1. lituà: sord, francès: sord, canadenc: sord, alemany: sonor, grec: sonor, català: sonor, protuguès: sord, valencià: sonor, aranès: sonor, gironí: sonor, finès: sord, danès: sonor
2. Classifica els mots segons els punt d’articulació:
a) DENTAL: quatre.
b) ALVEOLAR: rosa, lluna, cassola.
c) VELAR: cotxe, girava.
d) BILABIAL: bona, peça, metzina.
e) PALATAL: allunyar-se, xalet.
3. Classifica les grafies segons els punts d’articulació:
a) OCLUSIUS: contraure, afegir, inquirir, atemorir, aplaudir.
b) APROXIMANTS: dormir, avesar, agafar.
c) FRICATIUS: insinuar, inflar.
d) AFRICATS: cicatritzar, assetjar.
e) NASALS: mentir, enyorar, netejar.
f) LATERALS: enllaunar, liquidar.
g) VIBRANTS: rebre, acaronar.
4. Completa la graella amb els trets distintius:
[t], [ʃ], [m], [ɲ]
Dental, Oclusiu, Sord, Palatal, Fricatiu, Sord, Bilabial, Nasal, Sonor, Palatal, Nasal, Sonor
[ɾ], [z], [g], [dʒ]
Alveolar, Vibrant, Sonor, Alveolar, Fricatiu, Sord, Velar, Oclusiu, Sonor, Palatal, Africat, Sonor
5. Caracteritza fonèticament els mots següents:
9. Transcriu els sons de les grafies destacades dels mots següents:
casa: [z]
Girona: [g]
cadira: [d]
fletxa: [tʃ]
recorda: [k]
sutge: [dʒ]
empatx: [tʃ]
maduixa: [ʃ]
lluny: [ɲ]
rosada: [r]
tsar: [ts]
setze: [dz]
amorós: [ɾ]
llavi: [ʎ]
pare: [p]
gerro: [r]
13. Classifica i transcriu la grafia destacada dels següents mots:
OCLUSIU
APROXIMANT
dau:[d]
abella:[β]
gat:[g]
quedar: [*]
bossa: [b]
abastar: [β]
guix: [g]
iogurt: [Ɣ]
afganesa: [g]
saber: [β]
dent: [d]
indi: [*]
gros: [g]
reguen: [Ɣ]
avellana: [b]
adolescent: [*]
fervor: [b]
educar: [*]
ordenar: [d]
pegar: [Ɣ]
17. Omple els buits amb la grafia adient:
a) p/b: destorb, equip, tomb, adob, xarrup, estrep, calb, superb, àrab, esquerp, tip, cop, balb, talp, galop, llamp, Jacob, pop, serp, esnob, ciclop, orb, rumb, xenòfob, Olimp, baobab, corb, gep, rap.
b) t/d: dent, ràpid, paret, esvelt, verd, asfalt, fred, nord, brut, gest, àcid, nebot, covard, estret, càndid, estúpid, gat, sud, petit, curt, fort, trànsit, brot, inèdit, fluid, intrèpid, esplèndid, fart, acord.
c) c/g: pedagog, duc, llarg, ric, fang, arc, abric, pròfug, badoc, biòleg, càstig, espeleòleg, tic, demagog, roc, fàstic, tècnic, mànec, poc, tronc, cartílag, pròleg, llac, equívoc, dramaturg, sacríleg, estrateg, sarcòfag.
18. Omple els espais buits amb cu, qu o qü:
a) qüestió, cua, conseqüent, freqüent, quotidià, evacuar, quasi, focus, qualificació, innocu, quatre, obliqua, pasqua, vàcua, quota, eqüestre, promíscua.
19. Busca el primitiu dels mots següents:
a) Sequedat – sec, trencament - trencat, groguenc – groc, amargant –amarg, doblegar – doble, aparcar – parc, demagògia – demagog, carregar – càrrec, presseguer – préssec, ceguesa –cec, allargar – llarg, pessigar – pessic, validesa – vàlid, candidesa - càndid, palpar – palp, engripar-se – grip, conhortar – hort, ensordir – sord, naufragar – nàufrag, corcar – corc, manyagueria – manya, solidificar – sòlid.
20. Omple els buits amb l’opció corresponent:
a) ab-/ap-: absent, apte, absurd, absolut, absorció, abdomen, aptitud, abstemi, abstenció.
b) ob-/op-: observar, opció, obtenir, obtús, optar, obstruir, obsolet, òptica, obturar, optimitzar.
c) ad-/at-: adjacent, atles, atzar, adverbi, atmosfera, administrar, adversitat, atleta, adjurar.
d) –nt/nd/-n: fan, calent, profund, moribund, valent, gran, gegant, violent, fecund.
e) –nc/-ng: banc, fang, cranc, franc, sang, trenc, estanc, fong.
22. Omple els buits amb la grafia que calgui:
a) Aquest escriptor té un art subtil; ha estat cabdal de la literatura del segle vint.
b) El cabdill no abdicarà mai, ha optat per mantenir el regne unit.
c) De sobte es capfica en dubtes que tan sols pot resoldre l’atzar.
d) Ens trobem en la latitud nord o sud?
e) El mag ha disparat l’arc i ha estat digne del càrrec.
f) El buldog del tuareg té acne juvenil.
25. Completa els buits amb b o v:
a) L'avi està avorrit des de que duu la cama embenada.
b) El baró arriba sempre tard, deixa la gavardina penjada a la biga i acaba les feines a corre-cuita.
c) És probable que el cerebel dels humans evolucioni a partir de canvis incerts.
d) Han envernissat l’alcova del gavatx que resideix a Biscaia.
e) Al pavelló fan proves per gravar nous compactes.
32. Transcriu els sons de les grafies destacades:
Dos homes: [z]
Feix de palla: [ʃ]
Vaig sol: [dʒ]
33. Transcriu el so destacat
a) [s]: esmolar espant, estimar, esgarrifós, estrany, esmicolar, esbarriar, estirar, esbufegar, espill, escorça.
b) [dʒ]: Puigmal, Puigcerdà, Puigdàlber, Puigdelfí, Puiggarí.
36. Respon les preguntes:
a) Quin so representa en català estàndard la grafia j de planteja? Quina altra grafia el pot representar? [ʒ]. [ ʃ].
b) Quin so representen les grafies ss i s del mot expressar-se? [s].
c) Quin so o quins sons representen les grafies cc d’acceptada? [ks].
d) Quins sons representen la c i les s de decisius? [s].
e) Quin so representa la d del mot sud-est? Quin fenomen fonètic és remarcable en aquest mot? [t]. Canvi de sonoritat.
f) Descriu els trets distintius del so que representa la lletra g de germanes: S’escriu amb g perquè va davant de e, i i es representa [ʒ].
g) Transcriu el so que representa ç de la paraula incapaç: [s].
h) Defineix i transcriu el so que representa la grafia tg a llenguatge: És un so africat palatal sonor [dʒ].
i) Transcriu els en la seqüència els avis: [elz].
j) Transcriu la seqüència produeix admiració: [pɾodweʃ atmiɾasio].
40. Omple els buits amb els sons [s] o [z]:
a) La mi[s]ió con[s]i[s]tia a a[s]olir fluïde[z]a en el tràn[z]it de di[s]abte.
b) La de[s]i[z]ió del di[z]ident enfon[z]à la po[z]i[s]ió del compromi[z]ari.
c) La tendre[z]a de la marque[z]a a[s]uaujà la di[s]cu[z]ió entre la barone[z]a i la duque[z]a.
d) La rela[s]ió entre la Su[s]anna i l’Eu[s]ebi ha entrat en cri[z]i. L’últim epi[z]odi va [s]er apoteò[z]ic.
42. Completa amb cs, cc, xc o x les paraules següents:
a) Reflexió, excedent, accés, exquisit, accelerar, taxa, accèssit, excèntric, bixest, accent, exèrcit, coxofemoral, accessòria, taxista, ix.
43. Forma substantius a partir dels mots següents:
a) Incloure – inclusió, explotar – explosió, imprimir – impressió, cometre – comissió, decidir – decisió, revisar – revisió, comprimir – compressió, persuadir – persuasió, reprimir – repressió, evadir – evasió, adherir – adhesió, transmetre – transmissió, emetre – emissió, preveure – previsió, veure – visió, admetre – admissió.
44. Fes el plural i classifica segons el so:
[s]
[z]
Matalàs, Matalassos, Ús, usos, Compàs, Compassos, Seriós, Seriosos, Arròs, Arrossos, Permís, Permisos, Ros, Rossos, Mes, Mesos, Rus, Russos, Avís, Avisos, Espès, Espessos, Gas, Gasos, Pas
Passos, Difús, Difusos, Interès ,Interessos ,Cas, Casos, Tros , Trossos, Refús, Refusos, Accés, Accessos, País, Països
46. Omple els buits amb la grafia que correspongui:
a) Entresuar, prosseguir, ressenyar, parasintètic, hendecasíl·lab, contrasentit, assolellar, autoservei, pressentir, suprasensible, dissociar, ressorgir, ressò, fotosíntesi, asimetria, ressentir-se.
48. omple els buits amb la grafia adient:
a) Ànsia, ciri, cançó, sentinella, capçal, cérvol, setrilleres, tapís, llençol, cera, simple, concili, sèquia, serraller, seducció, servei, postal, matalàs, lluç, simfonia.
49. Completa els buits amb la grafia que calgui:
a) L’explosió de dissabte a Còrsega va provocar la mobilització de tota la població.
b) El paisatge de Sardenya s’assembla al de moltes zones del Mediterrani.
c) Treballa amb assiduïtat la tesi sobre el cicle de l’aigua.
d) La submissió de la classe treballadora era un presagi del canvi social.
e) La Rosa no va ser capaç d’assumir els esforços que li demanà la comissió.
f) La notícia del transvasament de l’Ebre tingué un gran ressò a Brussel·les.
g) La rescissió dels contractes d’assegurances ha provocat estranyesa en la població.
50. Relaciona els mots amb la definició corresponent:
a) Tenir accés: accedir.
b) Ultrapassar el límit establert o previst: excedir.
c) Qualsevol dels significats d’un mot polisèmic: accepció.
d) Arribada fins a un lloc: accés.
e) Acció o efecte d’excloure: excepció.
f) Estat d’allò que ultrapassa la mesura: excés.
miércoles, 28 de octubre de 2009
FOTOCOPIES
1. innundades= afectades, golejador= pichichi, f.c.barcelona= club, noba clàusula= renovació
2. Pauperrim= humà, titànic= espectacular, homèric= desastrós
3. gentleman= senyor o galant, timing= la hora fixada, cheer-leather= animador, mountain bike= bicicleta de muntanya, check in = registrar-se
4. - fora de banda - menjar rapid -TAC -franja de emissió televisiva de màxima audiencia -reality show
per què hi ha persones que, a vegades, no distingeixen un mot extranger d'un mot català. O que no saben la traducció d'un mot extranger.
2. Pauperrim= humà, titànic= espectacular, homèric= desastrós
3. gentleman= senyor o galant, timing= la hora fixada, cheer-leather= animador, mountain bike= bicicleta de muntanya, check in = registrar-se
4. - fora de banda - menjar rapid -TAC -franja de emissió televisiva de màxima audiencia -reality show
per què hi ha persones que, a vegades, no distingeixen un mot extranger d'un mot català. O que no saben la traducció d'un mot extranger.
miércoles, 7 de octubre de 2009
Dictat T-1
Si els futbolistes i els agents de borsa cobren primes per fer la seva feina, per què no els estudiants? Després de fracassar amb els mètodes repressius, França ha decidit aplicar aquesta lògica en la lluita contra el creixent absentisme escolar. Per incentivar l'assistència a classe dels alumnes, tres instituts situats en barris difícils de la perifèria de Paris ofereixen recompenses fins a un màxim de 100000 euros per classe.
martes, 6 de octubre de 2009
ACTIVITATS
13. Trancriu els sons vocalics
a) tou = t[ow]/ pou=p[ow] e) pebre= p[3]bre/ febre= f[e]bre
b) bosc= b[c]sc/ fosc= f[o]sc f) pell= p[3]ll/ vell= v[e]ll
c) com= c[c]m/ tomb= t[o]mb g) sord= s[o]rd/ bord= b[o]rd
d) cel= c[3]l/ fel= f[e]l h) lloc= ll[o]c/ foc= f[c]c
14. Troba la vocal tònica de les paraules:
a) futbol b) víkings c) termòstat
d) tèxtil e) míssils d) hoquei/ basquetbol e) xandalls
15. Subratlla la vocal tònica.
a) denuncia b) anuncia c) repudia d) silenciïs
16. Pronuncia els mots següents...
17. Subratlla la síl·laba tònica dels mots següents:
a) xofer b) omoplat c) cardiac d) reptils
e) policiaques f) olimpiades g) eczema h) miopia/ dioptria
19. Norma ortografica de les grafies:
a) masia: paraula plana acabada en vocal
b) amable: paraula aguda acabade en vocal per tant no s'acentua
c) classe: paraula aguda acabada en vocal per tant no s'acentua
d) ballem: verb
e) arbre: paraula aguda acabada en vocal per tant no s'acentua
f) trobes: verb
g) cus : verb
h) portava: portar verb
i) miro : mirar verb
j) canvia: canviar verb
k) vine: venir verb
l) rentaves: rentar verb
21: Grècia, tres-centes, seixanta, illes, totes, habitades, moltes, deserts, visiten, les, gavines, altres, podrien, qualificades, illetes, tenen, aigua, recursos, tampoc, habitades, cabres, salvatges.
22. a) merabella, resplendor b) assassí, afaitar, racó, ambaixada c) enyorava, rancor d) assamblea, avaluació, avaria
24. treball, punxegut, davant, polseguera, avantatge, sergent, vernís, sanefa, sardenya, canelons, estendart, monestir, albercoc, següent, emparar, arravatar, honestedat, litre, ràfega, espàrrec, raspall, efeminat
25. atrauràs, jec, naixia, distrauré, treu, extraiem, nascuts, distrec, nasqueren, naixem, contrec, bestrauré, traient, renaixem, trec, retraurien
26. a) empar, esteve, treballen, cerdanyola b) empordà, empúries c)terrassa d)bagur
28. meus, pobles, trobat, sobint, ambulants, observar, personatges, compradors, escoltar, oblidaré, emprovava, combinació, modestos, furgonetes, normalment, utensilis, productes
30.a) muntar, joguina b) tramuntana, empordà c)costar, sufocar, muntanya d)joventut, sospira, sofreix, títol e) compliments, individu f) ploma, retoladors, estoig g) calorós, rostirem h) joglar, joan, rossinyol i)assortit, botifarres j)cònsol, torró, Rumania k) pugem, supòrtar-ho l) ateneu, avorrida m) gerro, coberteria n) joier, robí
32. a) bucal b) titolar c) concorregut d) duplicat e) Mundial f) consular g) dolça h) curbatura i) nutrientsç
33. tes/ti/mo/ni/at/ge/, pui/xan/ça, in/tro/du/ïts, gau/deix, de/sitg, pres/si/ons, ac/cep/ta/da, pos/sei/ri/a, fre/qüents, ar/que/o/legs, potsubs/trat, ba/gat/ges, co/nei/xem, se/cis/sió, sar/ra/ï/na, guàr/dia, ir/re/le/bant, mit/jons, pa/lla, gren/ya, mot/lle, cot/xe, col/le/gi, as/cen/sor, go/ril/la, pe/at/ge, in/tel/li/gen/cia, ex/ pe/dient
36. aiwa, llawra, bows, creu, tindrew, bcira
37. quatre/c, així/-, diadema/h, guerra/-., àrdua/h, eina/d, roig/-, pou/d, quietud/h, relleu/d
44. l'oca, l'ungla, la indústria, la unitat, la unió, la essa, la història, la humilitat, l'índia, la insolencia, la il·lusió, l'illa, l'unça, l'hora, la hipòtesi, la hac, la ema, l'àvia
45. de, del, al, la, al, la, al, de l', l', pel
46. l', las, la, la, la l', la, la, el, la, l', l', el, l', l' la, la
50. prenent, encenent, suspenent, estenent, ofenent, comprenent, entenent, imprimint, sorprenent
51. feiam, feien, reiam, reien, treiam, treien, creian, creien, deian, dien, veian, veien, jeiam, jeien, seiam, seien
52. exàmens, fenómens, ciéncia, gràfic, líric, tabú, Mercè, sintètica, monòton, diguéssiu, aprés, Penedés, antònim, léxic, tèxtil, exèrcit, entrèssim, manifestació, tòpic, índex, precís, Ramón, estaràn, berlín, òrgan, còndor, tomàquet, clixè, cinèfil, famílies, paràgraf, recórrer
53 . a) és b) qué c) fèu d) sóc e) mòra f)l'ús g) vénen h)dòna i) bé j) béns k) tè l) nét m) sí n) mòlt o)sé p) vés
55. a) es b) fora c) ves d) véns e) son f) dones g) féu h) mòltes
57. a) canvii b) confiin c) denuncii d) associis e) domiciliis f) envii
59. país va amb accent per què forma diftong entre la "a" i la "i". Països va amb dièresi per què faría un diftong però fa un hiat.
ACTIVITATS PÀG: 27
9. a) done sensació de que tot es sinlenciós, relaxament i calma
b) intenta reflectir una perfecció en aquesta illa.
10. a) una vegada més expressa la perfecció de l'illa
b) és el exes de estrés i tenir presses per fer-ho tot bé
11. b) es com si portessis cotoflui a ñes orelles, com totes les illes del mediterrani...
12. a) escriptor: Josep Pla b) lector c) L'illa de sardenya d) a travès d'un viatge descriveix subjectivament l'illa
13. a) poetica, expressiva b) culte o literari c) descriptiu o narratiu
14. llenguatge: connotatiu, Estructura dominat: sintagma nominal i adjectival, Tipus de complementació: nominal, Formes verbals; Tipus: copulatiu, Temps: pressent i passat, Aspecte: perfectiu; Tipus de frase: períodes curts, Figures retoriques: metàfores, comparacións, personificacións, Connectors: espai
a) tou = t[ow]/ pou=p[ow] e) pebre= p[3]bre/ febre= f[e]bre
b) bosc= b[c]sc/ fosc= f[o]sc f) pell= p[3]ll/ vell= v[e]ll
c) com= c[c]m/ tomb= t[o]mb g) sord= s[o]rd/ bord= b[o]rd
d) cel= c[3]l/ fel= f[e]l h) lloc= ll[o]c/ foc= f[c]c
14. Troba la vocal tònica de les paraules:
a) futbol b) víkings c) termòstat
d) tèxtil e) míssils d) hoquei/ basquetbol e) xandalls
15. Subratlla la vocal tònica.
a) denuncia b) anuncia c) repudia d) silenciïs
16. Pronuncia els mots següents...
17. Subratlla la síl·laba tònica dels mots següents:
a) xofer b) omoplat c) cardiac d) reptils
e) policiaques f) olimpiades g) eczema h) miopia/ dioptria
19. Norma ortografica de les grafies:
a) masia: paraula plana acabada en vocal
b) amable: paraula aguda acabade en vocal per tant no s'acentua
c) classe: paraula aguda acabada en vocal per tant no s'acentua
d) ballem: verb
e) arbre: paraula aguda acabada en vocal per tant no s'acentua
f) trobes: verb
g) cus : verb
h) portava: portar verb
i) miro : mirar verb
j) canvia: canviar verb
k) vine: venir verb
l) rentaves: rentar verb
21: Grècia, tres-centes, seixanta, illes, totes, habitades, moltes, deserts, visiten, les, gavines, altres, podrien, qualificades, illetes, tenen, aigua, recursos, tampoc, habitades, cabres, salvatges.
22. a) merabella, resplendor b) assassí, afaitar, racó, ambaixada c) enyorava, rancor d) assamblea, avaluació, avaria
24. treball, punxegut, davant, polseguera, avantatge, sergent, vernís, sanefa, sardenya, canelons, estendart, monestir, albercoc, següent, emparar, arravatar, honestedat, litre, ràfega, espàrrec, raspall, efeminat
25. atrauràs, jec, naixia, distrauré, treu, extraiem, nascuts, distrec, nasqueren, naixem, contrec, bestrauré, traient, renaixem, trec, retraurien
26. a) empar, esteve, treballen, cerdanyola b) empordà, empúries c)terrassa d)bagur
28. meus, pobles, trobat, sobint, ambulants, observar, personatges, compradors, escoltar, oblidaré, emprovava, combinació, modestos, furgonetes, normalment, utensilis, productes
30.a) muntar, joguina b) tramuntana, empordà c)costar, sufocar, muntanya d)joventut, sospira, sofreix, títol e) compliments, individu f) ploma, retoladors, estoig g) calorós, rostirem h) joglar, joan, rossinyol i)assortit, botifarres j)cònsol, torró, Rumania k) pugem, supòrtar-ho l) ateneu, avorrida m) gerro, coberteria n) joier, robí
32. a) bucal b) titolar c) concorregut d) duplicat e) Mundial f) consular g) dolça h) curbatura i) nutrientsç
33. tes/ti/mo/ni/at/ge/, pui/xan/ça, in/tro/du/ïts, gau/deix, de/sitg, pres/si/ons, ac/cep/ta/da, pos/sei/ri/a, fre/qüents, ar/que/o/legs, potsubs/trat, ba/gat/ges, co/nei/xem, se/cis/sió, sar/ra/ï/na, guàr/dia, ir/re/le/bant, mit/jons, pa/lla, gren/ya, mot/lle, cot/xe, col/le/gi, as/cen/sor, go/ril/la, pe/at/ge, in/tel/li/gen/cia, ex/ pe/dient
36. aiwa, llawra, bows, creu, tindrew, bcira
37. quatre/c, així/-, diadema/h, guerra/-., àrdua/h, eina/d, roig/-, pou/d, quietud/h, relleu/d
44. l'oca, l'ungla, la indústria, la unitat, la unió, la essa, la història, la humilitat, l'índia, la insolencia, la il·lusió, l'illa, l'unça, l'hora, la hipòtesi, la hac, la ema, l'àvia
45. de, del, al, la, al, la, al, de l', l', pel
46. l', las, la, la, la l', la, la, el, la, l', l', el, l', l' la, la
50. prenent, encenent, suspenent, estenent, ofenent, comprenent, entenent, imprimint, sorprenent
51. feiam, feien, reiam, reien, treiam, treien, creian, creien, deian, dien, veian, veien, jeiam, jeien, seiam, seien
52. exàmens, fenómens, ciéncia, gràfic, líric, tabú, Mercè, sintètica, monòton, diguéssiu, aprés, Penedés, antònim, léxic, tèxtil, exèrcit, entrèssim, manifestació, tòpic, índex, precís, Ramón, estaràn, berlín, òrgan, còndor, tomàquet, clixè, cinèfil, famílies, paràgraf, recórrer
53 . a) és b) qué c) fèu d) sóc e) mòra f)l'ús g) vénen h)dòna i) bé j) béns k) tè l) nét m) sí n) mòlt o)sé p) vés
55. a) es b) fora c) ves d) véns e) son f) dones g) féu h) mòltes
57. a) canvii b) confiin c) denuncii d) associis e) domiciliis f) envii
59. país va amb accent per què forma diftong entre la "a" i la "i". Països va amb dièresi per què faría un diftong però fa un hiat.
ACTIVITATS PÀG: 27
9. a) done sensació de que tot es sinlenciós, relaxament i calma
b) intenta reflectir una perfecció en aquesta illa.
10. a) una vegada més expressa la perfecció de l'illa
b) és el exes de estrés i tenir presses per fer-ho tot bé
11. b) es com si portessis cotoflui a ñes orelles, com totes les illes del mediterrani...
12. a) escriptor: Josep Pla b) lector c) L'illa de sardenya d) a travès d'un viatge descriveix subjectivament l'illa
13. a) poetica, expressiva b) culte o literari c) descriptiu o narratiu
14. llenguatge: connotatiu, Estructura dominat: sintagma nominal i adjectival, Tipus de complementació: nominal, Formes verbals; Tipus: copulatiu, Temps: pressent i passat, Aspecte: perfectiu; Tipus de frase: períodes curts, Figures retoriques: metàfores, comparacións, personificacións, Connectors: espai
sábado, 3 de octubre de 2009
INFORMAR NO ÉS COMUNICAR
La comunicació és la relació entre dos o més persones en el que el missatge és un traspàs de informació. Però, quina classe de missatge pot ser?
Pot ser perfectament un acte de comunicació amb cap informació en el seu contingut: Menja! Aquí no hi ha cap traspàs de informació, només ens hem comunicat.
El acte de comunicació és molt extens i que no podem només informar també fem servir expresions i opinions que no tennen res que veure amb la informació objectiva.
Pot ser que a la televisió hi haguin canals totalment informatius, però sent així sempre resulten una mica aborrits, perquè no hi ha cap atració e el seu llenguatge monotom i aborrit.
Igual passa amb els llibres, hi han llibres que el seu contingut és una história en la qual apareixen personatges i dialegs. Tot això pot ser més o menys informatiu però imagineu-vos un verdader llibre informatiu: com pot ser un diccionari. Vosté el diccionari no s'el llegiria tot sencer per que és un llibre de caracter informatiu. Si li interessa alguna cosa la buscarà peò si no, no el farà servir.
També hi ha un altre aspecte que diferncia la informació de la comunicació i es que en la comunicació les persones que es comuniquen fan servir una parla de la llengua determinada i fean servir diferents entonacións. Aixó ja no es informació literal es simplement comunicació.
Pot ser perfectament un acte de comunicació amb cap informació en el seu contingut: Menja! Aquí no hi ha cap traspàs de informació, només ens hem comunicat.
El acte de comunicació és molt extens i que no podem només informar també fem servir expresions i opinions que no tennen res que veure amb la informació objectiva.
Pot ser que a la televisió hi haguin canals totalment informatius, però sent així sempre resulten una mica aborrits, perquè no hi ha cap atració e el seu llenguatge monotom i aborrit.
Igual passa amb els llibres, hi han llibres que el seu contingut és una história en la qual apareixen personatges i dialegs. Tot això pot ser més o menys informatiu però imagineu-vos un verdader llibre informatiu: com pot ser un diccionari. Vosté el diccionari no s'el llegiria tot sencer per que és un llibre de caracter informatiu. Si li interessa alguna cosa la buscarà peò si no, no el farà servir.
També hi ha un altre aspecte que diferncia la informació de la comunicació i es que en la comunicació les persones que es comuniquen fan servir una parla de la llengua determinada i fean servir diferents entonacións. Aixó ja no es informació literal es simplement comunicació.
JA ESTÀ !
Ja que tinc fet el meu blog començarè a publicar tot el que donem a clase.
Espero que us agradi.
Espero que us agradi.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
