Fa molt temps ja que es va crear la Comissió per la Racionalització dels Horaris dels Espanyols de la qual no haviam sentit mai a parlar. De fet no sabiam ni que existia. La finalitat d’aquesta comissió es ajudar als espanyols donant-lis informació que tracten com tindrien que ser els horais a espanya per deixar enrrere els actuals i adaptar-se millor.
Segons uns estudis, que fa poc han publicat, aconsellen com tindrien que ser millorats els horaris dels espanyols basats en enquestes que han fert a altres països.
A Finlàndia fan coincidir els horais laborals dels pares amb els escolars dels fills. Però aqui es impossible fer una cosa tant inteligent perque tenim que anar sempre a l’inrevès. Tambè cita que a Portugal dinen a la una del migdia i sopen a les vuit. Això es el que aconsella la comissió? A Catalunya ja es feia fa seixanta anys. El que passa es que fa cinquanta anys la gent va començar a dinar i sopar cada cop més tard. Doncs la gent vol estar cad cop més allunyada de la seva família i dels demés només estant pendents dels diners i del seu propi bé material.
martes, 23 de febrero de 2010
lunes, 22 de febrero de 2010
AQUELLA COMISSIÓ HO TE DIFÍCIL
Sense adonar-nos, fa ja sis anys que es va crear la comissió per la Racionalització dels Horaris Espanyols. O ja son set? En qualsevol cas, suficients com per que hagi tingut temps de anar-nos subministrant, de tant en quant, informacións que tracten com deurien ser aquí els horaris que la majoria de gent tindria que adaptar-se per deixar enrere els actuals, que –començant pels del treball- son pura demència i amb el que es difícil conciliar vida laboral y personal. La última notícia sobre la comissió es de fa uns dies, de que l’òptim seria seguir amb el model dels països nòrdics i de Portugal. Una evidència per a la que mai he necessitat cap comissió. Però, poc més poden fer a part d’impartir pedagogia. En aquella notícia s’explica que el president de l’invent, Ignasi Buqueras, a donat a coneixer una enquesta que han fet a ambaixadors espanyols en vint-i-tres països europeus. S’ha de destacar la jornada intensiva de Finlàndia y el seu –potser no casual- alt índex de productivitat, i el fet de que a Suecia els horaris laborals i escolars coincideixen, quelcom tan sensat que costarà conseguir-ho aquí, on es tracta de fer-ho tot complicat, i que l’horari de les escoles i els dels pares no conincideixi mai, per així poder queixar-se i dir que tot es una bírria.
Explica la comissió que Portugal –que està a l’altre costat de la península- aplica la lògica als seus horais de menjar. La del migdia es a la una de la tarde, el sopar a les vuit. La comissió aconsella aquell model. Un model, per cert, casi idèntic que el que es seguia a barcelona fa seixanta anys. Als anys cinquanta, a casa meva i a la de tota la gent que coneixia, nens i aduts dinavem la una (alguns abanç i tot). I es sopava a les vuit o poc desprès. I ningú es moria per allò. Va ser ja als anys seixanta quen la gent va començar a dinar i sopar cada cop més tard. Avui hi ha gent que sopa a les deu de la nit. I els beneïts dinars del migdia, els dies laborals? No hi ha cap institució més sagrada que aquesta. Les persones importants truquen per telèfon, queden per dinar, i es senten a la taula a les dues i mitga i, plat rere plat –més cafès, copes i cigars-, no aixequen el cul fins a les cinc i mitga. Quan tornen a la feina ni s’els acudeix que –en un país civiltzat, havent dedicat seixanta minuts a menjar- a aquella hora la gent ja estaria tornant cap a casa seva. I si ells segueixen aquest horari, per que els seus empleats tindrien que seguir un altre? Així, en comptes de recollir i marxar a casa a les cinc, ells a les cinc començen la seva jornada de tarde, que no acabarà fins a les vuit o les nou. El que sigui per tal de tornar a casa quan més tard millor i així estar el menys possible amb el que queda de monstres que la habiten.
Explica la comissió que Portugal –que està a l’altre costat de la península- aplica la lògica als seus horais de menjar. La del migdia es a la una de la tarde, el sopar a les vuit. La comissió aconsella aquell model. Un model, per cert, casi idèntic que el que es seguia a barcelona fa seixanta anys. Als anys cinquanta, a casa meva i a la de tota la gent que coneixia, nens i aduts dinavem la una (alguns abanç i tot). I es sopava a les vuit o poc desprès. I ningú es moria per allò. Va ser ja als anys seixanta quen la gent va començar a dinar i sopar cada cop més tard. Avui hi ha gent que sopa a les deu de la nit. I els beneïts dinars del migdia, els dies laborals? No hi ha cap institució més sagrada que aquesta. Les persones importants truquen per telèfon, queden per dinar, i es senten a la taula a les dues i mitga i, plat rere plat –més cafès, copes i cigars-, no aixequen el cul fins a les cinc i mitga. Quan tornen a la feina ni s’els acudeix que –en un país civiltzat, havent dedicat seixanta minuts a menjar- a aquella hora la gent ja estaria tornant cap a casa seva. I si ells segueixen aquest horari, per que els seus empleats tindrien que seguir un altre? Així, en comptes de recollir i marxar a casa a les cinc, ells a les cinc començen la seva jornada de tarde, que no acabarà fins a les vuit o les nou. El que sigui per tal de tornar a casa quan més tard millor i així estar el menys possible amb el que queda de monstres que la habiten.
jueves, 21 de enero de 2010
ACTIVITATS
6. Escriu el determinant:
a) El canal...
b) Té per costum... els llums.
c) Vaig menjar les postres... el son.
d) Té una salut...
8. Canvia el nombre dels substantius i explica l'alteració:
a) Pasqües, arrugues, cascades... Es canvia la terminació a per es.
b) peça, pluja, raça... Es canvuia es per a i canvia la consonant que hi ha al davant.
9. Escriu en plural:
usos, tornavisos, interesos, arrosos, barnusos...
13. Escriu en singular:
a) equació, fatiga
b) peix, llaç, túnica
c) tauró, gorga
d) huracà, erosió
14. Escriu la flexió:
instantanies, italia, gandula, aprensiva, ...
16. Fes la flexió:
a) ferries
b) diví
c) obcens
d) tebia
17. Escriu l'adjectiu en plural:
a) burgesos
b) estantisos
c) escasos
d) seriosos
18. Fes la flexió
cortes, suisa, massisa, xamosa, lasa, ansiosa, rossa...
20. Troba els adjectius que no son invariables:
a) tranquil, paral·lel
b) rar, clar, bàrbar,
c) antent, dolent, valent, potent, calent, violent, suculent
24. Escriu la flexió:
boija, lleitja, mitja. roija.
a) El canal...
b) Té per costum... els llums.
c) Vaig menjar les postres... el son.
d) Té una salut...
8. Canvia el nombre dels substantius i explica l'alteració:
a) Pasqües, arrugues, cascades... Es canvia la terminació a per es.
b) peça, pluja, raça... Es canvuia es per a i canvia la consonant que hi ha al davant.
9. Escriu en plural:
usos, tornavisos, interesos, arrosos, barnusos...
13. Escriu en singular:
a) equació, fatiga
b) peix, llaç, túnica
c) tauró, gorga
d) huracà, erosió
14. Escriu la flexió:
instantanies, italia, gandula, aprensiva, ...
16. Fes la flexió:
a) ferries
b) diví
c) obcens
d) tebia
17. Escriu l'adjectiu en plural:
a) burgesos
b) estantisos
c) escasos
d) seriosos
18. Fes la flexió
cortes, suisa, massisa, xamosa, lasa, ansiosa, rossa...
20. Troba els adjectius que no son invariables:
a) tranquil, paral·lel
b) rar, clar, bàrbar,
c) antent, dolent, valent, potent, calent, violent, suculent
24. Escriu la flexió:
boija, lleitja, mitja. roija.
MÓN VERD
Com ja sabem tots el món es cada cop més bonic. M’encanta el to grisos que adopta el cel a la ciutat. M’assembla que això es creat per uns gasos o no se que. Però es igual avui en dia es el més normal i millor. Tothom es feliç i no cal preocupar-se del que un llença o del que un deixa de llençar. En la societat d’avui en dia son tots així de feliços.
Ja sabem que les centrals nuclears llencen fums tòxics per al planeta, però això es així i ningú ho canviarà, com es normal.
Però resulta que no tothom es com nosaltres. Hi ha un reducte de gent, cada cop més elevat, que es nega a actuar amb normalitat, i que per això fan coses realment estranyes.
Tenen cinquanta mil bosses d’escombreries de diferents colors per fer una cosa a la que anomenen reciclar. Busquen i remiren fluorescents i esprais que no malfereixin al medi ambient. Com si això fos possible! No volen ni sentir parlar dels viatges que has fet últimament amb cotxe, ells sempre utilitzen transport públic . Mireu que vulgars!
Jo no soc ni el primer ni el últim que els hi dirà que estan bojos.
I el pitjor de tot es que se’ls veu contents amb si mateixos i amb el que fan encara que no serveixi de res.
Al final, que facin el que vulguin, que jo continuaré fent el que faig quan m’assembli.
A mi no em te que dir ningú el que tinc que fer.
Ja sabem que les centrals nuclears llencen fums tòxics per al planeta, però això es així i ningú ho canviarà, com es normal.
Però resulta que no tothom es com nosaltres. Hi ha un reducte de gent, cada cop més elevat, que es nega a actuar amb normalitat, i que per això fan coses realment estranyes.
Tenen cinquanta mil bosses d’escombreries de diferents colors per fer una cosa a la que anomenen reciclar. Busquen i remiren fluorescents i esprais que no malfereixin al medi ambient. Com si això fos possible! No volen ni sentir parlar dels viatges que has fet últimament amb cotxe, ells sempre utilitzen transport públic . Mireu que vulgars!
Jo no soc ni el primer ni el últim que els hi dirà que estan bojos.
I el pitjor de tot es que se’ls veu contents amb si mateixos i amb el que fan encara que no serveixi de res.
Al final, que facin el que vulguin, que jo continuaré fent el que faig quan m’assembli.
A mi no em te que dir ningú el que tinc que fer.
martes, 12 de enero de 2010
ACTIVITATS
1. Indica per quin motiu (polític, cultural...) l’ús s’extingeix o es manté en els casos següents:
a) L’any 1815, l’erupció d’un volcà a l’illa de Sumbawa va provocar la mort de tota una comunitat i, òbviament, de la seva llengua vehicular, el tambora. o En aquest cas, l’ús del llenguatge vehicular de la comunitat de Sumbawa, el tambora, s’extingeix per un motiu natural: la destrucció (desaparició) de la comunitat i, per tant, del seu llenguatge.
b) Les llengües ameríndies van ser substituïdes per llengües indoeuropees (castellà, portuguès, anglès) arran de les colonitzacions. o Les llengües ameríndies van extingir-se per un motiu polític (territorial): la colonització dels pobles, que va comportar la implantació de les llengües colonitzadores. c) L’àrab clàssic es manté com a llengua comuna a tot l’Islam perquè va ser la llengua en què es va escriure el llibre sagrat dels musulmans, l’Alcorà. o L’àrab clàssic es manté, clarament, per un motiu religiós.
d) Els grups petits que practiquen l’endogàmia (matrimonis dins del grup) mantenen la llengua amb més èxit que els que practiquen l’exogàmia (matrimonis fora del grup). o Els que practiquen l’endogàmia mantenen la llengua per un motiu cultural.
e) La desforestació de l’Amazònia deixa els indis sense recursos, per la qual cosa perden la cohesió com a grup, s’assimilen a altres comunitats i substitueixen la seva llengua. o Perden la seva llengua per un motiu sociocultural.
3. Llegeix atentament el text següent. Després, respon les preguntes:
a) Quines són les diferències de comportament lingüístic entre homes i dones, segons el text? o Els homes tenen la veu més greu que les dones, a causa de la forma dels òrgans fonatoris; les dones fan més ús dels sufixos diminutius –et, -ó; els homes estan més autoritzats a transgredir verbalment les convencions socials; i un dels dos (home o dona) té més dret a interrompre a l’altre.
b) Consideres que hi ha diferències lingüístiques entre homes i dones de les generacions anteriors a la teva (pares, avis)? Descriu-les. o En general, tant homes com dones han canviat la manera de parlar que la de generacions anteriors, ara es parla amb més “llibertat”. Hi ha moltes paraules i expressions que ara utilitzem que llavors serien de mala educació, però que ara ja són més col·loquials.
c) Creus que actualment, amb més igualtat antre sexes, se segueixen donant aquestes diferències? Justifica la resposta. o Sí, tot i que homes i dones parlen amb més “llibertat”, els homes segueixen parlant més greu i volen imposar (un xic menys que abans) la seva autoritat a l’hora de parlar.
a) L’any 1815, l’erupció d’un volcà a l’illa de Sumbawa va provocar la mort de tota una comunitat i, òbviament, de la seva llengua vehicular, el tambora. o En aquest cas, l’ús del llenguatge vehicular de la comunitat de Sumbawa, el tambora, s’extingeix per un motiu natural: la destrucció (desaparició) de la comunitat i, per tant, del seu llenguatge.
b) Les llengües ameríndies van ser substituïdes per llengües indoeuropees (castellà, portuguès, anglès) arran de les colonitzacions. o Les llengües ameríndies van extingir-se per un motiu polític (territorial): la colonització dels pobles, que va comportar la implantació de les llengües colonitzadores. c) L’àrab clàssic es manté com a llengua comuna a tot l’Islam perquè va ser la llengua en què es va escriure el llibre sagrat dels musulmans, l’Alcorà. o L’àrab clàssic es manté, clarament, per un motiu religiós.
d) Els grups petits que practiquen l’endogàmia (matrimonis dins del grup) mantenen la llengua amb més èxit que els que practiquen l’exogàmia (matrimonis fora del grup). o Els que practiquen l’endogàmia mantenen la llengua per un motiu cultural.
e) La desforestació de l’Amazònia deixa els indis sense recursos, per la qual cosa perden la cohesió com a grup, s’assimilen a altres comunitats i substitueixen la seva llengua. o Perden la seva llengua per un motiu sociocultural.
3. Llegeix atentament el text següent. Després, respon les preguntes:
a) Quines són les diferències de comportament lingüístic entre homes i dones, segons el text? o Els homes tenen la veu més greu que les dones, a causa de la forma dels òrgans fonatoris; les dones fan més ús dels sufixos diminutius –et, -ó; els homes estan més autoritzats a transgredir verbalment les convencions socials; i un dels dos (home o dona) té més dret a interrompre a l’altre.
b) Consideres que hi ha diferències lingüístiques entre homes i dones de les generacions anteriors a la teva (pares, avis)? Descriu-les. o En general, tant homes com dones han canviat la manera de parlar que la de generacions anteriors, ara es parla amb més “llibertat”. Hi ha moltes paraules i expressions que ara utilitzem que llavors serien de mala educació, però que ara ja són més col·loquials.
c) Creus que actualment, amb més igualtat antre sexes, se segueixen donant aquestes diferències? Justifica la resposta. o Sí, tot i que homes i dones parlen amb més “llibertat”, els homes segueixen parlant més greu i volen imposar (un xic menys que abans) la seva autoritat a l’hora de parlar.
ESQUEMA TEMA 11
1. Grup social i fet comunicatiu:
- Vida en grup: base de la supervivència.
- Intercanvi d’informació i organització en grup.
- Llenguatge articulat i eficàcia comunicativa.
2. La comunitat lingüística:
- La relació del grup amb el medi genera formes d’organització social.
- Les llengües donen raó de les formes de vida dels grups humans.
- Diversitat cultural i lingüística.
3. L’ús lingüístic:
3.1. Ús i diversitat:
- L’ús és el conjunt de manifestacions verbals (orals i escrites) que s’emeten en una comunitat.
- Ús lingüístic i temps històric. - Ús lingüístic i espai geogràfic. - Ús lingüístic i grup social.
- Ús lingüístic i estructura social.
3.2. Ús i red:
- Llengua: vehicle de relació de la comunitat.
- Grups humans i interacció amb el medi.
- Característiques geogràfiques de l’hàbitat.
- Hegemonia d’uns pobles sobre uns altres.
4. La sociolingüística:
- Estudia l’ús de la llengua i analitza les relacions que hi ha entre la llengua i el medi.
- La sociolingüística se separa de la lingüística quant a finalitats: la lingüística explica el funcionament del sistema lingüístic.
5. El contacte lingüístic:
- La necessitat de relació entre grups que parlen llengües diferents origina contacte lingüístic; i aquesta situació comporta canvi, readaptació del codi, per tal de fer possible la intercomunicació.
6. Aproximacions als fenòmens de contacte:
6.1. El bilingüisme:
- És una situació de contacte atenent a tres perspectives bàsiques des del punt de vista:
- Individual: actiu o passiu, simètric o asimètric i instrumental o integrador.
-Territorial.
- Social: limitat o massiu, oficial o no oficial i neutre o diglòssic.
6.2. La diglòssia:
- És l’ús social de les llengües atenent a la jerarquia de funcions que fan.
- C. Ferguson va descriure, l’any 1959, dues varietats d’una mateixa llengua: - Varietat A: altament codificada i vehicle dels usos formals.
Varietat B: utilitzada en usos informals.
6.3. El conflicte lingüístic:
- Es defineix com la tensió que es produeix entre dues llengües a l’interior d’un territori per assolir un nombre més alt de funcions socials i de parlants.
- Es produeix en territoris on conviuen més d’una comunitat lingüística. Es resol en:
- Substitució lingüística: abandó de la llengua pròpia i assimilació de la llengua de la comunitat dominant.
- Normalització lingüística: recuperació d’usos i funcions socials d’una llengua en situació de desavantatge.
7. Dinàmiques de contacte:
7.1. Els intercanvis comercials:
- Històricament, aquests han estat una font important de contacte entre els pobles.
- Actualment, l’anglès tendeix a funcionar com a lingua franca en les relacions comercials.
7.2. Les conquestes militars:
- La invasió de territoris té efectes importants en la situació de contacte lingüístic.
- El canvi lingüístic pren camins diferents:
- Substitució lingüística.
- Assimilació de la població dominant.
- Creació de llengües mixtes.
7.3. Desplaçament de població:
- Els moviments migratoris originen una situació de contacte entre comunitats que pensen, viuen i s’expressen en llengües diferents.
- El canvi lingüístic pot operar en dos sentits:
- Substitució de la llengua dels migrants.
- Substitució de la llengua dels autòctons.
7. Llegeix els dos fragments i explica les causes de l’extinció del gaèlic escocès i del parsi:
a) El gaèlic escocès fou extingit perquè no tenia suport institucional de cap mena a nivell nacional, a diferència de l’anglès, que es el que s’utilitzava per les escoles. L’anglès el van instaurar com a llengua totalment oficial, suprimint així el gaèlic escocès, que, tot i això, encara el parlen els pescadors escocesos.
b) Els parsis utilitzaven la seva llengua amb llibertat, ja que ni l’islamització els impedia parlar-la. Poc més tard, els “veïns” van arribar a les seves terres i van implantar la llengua oficial de l’Afganistan, el paixtu.
- Vida en grup: base de la supervivència.
- Intercanvi d’informació i organització en grup.
- Llenguatge articulat i eficàcia comunicativa.
2. La comunitat lingüística:
- La relació del grup amb el medi genera formes d’organització social.
- Les llengües donen raó de les formes de vida dels grups humans.
- Diversitat cultural i lingüística.
3. L’ús lingüístic:
3.1. Ús i diversitat:
- L’ús és el conjunt de manifestacions verbals (orals i escrites) que s’emeten en una comunitat.
- Ús lingüístic i temps històric. - Ús lingüístic i espai geogràfic. - Ús lingüístic i grup social.
- Ús lingüístic i estructura social.
3.2. Ús i red:
- Llengua: vehicle de relació de la comunitat.
- Grups humans i interacció amb el medi.
- Característiques geogràfiques de l’hàbitat.
- Hegemonia d’uns pobles sobre uns altres.
4. La sociolingüística:
- Estudia l’ús de la llengua i analitza les relacions que hi ha entre la llengua i el medi.
- La sociolingüística se separa de la lingüística quant a finalitats: la lingüística explica el funcionament del sistema lingüístic.
5. El contacte lingüístic:
- La necessitat de relació entre grups que parlen llengües diferents origina contacte lingüístic; i aquesta situació comporta canvi, readaptació del codi, per tal de fer possible la intercomunicació.
6. Aproximacions als fenòmens de contacte:
6.1. El bilingüisme:
- És una situació de contacte atenent a tres perspectives bàsiques des del punt de vista:
- Individual: actiu o passiu, simètric o asimètric i instrumental o integrador.
-Territorial.
- Social: limitat o massiu, oficial o no oficial i neutre o diglòssic.
6.2. La diglòssia:
- És l’ús social de les llengües atenent a la jerarquia de funcions que fan.
- C. Ferguson va descriure, l’any 1959, dues varietats d’una mateixa llengua: - Varietat A: altament codificada i vehicle dels usos formals.
Varietat B: utilitzada en usos informals.
6.3. El conflicte lingüístic:
- Es defineix com la tensió que es produeix entre dues llengües a l’interior d’un territori per assolir un nombre més alt de funcions socials i de parlants.
- Es produeix en territoris on conviuen més d’una comunitat lingüística. Es resol en:
- Substitució lingüística: abandó de la llengua pròpia i assimilació de la llengua de la comunitat dominant.
- Normalització lingüística: recuperació d’usos i funcions socials d’una llengua en situació de desavantatge.
7. Dinàmiques de contacte:
7.1. Els intercanvis comercials:
- Històricament, aquests han estat una font important de contacte entre els pobles.
- Actualment, l’anglès tendeix a funcionar com a lingua franca en les relacions comercials.
7.2. Les conquestes militars:
- La invasió de territoris té efectes importants en la situació de contacte lingüístic.
- El canvi lingüístic pren camins diferents:
- Substitució lingüística.
- Assimilació de la població dominant.
- Creació de llengües mixtes.
7.3. Desplaçament de població:
- Els moviments migratoris originen una situació de contacte entre comunitats que pensen, viuen i s’expressen en llengües diferents.
- El canvi lingüístic pot operar en dos sentits:
- Substitució de la llengua dels migrants.
- Substitució de la llengua dels autòctons.
7. Llegeix els dos fragments i explica les causes de l’extinció del gaèlic escocès i del parsi:
a) El gaèlic escocès fou extingit perquè no tenia suport institucional de cap mena a nivell nacional, a diferència de l’anglès, que es el que s’utilitzava per les escoles. L’anglès el van instaurar com a llengua totalment oficial, suprimint així el gaèlic escocès, que, tot i això, encara el parlen els pescadors escocesos.
b) Els parsis utilitzaven la seva llengua amb llibertat, ja que ni l’islamització els impedia parlar-la. Poc més tard, els “veïns” van arribar a les seves terres i van implantar la llengua oficial de l’Afganistan, el paixtu.
lunes, 30 de noviembre de 2009
PUYAL A LA BLANQUERNA (Esquema)
A les XIV JOrnades de Comunicació Blanquerna, JOaquim Maria Puyal ve fer una xerrada de Normalització i Divulgació: el llenguatge del futbol als media. Es manté coherent en uns primcipis però escoltar les seves xerrades sempre resuten enrriquidores.
Es desde fa uns anys investigadors de la comunicació en el sentit més ampli, cosa que li permet estrucurar un discurs elaborat, farcit d'exemples, també interpela els inerlocutor deixant preguntes a l'aire: reflexió de cadascú.
El seu missatge té tres eixos. En la situació catalana al final del franquisme en que el català estava apartat dels efers oficials però encara i així hi habia més gent que el parlava a casa.
El català normalitzat o en vies de normalització, hi ha gent que proposa que el català no hauria d'estar en els aquets afers rellevants.
Puyal es partidari de la fidelitat a la norma de l'academaia i que es nodreix de noves incorporacións. Formailtat entre el literari o academic i el més col·loquial. Un professional parlant ha de ser competent i rigorós.
Ell ha aconsellat l'article de Miquel de Palol a l'AVUI i que idees interesants en referencia del humor en els mitjande comunicació. Puyal ha obtingut un Guardó de ofici de periodista, ha esperonat els professionals i els futurs professionals a no permetre que els altres facin la feina per ells. Ens alerta de el poders politica i econòmics, propietaris del mitjans intenten col·locar noticies eleborades per ells mateixos sense practicament intervenció del periodistes
Puyal exerceix el el magisteri amb el que diu i mitjançant la manera amb com ho diu amb muliples recursos a laes seves exposicions. S'ha de tenir també un domini de la situació. Fa ús de la gestualitat per dotar d'intencionalitat difernts aspectes del dscurs.
Ha demostrat un cop més que prepara les seves intervencions a consciència amb voluntat que els qui ho diuen esdevinguin el màxim de profitosos per als receptors.
El país no es pot permetre el luxe de prescindir de personalitats com Puyal per liderar.
Una definició que calia confiar en els que estan més preparats.
Es desde fa uns anys investigadors de la comunicació en el sentit més ampli, cosa que li permet estrucurar un discurs elaborat, farcit d'exemples, també interpela els inerlocutor deixant preguntes a l'aire: reflexió de cadascú.
El seu missatge té tres eixos. En la situació catalana al final del franquisme en que el català estava apartat dels efers oficials però encara i així hi habia més gent que el parlava a casa.
El català normalitzat o en vies de normalització, hi ha gent que proposa que el català no hauria d'estar en els aquets afers rellevants.
Puyal es partidari de la fidelitat a la norma de l'academaia i que es nodreix de noves incorporacións. Formailtat entre el literari o academic i el més col·loquial. Un professional parlant ha de ser competent i rigorós.
Ell ha aconsellat l'article de Miquel de Palol a l'AVUI i que idees interesants en referencia del humor en els mitjande comunicació. Puyal ha obtingut un Guardó de ofici de periodista, ha esperonat els professionals i els futurs professionals a no permetre que els altres facin la feina per ells. Ens alerta de el poders politica i econòmics, propietaris del mitjans intenten col·locar noticies eleborades per ells mateixos sense practicament intervenció del periodistes
Puyal exerceix el el magisteri amb el que diu i mitjançant la manera amb com ho diu amb muliples recursos a laes seves exposicions. S'ha de tenir també un domini de la situació. Fa ús de la gestualitat per dotar d'intencionalitat difernts aspectes del dscurs.
Ha demostrat un cop més que prepara les seves intervencions a consciència amb voluntat que els qui ho diuen esdevinguin el màxim de profitosos per als receptors.
El país no es pot permetre el luxe de prescindir de personalitats com Puyal per liderar.
Una definició que calia confiar en els que estan més preparats.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
