ANTOLOGIA DE LA POESIA CATALANA

PRIMERA PART: 2 POEMES

GUILLEM DE BERGUEDÀ, Cançoneta leu e plana

Anàlisi de la forma
- 5 estrofes
- 7 versos per estrofa
- Cançoneta leu e plana
- a-a-b-a-b-b-b; versos “a” rima consonant i els “b” també consonat
- 7 síl•labes per vers
- Anàfora, símil

Anàlisi del contingut
- l’autor pretén fer una crítica d’un Marqués
- Crítica de l’autor
- El marqués es un traïdor i en les batalles es molt dèbil i que la gent que va amb ell no se’n pot fiar.
- El marquès obès



RAMON LLULL, A vós, dona verge santa Maria

Anàlisi de la forma
- 3 estrofes
- 8 versos per estrofa
- A vós, dona verge santa Maria
- A-B-A-B-A-A-C-C; versos “A” rima consonant, “B” rima consonant, “C” rima consonant
- 10 síl•labes per vers, excepte el cinquè i el sisè que son de 8 síl•labes
- Metàfora, símil

Anàlisi del contingut
- l’autor s’ha enamorat de santa maria
- pretén expressar l’amor que sent
- l’autor expressa un amor molt fort cap a santa maria, es vol fer clergue i pacificar amb el seu amor als cristians, comenta que més d’un diu que moriria pel seu fill però son pocs el que ho farien.
- El verdader amor





SEGONA PART: 2 POEMES

TEODOR LLORENTE, Vora el barranc dels Algadins

Anàlisi de la forma
- 4 estrofes
- 8 verso per estrofa
- Vora el barranc dels Algadins
- A-b-b-a-a-c-c-a; totes les rimes son consonants
- 8 síl•labes per vers
- Anàfora, símil, metàfora

Anàlisi del contingut
- l’autor descriu un paisatge molt bonic per a ell
- pretén descriure la bellesa del paisatge
- l’autor descriu el barranc dels algadins on va passar la seva infància
- records de la meva infància



JACINT VERDAGUER, Vora la mar

Anàlisi de la forma
- 10 estrofes
- 4 versos per estrofa
- Vora la mar
- A-b-A-b; consonants
- 6 síl•labes els parells i els imparells 10
- Símil, Antítesis

Anàlisi del contingut
- L’autor desxifra els sentiments que té quan veu el mar
- Pretén mostrar els seus sentiments quan mira el mar
- L’autor descriu els sentiments que l’envolten al mirar el mar i totes les coses que aquest li recorda quan l’observa
- Sentiments en la mar





TERCERA PART: 6 POEMES

MIQUEL COSTA I LLOBERA, Lo pi de Formentor

Anàlisi de la forma
- 8 estrofes
- 5 versos per estrofa
- Lo pi de Formentor
- A-B-A-A-B; Totes les rimes son consonants
- 13 síl•labes els quatre primers i l’últim es de 6
- Símils, personificació

Anàlisi del contingut
- l’autor esta enamorat d’un arbre
- expressa la bona vida dels arbres i que es el que l’atrau d’ells
- A l’autor li atrauen els arbres ja que son els mes forts plantats a la terra fèrtil i que tant els hi agrada que plogui i faci tempesta per poder cantar i mullarse la cabellera reial.
- Estimat arbre




JOAN ALCOVER, La balanguera

Anàlisi de la forma
- 5 estrofes
- 8 versos per estrofa
- La balanguera
- a-b-a-b-c-d-c-d negreta es la tornada, rima consonant
- 8 síl•labes per vers
- Paral•lelisme

Anàlisi del contingut
- la balanguera se’n va de viatge i es troba el jovent revolucionat.
- Expressa la fructiferació del jovent que canviarà el món
- La balnguera se’n va (a no ho se on, no ho diu) i quan torna es dona compte de que el jovent ha canviat molt i canta al carrer i ella se n’adona de que el jovent amb la seva forma de ser, canviarà el món
- El jovent d’avui en dia




JOSEP CARNER, Bèlgica

Anàlisi de la forma
- 4 estrofes
- 1ª =12 versos, 2ª=13 versos, 3ª= 12 versos, 4ª= 9versos
- Bèlgica
- 12A-12B-12B-12A-10C-12B-12B-10D-10E-10D, rima consonant
- 12 síl•labes per vers, canviant amb 10
- Sinalefes, Anàfora, comparació

Anàlisi del contingut
- El que descriu el poeta es pot fer a qualsevol lloc.
- Descriu Bèlgica perquè es va passar mitja vida allà exiliat.
- Té Bèlgica com el model del seu país ideal per a Catalunya. Hi ha certa ironia en el text. L’autor està molt content amb el país que va escollir per passar l’exili.
- País Ideal




MARIA ANTÒNIA SALVÀ, L’encís que fuig

Anàlisi de la forma
- 5 estrofes
- 4 versos per estrofa
- L’encís que fuig
- A-B-A-B, rimes consonants
- 10 síl•labes per vers
- Paral•lelisme, símil, metàfora

Anàlisi del contingut
- la natura és molt bonica i es observada per l’autora que la descriu amb amor
- expressa la gracia de la natura i l’amor que sent per ella
- la natura es molt bonica però en un instant fugaç fuig i s’allunya i es fon. Només resta la vida de la persona que l’ha copsada de neguit i acaba amb uns moments de bellesa instantània.
- La bellesa i la fugacitat de la natura




JOAN SALVAT-PAPASSEIT, Tot l’enyor de demà

Anàlisi de la forma
- Versos trencats
- No hi ha anàlisi dels versos per estrofa
- Tot l’enyor de demà
- No té rima
- Sinalefa, elisió, anàfora, hipèrbaton...

Anàlisi del contingut
- l’autor te una malaltia i explica com es trobarà l’endemà quan es desperti del llit.
- L’autor expressa la diferencia entre la vida i la mort
- Suggereix que cada dia sap el que es trobarà a l’endemà. Ell ja sap el que està passant al carrer sense moure’s del llit.
- Endevinant l’endemà




JOSEP M. DE SAGARRA, Vinyes verdes vora la mar

Anàlisi de la forma
- 7 estrofes
- 5 versos per estrofa
- Vinyes verdes vora la mar
- A-b-a-b-a, rimes consonants
- 7 síl•labes per vers
- Anàfora, hipèrbaton

Anàlisi del contingut
- descriu les vinyes i els colors del paisatge durant el dia
- expressa la bellesa del paisatge del Port de la Selva
- descriu els colors de les vinyes i la puresa del paisatge
- vinyes del Port de la Selva

AVALUACIÓ

5. Determina els diftongs
vaig, mateix, gaire, veure, aire

7. fes el plural dels mots següents
estacions, vides, espurneixos, llampecs, mans, esquemes

8. fes la flexió dels adjectius següents
a)fugaç
b)polcra
c)gèlida
d)esmaperduda
e)mateixa
f)tranquil·la
g)difusa
h)jove
i)plena

9. conjuga en imperatiu i en participi
a) tingues, tingui...
veu, vegui...
pugues, pugui...
sigues, sigui...
ves, vagui...

b)podent
tenint
visquent
veuent
sabent
sent
corrent

DE LA PARAULA AL TEXT

PÀG, 169

2. transcriu
pate[ʃ]is, paï[z]os, coa[kc]ió, [3]u[d3]at...

5. mode verbal de la primera i segona part:
1ªindicatiu, 2ªimperatiu

6. escriu perífrasis d'obligació del text
rrecull, ves...

7. Escriu l'imperatiu de els verbs següents:
ves, vagi, ...
exigeix, exigeixi...
viu, visqui,...
tingues, tingui,...

8. persona gramatical de la 1ª part i de la 2ª
1ª: 3ª sing, 2ª: 2ª sing

9. escriu connectors tempoarls
posteriorment, abans...

12. fes derivats:
puruc, humà, cultural...

17. indica l'emisor i el receptor.
emisor, l'escritor; receptor, la persona maltratada

18. intenció del text
previndre del que has de fer si et passa qualsevol cosa semblant

ACTIVITAS TEMA 6

2. Completa amb el pronom.
a)Em , -me
a)Et, t’, et
a)–se, es, s’
a)–nos, ens, ens

7. Completa amb la combinació pronominal correcta.
a) se’n, s’ho
b) Te’n, -te-les
c) –los-en, li’n
d) se’ls, s’hi
e) –los-els, me’ls
f) me la, la hi

18. Completa amb la combinació pronominal correcta.
a) els hi
b)li ho
c)les hi
d)l’hi
e)la hi
f)li’n

38. assenyala la combinació pronominal adecuada
a)la hi
b)els hi
c)la’n
d)se’’n

LLENGÜES DEL MÓN

-Unitat de l'especie i diversitat de grups
-Classificació de les llengües:
_Criteris lingüístics
_Criteris d'ús
·Estatus-situació
·Vitalitat
·Nombre de Parlants

-L'estatus de la llengua
-La vitalitat de la llengua
-Llenües i nombre de parlants
-Llengües i distribució geogràfica

DICTAT COMENTAT

Els homes, en sentit de gènere, no hem rebut una correcta educació de les emocions i se’ns ha mutilat el sentiment de tendresa. Fins i tot s’ha arribat a afirmar, en boca de molts saberuts, que la compassió i la tendresa són virtuts femenines, expressions de la debilitat de la dòna, però que l’home no pot permetre’s el luxe de vessar una llàgrima quan se li entendreix el cor. Aquesta prohibició és una expressió de la seva vida emocional.
*s'ens-se'ns, *son-són, *llagrima-llàgrima

REDACCIÓ D'ABRIL

HISTÒRIA

Aquella tarda havia estat esgotadora, tenia fets pols els peus i les cames. Respirar a l’altura on érem era cada cop una tasca més complicada.
Es començava a fer fosc i teníem que buscar un lloc on passar la nit i arribar a l’endemà al cim de l’Annapurna. Cada mitja hora establíem contacte en Tolo i jo, encara que teníem moltes ganes de parlar sobre aquell meravellós paisatge, parlant gastes molta energia necessària per continuar caminant cap dalt.

Finalment vam parar per acampar.
Començant a muntar les tendes de campanya em vaig donar compte de que en Tolo no es trobava molt bé. Li costava muntar-la, amb moviments lents i bastant desencertats. El vaig ajudar i vam estar parlant sobre el paisatge i sobre la nostra família, els trobàvem a faltar. Estaven tant lluny. La veritat es que en Tolo m’havia comentat que no es trobava molt bé, però jo no li vaig donar molta importància.

Per la nit avanç de dormir vam connectar els telèfons satèl•lit i vaig escriure una mica sobre l’aventura d’aquell dia al meu diari personal. Però el més fort encara estava per arribar.
Al matí ens vam despertar tots amb el soroll de totes les alarmes sincronitzades, tots menys en Tolo. El vam intentar despertar i no vam poder. En Tolo ja no tenia pols.
Desprès d’aquella desgracia vam optar per baixar al campament base i van intentar treure en Tolo que era molt greu amb un helicòpter, cos que no va ser possible a causa del vent.
Mai me’n oblidaré el que va passar en aquell ascens a l’Annapurna.