncs la gent vol estar cad cop més allunyada de la seva família i dels demés només estant pendents dels diners i del seu propi bé material.
lunes, 22 de febrero de 2010
AQUELLA COMISSIÓ HO TE DIFÍCIL
Sense adonar-nos, fa ja sis anys que es va crear la comissió per la Racionalització dels Horaris Espanyols. O ja son set? En qualsevol cas, suficients com per que hagi tingut temps de anar-nos subministrant, de tant en quant, informacións que tracten com deurien ser aquí els horaris que la majoria de gent tindria que adaptar-se per deixar enrere els actuals, que –començant pels del treball- son pura demència i amb el que es difícil conciliar vida laboral y personal. La última notícia sobre la comissió es de fa uns dies, de que l’òptim seria seguir amb el model dels països nòrdics i de Portugal. Una evidència per a la que mai he necessitat cap comissió. Però, poc més poden fer a part d’impartir pedagogia. En aquella notícia s’explica que el president de l’invent, Ignasi Buqueras, a donat a coneixer una enquesta que han fet a ambaixadors espanyols en vint-i-tres països europeus. S’ha de destacar la jornada intensiva de Finlàndia y el seu –potser no casual- alt índex de productivitat, i el fet de que a Suecia els horaris laborals i escolars coincideixen, quelcom tan sensat que costarà conseguir-ho aquí, on es tracta de fer-ho tot complicat, i que l’horari de les escoles i els dels pares no conincideixi mai, per així poder queixar-se i dir que tot es una bírria.
Explica la comissió que Portugal –que està a l’altre costat de la península- aplica la lògica als seus horais de menjar. La del migdia es a la una de la tarde, el sopar a les vuit. La comissió aconsella aquell model. Un model, per cert, casi idèntic que el que es seguia a barcelona fa seixanta anys. Als anys cinquanta, a casa meva i a la de tota la gent que coneixia, nens i aduts dinavem la una (alguns abanç i tot). I es sopava a les vuit o poc desprès. I ningú es moria per allò. Va ser ja als anys seixanta quen la gent va començar a dinar i sopar cada cop més tard. Avui hi ha gent que sopa a les deu de la nit. I els beneïts dinars del migdia, els dies laborals? No hi ha cap institució més sagrada que aquesta. Les persones importants truquen per telèfon, queden per dinar, i es senten a la taula a les dues i mitga i, plat rere plat –més cafès, copes i cigars-, no aixequen el cul fins a les cinc i mitga. Quan tornen a la feina ni s’els acudeix que –en un país civiltzat, havent dedicat seixanta minuts a menjar- a aquella hora la gent ja estaria tornant cap a casa seva. I si ells segueixen aquest horari, per que els seus empleats tindrien que seguir un altre? Així, en comptes de recollir i marxar a casa a les cinc, ells a les cinc començen la seva jornada de tarde, que no acabarà fins a les vuit o les nou. El que sigui per tal de tornar a casa quan més tard millor i així estar el menys possible amb el que queda de monstres que la habiten.
Explica la comissió que Portugal –que està a l’altre costat de la península- aplica la lògica als seus horais de menjar. La del migdia es a la una de la tarde, el sopar a les vuit. La comissió aconsella aquell model. Un model, per cert, casi idèntic que el que es seguia a barcelona fa seixanta anys. Als anys cinquanta, a casa meva i a la de tota la gent que coneixia, nens i aduts dinavem la una (alguns abanç i tot). I es sopava a les vuit o poc desprès. I ningú es moria per allò. Va ser ja als anys seixanta quen la gent va començar a dinar i sopar cada cop més tard. Avui hi ha gent que sopa a les deu de la nit. I els beneïts dinars del migdia, els dies laborals? No hi ha cap institució més sagrada que aquesta. Les persones importants truquen per telèfon, queden per dinar, i es senten a la taula a les dues i mitga i, plat rere plat –més cafès, copes i cigars-, no aixequen el cul fins a les cinc i mitga. Quan tornen a la feina ni s’els acudeix que –en un país civiltzat, havent dedicat seixanta minuts a menjar- a aquella hora la gent ja estaria tornant cap a casa seva. I si ells segueixen aquest horari, per que els seus empleats tindrien que seguir un altre? Així, en comptes de recollir i marxar a casa a les cinc, ells a les cinc començen la seva jornada de tarde, que no acabarà fins a les vuit o les nou. El que sigui per tal de tornar a casa quan més tard millor i així estar el menys possible amb el que queda de monstres que la habiten.
jueves, 21 de enero de 2010
ACTIVITATS
6. Escriu el determinant:
a) El canal...
b) Té per costum... els llums.
c) Vaig menjar les postres... el son.
d) Té una salut...
8. Canvia el nombre dels substantius i explica l'alteració:
a) Pasqües, arrugues, cascades... Es canvia la terminació a per es.
b) peça, pluja, raça... Es canvuia es per a i canvia la consonant que hi ha al davant.
9. Escriu en plural:
usos, tornavisos, interesos, arrosos, barnusos...
13. Escriu en singular:
a) equació, fatiga
b) peix, llaç, túnica
c) tauró, gorga
d) huracà, erosió
14. Escriu la flexió:
instantanies, italia, gandula, aprensiva, ...
16. Fes la flexió:
a) ferries
b) diví
c) obcens
d) tebia
17. Escriu l'adjectiu en plural:
a) burgesos
b) estantisos
c) escasos
d) seriosos
18. Fes la flexió
cortes, suisa, massisa, xamosa, lasa, ansiosa, rossa...
20. Troba els adjectius que no son invariables:
a) tranquil, paral·lel
b) rar, clar, bàrbar,
c) antent, dolent, valent, potent, calent, violent, suculent
24. Escriu la flexió:
boija, lleitja, mitja. roija.
a) El canal...
b) Té per costum... els llums.
c) Vaig menjar les postres... el son.
d) Té una salut...
8. Canvia el nombre dels substantius i explica l'alteració:
a) Pasqües, arrugues, cascades... Es canvia la terminació a per es.
b) peça, pluja, raça... Es canvuia es per a i canvia la consonant que hi ha al davant.
9. Escriu en plural:
usos, tornavisos, interesos, arrosos, barnusos...
13. Escriu en singular:
a) equació, fatiga
b) peix, llaç, túnica
c) tauró, gorga
d) huracà, erosió
14. Escriu la flexió:
instantanies, italia, gandula, aprensiva, ...
16. Fes la flexió:
a) ferries
b) diví
c) obcens
d) tebia
17. Escriu l'adjectiu en plural:
a) burgesos
b) estantisos
c) escasos
d) seriosos
18. Fes la flexió
cortes, suisa, massisa, xamosa, lasa, ansiosa, rossa...
20. Troba els adjectius que no son invariables:
a) tranquil, paral·lel
b) rar, clar, bàrbar,
c) antent, dolent, valent, potent, calent, violent, suculent
24. Escriu la flexió:
boija, lleitja, mitja. roija.
MÓN VERD
Com ja sabem tots el món es cada cop més bonic. M’encanta el to grisos que adopta el cel a la ciutat. M’assembla que això es creat per uns gasos o no se que. Però es igual avui en dia es el més normal i millor. Tothom es feliç i no cal preocupar-se del que un llença o del que un deixa de llençar. En la societat d’avui en dia son tots així de feliços.
Ja sabem que les centrals nuclears llencen fums tòxics per al planeta, però això es així i ningú ho canviarà, com es normal.
Però resulta que no tothom es com nosaltres. Hi ha un reducte de gent, cada cop més elevat, que es nega a actuar amb normalitat, i que per això fan coses realment estranyes.
Tenen cinquanta mil bosses d’escombreries de diferents colors per fer una cosa a la que anomenen reciclar. Busquen i remiren fluorescents i esprais que no malfereixin al medi ambient. Com si això fos possible! No volen ni sentir parlar dels viatges que has fet últimament amb cotxe, ells sempre utilitzen transport públic . Mireu que vulgars!
Jo no soc ni el primer ni el últim que els hi dirà que estan bojos.
I el pitjor de tot es que se’ls veu contents amb si mateixos i amb el que fan encara que no serveixi de res.
Al final, que facin el que vulguin, que jo continuaré fent el que faig quan m’assembli.
A mi no em te que dir ningú el que tinc que fer.
Ja sabem que les centrals nuclears llencen fums tòxics per al planeta, però això es així i ningú ho canviarà, com es normal.
Però resulta que no tothom es com nosaltres. Hi ha un reducte de gent, cada cop més elevat, que es nega a actuar amb normalitat, i que per això fan coses realment estranyes.
Tenen cinquanta mil bosses d’escombreries de diferents colors per fer una cosa a la que anomenen reciclar. Busquen i remiren fluorescents i esprais que no malfereixin al medi ambient. Com si això fos possible! No volen ni sentir parlar dels viatges que has fet últimament amb cotxe, ells sempre utilitzen transport públic . Mireu que vulgars!
Jo no soc ni el primer ni el últim que els hi dirà que estan bojos.
I el pitjor de tot es que se’ls veu contents amb si mateixos i amb el que fan encara que no serveixi de res.
Al final, que facin el que vulguin, que jo continuaré fent el que faig quan m’assembli.
A mi no em te que dir ningú el que tinc que fer.
martes, 12 de enero de 2010
ACTIVITATS
1. Indica per quin motiu (polític, cultural...) l’ús s’extingeix o es manté en els casos següents:
a) L’any 1815, l’erupció d’un volcà a l’illa de Sumbawa va provocar la mort de tota una comunitat i, òbviament, de la seva llengua vehicular, el tambora. o En aquest cas, l’ús del llenguatge vehicular de la comunitat de Sumbawa, el tambora, s’extingeix per un motiu natural: la destrucció (desaparició) de la comunitat i, per tant, del seu llenguatge.
b) Les llengües ameríndies van ser substituïdes per llengües indoeuropees (castellà, portuguès, anglès) arran de les colonitzacions. o Les llengües ameríndies van extingir-se per un motiu polític (territorial): la colonització dels pobles, que va comportar la implantació de les llengües colonitzadores. c) L’àrab clàssic es manté com a llengua comuna a tot l’Islam perquè va ser la llengua en què es va escriure el llibre sagrat dels musulmans, l’Alcorà. o L’àrab clàssic es manté, clarament, per un motiu religiós.
d) Els grups petits que practiquen l’endogàmia (matrimonis dins del grup) mantenen la llengua amb més èxit que els que practiquen l’exogàmia (matrimonis fora del grup). o Els que practiquen l’endogàmia mantenen la llengua per un motiu cultural.
e) La desforestació de l’Amazònia deixa els indis sense recursos, per la qual cosa perden la cohesió com a grup, s’assimilen a altres comunitats i substitueixen la seva llengua. o Perden la seva llengua per un motiu sociocultural.
3. Llegeix atentament el text següent. Després, respon les preguntes:
a) Quines són les diferències de comportament lingüístic entre homes i dones, segons el text? o Els homes tenen la veu més greu que les dones, a causa de la forma dels òrgans fonatoris; les dones fan més ús dels sufixos diminutius –et, -ó; els homes estan més autoritzats a transgredir verbalment les convencions socials; i un dels dos (home o dona) té més dret a interrompre a l’altre.
b) Consideres que hi ha diferències lingüístiques entre homes i dones de les generacions anteriors a la teva (pares, avis)? Descriu-les. o En general, tant homes com dones han canviat la manera de parlar que la de generacions anteriors, ara es parla amb més “llibertat”. Hi ha moltes paraules i expressions que ara utilitzem que llavors serien de mala educació, però que ara ja són més col·loquials.
c) Creus que actualment, amb més igualtat antre sexes, se segueixen donant aquestes diferències? Justifica la resposta. o Sí, tot i que homes i dones parlen amb més “llibertat”, els homes segueixen parlant més greu i volen imposar (un xic menys que abans) la seva autoritat a l’hora de parlar.
a) L’any 1815, l’erupció d’un volcà a l’illa de Sumbawa va provocar la mort de tota una comunitat i, òbviament, de la seva llengua vehicular, el tambora. o En aquest cas, l’ús del llenguatge vehicular de la comunitat de Sumbawa, el tambora, s’extingeix per un motiu natural: la destrucció (desaparició) de la comunitat i, per tant, del seu llenguatge.
b) Les llengües ameríndies van ser substituïdes per llengües indoeuropees (castellà, portuguès, anglès) arran de les colonitzacions. o Les llengües ameríndies van extingir-se per un motiu polític (territorial): la colonització dels pobles, que va comportar la implantació de les llengües colonitzadores. c) L’àrab clàssic es manté com a llengua comuna a tot l’Islam perquè va ser la llengua en què es va escriure el llibre sagrat dels musulmans, l’Alcorà. o L’àrab clàssic es manté, clarament, per un motiu religiós.
d) Els grups petits que practiquen l’endogàmia (matrimonis dins del grup) mantenen la llengua amb més èxit que els que practiquen l’exogàmia (matrimonis fora del grup). o Els que practiquen l’endogàmia mantenen la llengua per un motiu cultural.
e) La desforestació de l’Amazònia deixa els indis sense recursos, per la qual cosa perden la cohesió com a grup, s’assimilen a altres comunitats i substitueixen la seva llengua. o Perden la seva llengua per un motiu sociocultural.
3. Llegeix atentament el text següent. Després, respon les preguntes:
a) Quines són les diferències de comportament lingüístic entre homes i dones, segons el text? o Els homes tenen la veu més greu que les dones, a causa de la forma dels òrgans fonatoris; les dones fan més ús dels sufixos diminutius –et, -ó; els homes estan més autoritzats a transgredir verbalment les convencions socials; i un dels dos (home o dona) té més dret a interrompre a l’altre.
b) Consideres que hi ha diferències lingüístiques entre homes i dones de les generacions anteriors a la teva (pares, avis)? Descriu-les. o En general, tant homes com dones han canviat la manera de parlar que la de generacions anteriors, ara es parla amb més “llibertat”. Hi ha moltes paraules i expressions que ara utilitzem que llavors serien de mala educació, però que ara ja són més col·loquials.
c) Creus que actualment, amb més igualtat antre sexes, se segueixen donant aquestes diferències? Justifica la resposta. o Sí, tot i que homes i dones parlen amb més “llibertat”, els homes segueixen parlant més greu i volen imposar (un xic menys que abans) la seva autoritat a l’hora de parlar.
ESQUEMA TEMA 11
1. Grup social i fet comunicatiu:
- Vida en grup: base de la supervivència.
- Intercanvi d’informació i organització en grup.
- Llenguatge articulat i eficàcia comunicativa.
2. La comunitat lingüística:
- La relació del grup amb el medi genera formes d’organització social.
- Les llengües donen raó de les formes de vida dels grups humans.
- Diversitat cultural i lingüística.
3. L’ús lingüístic:
3.1. Ús i diversitat:
- L’ús és el conjunt de manifestacions verbals (orals i escrites) que s’emeten en una comunitat.
- Ús lingüístic i temps històric. - Ús lingüístic i espai geogràfic. - Ús lingüístic i grup social.
- Ús lingüístic i estructura social.
3.2. Ús i red:
- Llengua: vehicle de relació de la comunitat.
- Grups humans i interacció amb el medi.
- Característiques geogràfiques de l’hàbitat.
- Hegemonia d’uns pobles sobre uns altres.
4. La sociolingüística:
- Estudia l’ús de la llengua i analitza les relacions que hi ha entre la llengua i el medi.
- La sociolingüística se separa de la lingüística quant a finalitats: la lingüística explica el funcionament del sistema lingüístic.
5. El contacte lingüístic:
- La necessitat de relació entre grups que parlen llengües diferents origina contacte lingüístic; i aquesta situació comporta canvi, readaptació del codi, per tal de fer possible la intercomunicació.
6. Aproximacions als fenòmens de contacte:
6.1. El bilingüisme:
- És una situació de contacte atenent a tres perspectives bàsiques des del punt de vista:
- Individual: actiu o passiu, simètric o asimètric i instrumental o integrador.
-Territorial.
- Social: limitat o massiu, oficial o no oficial i neutre o diglòssic.
6.2. La diglòssia:
- És l’ús social de les llengües atenent a la jerarquia de funcions que fan.
- C. Ferguson va descriure, l’any 1959, dues varietats d’una mateixa llengua: - Varietat A: altament codificada i vehicle dels usos formals.
Varietat B: utilitzada en usos informals.
6.3. El conflicte lingüístic:
- Es defineix com la tensió que es produeix entre dues llengües a l’interior d’un territori per assolir un nombre més alt de funcions socials i de parlants.
- Es produeix en territoris on conviuen més d’una comunitat lingüística. Es resol en:
- Substitució lingüística: abandó de la llengua pròpia i assimilació de la llengua de la comunitat dominant.
- Normalització lingüística: recuperació d’usos i funcions socials d’una llengua en situació de desavantatge.
7. Dinàmiques de contacte:
7.1. Els intercanvis comercials:
- Històricament, aquests han estat una font important de contacte entre els pobles.
- Actualment, l’anglès tendeix a funcionar com a lingua franca en les relacions comercials.
7.2. Les conquestes militars:
- La invasió de territoris té efectes importants en la situació de contacte lingüístic.
- El canvi lingüístic pren camins diferents:
- Substitució lingüística.
- Assimilació de la població dominant.
- Creació de llengües mixtes.
7.3. Desplaçament de població:
- Els moviments migratoris originen una situació de contacte entre comunitats que pensen, viuen i s’expressen en llengües diferents.
- El canvi lingüístic pot operar en dos sentits:
- Substitució de la llengua dels migrants.
- Substitució de la llengua dels autòctons.
7. Llegeix els dos fragments i explica les causes de l’extinció del gaèlic escocès i del parsi:
a) El gaèlic escocès fou extingit perquè no tenia suport institucional de cap mena a nivell nacional, a diferència de l’anglès, que es el que s’utilitzava per les escoles. L’anglès el van instaurar com a llengua totalment oficial, suprimint així el gaèlic escocès, que, tot i això, encara el parlen els pescadors escocesos.
b) Els parsis utilitzaven la seva llengua amb llibertat, ja que ni l’islamització els impedia parlar-la. Poc més tard, els “veïns” van arribar a les seves terres i van implantar la llengua oficial de l’Afganistan, el paixtu.
- Vida en grup: base de la supervivència.
- Intercanvi d’informació i organització en grup.
- Llenguatge articulat i eficàcia comunicativa.
2. La comunitat lingüística:
- La relació del grup amb el medi genera formes d’organització social.
- Les llengües donen raó de les formes de vida dels grups humans.
- Diversitat cultural i lingüística.
3. L’ús lingüístic:
3.1. Ús i diversitat:
- L’ús és el conjunt de manifestacions verbals (orals i escrites) que s’emeten en una comunitat.
- Ús lingüístic i temps històric. - Ús lingüístic i espai geogràfic. - Ús lingüístic i grup social.
- Ús lingüístic i estructura social.
3.2. Ús i red:
- Llengua: vehicle de relació de la comunitat.
- Grups humans i interacció amb el medi.
- Característiques geogràfiques de l’hàbitat.
- Hegemonia d’uns pobles sobre uns altres.
4. La sociolingüística:
- Estudia l’ús de la llengua i analitza les relacions que hi ha entre la llengua i el medi.
- La sociolingüística se separa de la lingüística quant a finalitats: la lingüística explica el funcionament del sistema lingüístic.
5. El contacte lingüístic:
- La necessitat de relació entre grups que parlen llengües diferents origina contacte lingüístic; i aquesta situació comporta canvi, readaptació del codi, per tal de fer possible la intercomunicació.
6. Aproximacions als fenòmens de contacte:
6.1. El bilingüisme:
- És una situació de contacte atenent a tres perspectives bàsiques des del punt de vista:
- Individual: actiu o passiu, simètric o asimètric i instrumental o integrador.
-Territorial.
- Social: limitat o massiu, oficial o no oficial i neutre o diglòssic.
6.2. La diglòssia:
- És l’ús social de les llengües atenent a la jerarquia de funcions que fan.
- C. Ferguson va descriure, l’any 1959, dues varietats d’una mateixa llengua: - Varietat A: altament codificada i vehicle dels usos formals.
Varietat B: utilitzada en usos informals.
6.3. El conflicte lingüístic:
- Es defineix com la tensió que es produeix entre dues llengües a l’interior d’un territori per assolir un nombre més alt de funcions socials i de parlants.
- Es produeix en territoris on conviuen més d’una comunitat lingüística. Es resol en:
- Substitució lingüística: abandó de la llengua pròpia i assimilació de la llengua de la comunitat dominant.
- Normalització lingüística: recuperació d’usos i funcions socials d’una llengua en situació de desavantatge.
7. Dinàmiques de contacte:
7.1. Els intercanvis comercials:
- Històricament, aquests han estat una font important de contacte entre els pobles.
- Actualment, l’anglès tendeix a funcionar com a lingua franca en les relacions comercials.
7.2. Les conquestes militars:
- La invasió de territoris té efectes importants en la situació de contacte lingüístic.
- El canvi lingüístic pren camins diferents:
- Substitució lingüística.
- Assimilació de la població dominant.
- Creació de llengües mixtes.
7.3. Desplaçament de població:
- Els moviments migratoris originen una situació de contacte entre comunitats que pensen, viuen i s’expressen en llengües diferents.
- El canvi lingüístic pot operar en dos sentits:
- Substitució de la llengua dels migrants.
- Substitució de la llengua dels autòctons.
7. Llegeix els dos fragments i explica les causes de l’extinció del gaèlic escocès i del parsi:
a) El gaèlic escocès fou extingit perquè no tenia suport institucional de cap mena a nivell nacional, a diferència de l’anglès, que es el que s’utilitzava per les escoles. L’anglès el van instaurar com a llengua totalment oficial, suprimint així el gaèlic escocès, que, tot i això, encara el parlen els pescadors escocesos.
b) Els parsis utilitzaven la seva llengua amb llibertat, ja que ni l’islamització els impedia parlar-la. Poc més tard, els “veïns” van arribar a les seves terres i van implantar la llengua oficial de l’Afganistan, el paixtu.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
