martes, 23 de febrero de 2010

RESUM

Fa molt temps ja que es va crear la Comissió per la Racionalització dels Horaris dels Espanyols de la qual no haviam sentit mai a parlar. De fet no sabiam ni que existia. La finalitat d’aquesta comissió es ajudar als espanyols donant-lis informació que tracten com tindrien que ser els horais a espanya per deixar enrrere els actuals i adaptar-se millor.
Segons uns estudis, que fa poc han publicat, aconsellen com tindrien que ser millorats els horaris dels espanyols basats en enquestes que han fert a altres països.
A Finlàndia fan coincidir els horais laborals dels pares amb els escolars dels fills. Però aqui es impossible fer una cosa tant inteligent perque tenim que anar sempre a l’inrevès. Tambè cita que a Portugal dinen a la una del migdia i sopen a les vuit. Això es el que aconsella la comissió? A Catalunya ja es feia fa seixanta anys. El que passa es que fa cinquanta anys la gent va començar a dinar i sopar cada cop més tard. Doncs la gent vol estar cad cop més allunyada de la seva família i dels demés només estant pendents dels diners i del seu propi bé material.

lunes, 22 de febrero de 2010

AQUELLA COMISSIÓ HO TE DIFÍCIL

Sense adonar-nos, fa ja sis anys que es va crear la comissió per la Racionalització dels Horaris Espanyols. O ja son set? En qualsevol cas, suficients com per que hagi tingut temps de anar-nos subministrant, de tant en quant, informacións que tracten com deurien ser aquí els horaris que la majoria de gent tindria que adaptar-se per deixar enrere els actuals, que –començant pels del treball- son pura demència i amb el que es difícil conciliar vida laboral y personal. La última notícia sobre la comissió es de fa uns dies, de que l’òptim seria seguir amb el model dels països nòrdics i de Portugal. Una evidència per a la que mai he necessitat cap comissió. Però, poc més poden fer a part d’impartir pedagogia. En aquella notícia s’explica que el president de l’invent, Ignasi Buqueras, a donat a coneixer una enquesta que han fet a ambaixadors espanyols en vint-i-tres països europeus. S’ha de destacar la jornada intensiva de Finlàndia y el seu –potser no casual- alt índex de productivitat, i el fet de que a Suecia els horaris laborals i escolars coincideixen, quelcom tan sensat que costarà conseguir-ho aquí, on es tracta de fer-ho tot complicat, i que l’horari de les escoles i els dels pares no conincideixi mai, per així poder queixar-se i dir que tot es una bírria.
Explica la comissió que Portugal –que està a l’altre costat de la península- aplica la lògica als seus horais de menjar. La del migdia es a la una de la tarde, el sopar a les vuit. La comissió aconsella aquell model. Un model, per cert, casi idèntic que el que es seguia a barcelona fa seixanta anys. Als anys cinquanta, a casa meva i a la de tota la gent que coneixia, nens i aduts dinavem la una (alguns abanç i tot). I es sopava a les vuit o poc desprès. I ningú es moria per allò. Va ser ja als anys seixanta quen la gent va començar a dinar i sopar cada cop més tard. Avui hi ha gent que sopa a les deu de la nit. I els beneïts dinars del migdia, els dies laborals? No hi ha cap institució més sagrada que aquesta. Les persones importants truquen per telèfon, queden per dinar, i es senten a la taula a les dues i mitga i, plat rere plat –més cafès, copes i cigars-, no aixequen el cul fins a les cinc i mitga. Quan tornen a la feina ni s’els acudeix que –en un país civiltzat, havent dedicat seixanta minuts a menjar- a aquella hora la gent ja estaria tornant cap a casa seva. I si ells segueixen aquest horari, per que els seus empleats tindrien que seguir un altre? Així, en comptes de recollir i marxar a casa a les cinc, ells a les cinc començen la seva jornada de tarde, que no acabarà fins a les vuit o les nou. El que sigui per tal de tornar a casa quan més tard millor i així estar el menys possible amb el que queda de monstres que la habiten.