VALORACIÓ PERSONAL

En aquesta primera i última valoració que faig en aquest blog de català, he de dir que hi han hagut temes complicats, altres de difícils. Però això s’ha d’anar passant tal i com venen. Jo crec que he superat tots i cada un dels obstacles que m’ha presentat aquesta assignatura, encara que uns m’hagin costat més que d’altres. I el porta folis m’ha anat obligant a anar penjant totes les activitat ja fetes per tindre-les més fresques. Això m’ha ajudat molt a l’hora de tindre que estudiar temes complicats, ja que si tenia fresca la pràctica, la teoria m’era més fàcil d’entendre. Gracies.

RESUM DEL TEMA 12

1 LA UNITAT DE L’ESPÈCIE I LA DIVERSITAT DE GRUPS

L’espècie humana ha desenvolupat la llengua articulada.
No es coneix cap comunitat que no usi la llengua com a vehicle de relació: és la unitat de l’espècie
Actualment, arreu del món, es parlen unes 6000 llengües: diversitat dels grups humans



2 LA CLASSIFICACIÓ DE LES LLENGÜES

El mapa lingüístic d’avui en dia correspon a un conjunt de forces sociopolítiques generades en el passat.
Els especialistes calculen que en el segle XXI en desapareixeran més de la meitat.

CLASSIFICACIÓ DE LES LLENGÜES

SEGONS ELS CRITERIS LINGÜÍSTICS
Característiques lèxiques: semblances en el vocabulari, s’agrupen en disset famílies lingüístiques
Característiques morfològiques: les llengües s’agrupen en aïllants, aglutinants i flexives
Característiques sintàctiques: segons la posició dels elements dins la frasee

SEGONS ELS CRITERIS D’ÚS
Estatus: oficials (oficials jurídicament), cooficials (dos llengües oficials) i sense regulació (no regulades jurídicament)
Vitalitat: normalitzades (mantén posició estable), en procés de normalització (en recuperació), en procés de substitució (estan perdent) i extinguides (ja perdudes)
Nombre de parlants: Majoritàries i minoritàries
Codificació: codificades i no codificades



3 CRITERIS LINGÜÍSTICS

3.1 Famílies lingüístiques
Una família lingüística és un conjunt de llengües que presenten un origen comú i unes característiques lèxiques semblants.

3.2 Tipologia de les llengües
Totes les llengües són complexes.
Característiques morfològiques:
Llengües aïllants: es caracteritzen perquè totes les paraules són variables, no tenen morfologia, però l’estructura sintàctica es molt rígida (xinès o vietnamita.
Llengües aglutinants: es caracteritzen per l’acumulació darrere del radical de diferents afixos per indicar les relacions gramaticals.
Llengües flexives: es caracteritzen per l’ús de la morfologia; a les llengües flexives les paraules no tenen una forma invariable, sinó que aquesta canvia segons gènere, nombre, temps, expressat.



4 CRITERIS D’ÚS

4.1 L’estatus de la llengua
Indica la posició que ocupa, algú o alguna cosa, en una escala jeràrquica.
Estatus social: una classe social o una altra
Estatus jurídic: diferència entre ciutadans lliures i esclaus
L’estatus d’una llengua determina la posició jurídica, política i social que ocupa en un territori amb relació amb les altres llengües.
Les llengües es classifiquen atenent al grau de poder polític, a la regulació jurídica, a l’abast territorial, a l’extensió de l’ús i als prejudicis.
Factors de tipus econòmic: econòmic (bona posició en el concert internacional) i la social (manteniment del grup cohesionat).

4.2 La vitalitat de la llengua
Les funcions que acompleix una llengua en la societat donen raó del seu grau de vitalitat.
La distribució de funcions entre diverses llengües defineix la situació de cada una i el grau d’influència de la comunitat que la parla.

4.3 Llengües i nombre de parlants
Nombre de parlants: resultat d’’un conjunt de factors: demogràfics, econòmics i polítics.
La relació actual entre llengües i parlants respon a la distribució geopolítica del món.

4.4 Llengües i distribució geogràfica
La presència de diverses llengües dins d’un estat es força habitual. Tret d’alguns casos com Portugal, Islàndia i Albània.Hi ha zones geogràfiques on la concentració de les llengües és més elevada i zones homogènies des del punt de vista lingüístic.

ANTOLOGIA DE LA POESIA CATALANA

PRIMERA PART: 2 POEMES

GUILLEM DE BERGUEDÀ, Cançoneta leu e plana

Anàlisi de la forma
- 5 estrofes
- 7 versos per estrofa
- Cançoneta leu e plana
- a-a-b-a-b-b-b; versos “a” rima consonant i els “b” també consonat
- 7 síl•labes per vers
- Anàfora, símil

Anàlisi del contingut
- l’autor pretén fer una crítica d’un Marqués
- Crítica de l’autor
- El marqués es un traïdor i en les batalles es molt dèbil i que la gent que va amb ell no se’n pot fiar.
- El marquès obès



RAMON LLULL, A vós, dona verge santa Maria

Anàlisi de la forma
- 3 estrofes
- 8 versos per estrofa
- A vós, dona verge santa Maria
- A-B-A-B-A-A-C-C; versos “A” rima consonant, “B” rima consonant, “C” rima consonant
- 10 síl•labes per vers, excepte el cinquè i el sisè que son de 8 síl•labes
- Metàfora, símil

Anàlisi del contingut
- l’autor s’ha enamorat de santa maria
- pretén expressar l’amor que sent
- l’autor expressa un amor molt fort cap a santa maria, es vol fer clergue i pacificar amb el seu amor als cristians, comenta que més d’un diu que moriria pel seu fill però son pocs el que ho farien.
- El verdader amor





SEGONA PART: 2 POEMES

TEODOR LLORENTE, Vora el barranc dels Algadins

Anàlisi de la forma
- 4 estrofes
- 8 verso per estrofa
- Vora el barranc dels Algadins
- A-b-b-a-a-c-c-a; totes les rimes son consonants
- 8 síl•labes per vers
- Anàfora, símil, metàfora

Anàlisi del contingut
- l’autor descriu un paisatge molt bonic per a ell
- pretén descriure la bellesa del paisatge
- l’autor descriu el barranc dels algadins on va passar la seva infància
- records de la meva infància



JACINT VERDAGUER, Vora la mar

Anàlisi de la forma
- 10 estrofes
- 4 versos per estrofa
- Vora la mar
- A-b-A-b; consonants
- 6 síl•labes els parells i els imparells 10
- Símil, Antítesis

Anàlisi del contingut
- L’autor desxifra els sentiments que té quan veu el mar
- Pretén mostrar els seus sentiments quan mira el mar
- L’autor descriu els sentiments que l’envolten al mirar el mar i totes les coses que aquest li recorda quan l’observa
- Sentiments en la mar





TERCERA PART: 6 POEMES

MIQUEL COSTA I LLOBERA, Lo pi de Formentor

Anàlisi de la forma
- 8 estrofes
- 5 versos per estrofa
- Lo pi de Formentor
- A-B-A-A-B; Totes les rimes son consonants
- 13 síl•labes els quatre primers i l’últim es de 6
- Símils, personificació

Anàlisi del contingut
- l’autor esta enamorat d’un arbre
- expressa la bona vida dels arbres i que es el que l’atrau d’ells
- A l’autor li atrauen els arbres ja que son els mes forts plantats a la terra fèrtil i que tant els hi agrada que plogui i faci tempesta per poder cantar i mullarse la cabellera reial.
- Estimat arbre




JOAN ALCOVER, La balanguera

Anàlisi de la forma
- 5 estrofes
- 8 versos per estrofa
- La balanguera
- a-b-a-b-c-d-c-d negreta es la tornada, rima consonant
- 8 síl•labes per vers
- Paral•lelisme

Anàlisi del contingut
- la balanguera se’n va de viatge i es troba el jovent revolucionat.
- Expressa la fructiferació del jovent que canviarà el món
- La balnguera se’n va (a no ho se on, no ho diu) i quan torna es dona compte de que el jovent ha canviat molt i canta al carrer i ella se n’adona de que el jovent amb la seva forma de ser, canviarà el món
- El jovent d’avui en dia




JOSEP CARNER, Bèlgica

Anàlisi de la forma
- 4 estrofes
- 1ª =12 versos, 2ª=13 versos, 3ª= 12 versos, 4ª= 9versos
- Bèlgica
- 12A-12B-12B-12A-10C-12B-12B-10D-10E-10D, rima consonant
- 12 síl•labes per vers, canviant amb 10
- Sinalefes, Anàfora, comparació

Anàlisi del contingut
- El que descriu el poeta es pot fer a qualsevol lloc.
- Descriu Bèlgica perquè es va passar mitja vida allà exiliat.
- Té Bèlgica com el model del seu país ideal per a Catalunya. Hi ha certa ironia en el text. L’autor està molt content amb el país que va escollir per passar l’exili.
- País Ideal




MARIA ANTÒNIA SALVÀ, L’encís que fuig

Anàlisi de la forma
- 5 estrofes
- 4 versos per estrofa
- L’encís que fuig
- A-B-A-B, rimes consonants
- 10 síl•labes per vers
- Paral•lelisme, símil, metàfora

Anàlisi del contingut
- la natura és molt bonica i es observada per l’autora que la descriu amb amor
- expressa la gracia de la natura i l’amor que sent per ella
- la natura es molt bonica però en un instant fugaç fuig i s’allunya i es fon. Només resta la vida de la persona que l’ha copsada de neguit i acaba amb uns moments de bellesa instantània.
- La bellesa i la fugacitat de la natura




JOAN SALVAT-PAPASSEIT, Tot l’enyor de demà

Anàlisi de la forma
- Versos trencats
- No hi ha anàlisi dels versos per estrofa
- Tot l’enyor de demà
- No té rima
- Sinalefa, elisió, anàfora, hipèrbaton...

Anàlisi del contingut
- l’autor te una malaltia i explica com es trobarà l’endemà quan es desperti del llit.
- L’autor expressa la diferencia entre la vida i la mort
- Suggereix que cada dia sap el que es trobarà a l’endemà. Ell ja sap el que està passant al carrer sense moure’s del llit.
- Endevinant l’endemà




JOSEP M. DE SAGARRA, Vinyes verdes vora la mar

Anàlisi de la forma
- 7 estrofes
- 5 versos per estrofa
- Vinyes verdes vora la mar
- A-b-a-b-a, rimes consonants
- 7 síl•labes per vers
- Anàfora, hipèrbaton

Anàlisi del contingut
- descriu les vinyes i els colors del paisatge durant el dia
- expressa la bellesa del paisatge del Port de la Selva
- descriu els colors de les vinyes i la puresa del paisatge
- vinyes del Port de la Selva

AVALUACIÓ

5. Determina els diftongs
vaig, mateix, gaire, veure, aire

7. fes el plural dels mots següents
estacions, vides, espurneixos, llampecs, mans, esquemes

8. fes la flexió dels adjectius següents
a)fugaç
b)polcra
c)gèlida
d)esmaperduda
e)mateixa
f)tranquil·la
g)difusa
h)jove
i)plena

9. conjuga en imperatiu i en participi
a) tingues, tingui...
veu, vegui...
pugues, pugui...
sigues, sigui...
ves, vagui...

b)podent
tenint
visquent
veuent
sabent
sent
corrent

DE LA PARAULA AL TEXT

PÀG, 169

2. transcriu
pate[ʃ]is, paï[z]os, coa[kc]ió, [3]u[d3]at...

5. mode verbal de la primera i segona part:
1ªindicatiu, 2ªimperatiu

6. escriu perífrasis d'obligació del text
rrecull, ves...

7. Escriu l'imperatiu de els verbs següents:
ves, vagi, ...
exigeix, exigeixi...
viu, visqui,...
tingues, tingui,...

8. persona gramatical de la 1ª part i de la 2ª
1ª: 3ª sing, 2ª: 2ª sing

9. escriu connectors tempoarls
posteriorment, abans...

12. fes derivats:
puruc, humà, cultural...

17. indica l'emisor i el receptor.
emisor, l'escritor; receptor, la persona maltratada

18. intenció del text
previndre del que has de fer si et passa qualsevol cosa semblant

ACTIVITAS TEMA 6

2. Completa amb el pronom.
a)Em , -me
a)Et, t’, et
a)–se, es, s’
a)–nos, ens, ens

7. Completa amb la combinació pronominal correcta.
a) se’n, s’ho
b) Te’n, -te-les
c) –los-en, li’n
d) se’ls, s’hi
e) –los-els, me’ls
f) me la, la hi

18. Completa amb la combinació pronominal correcta.
a) els hi
b)li ho
c)les hi
d)l’hi
e)la hi
f)li’n

38. assenyala la combinació pronominal adecuada
a)la hi
b)els hi
c)la’n
d)se’’n

LLENGÜES DEL MÓN

-Unitat de l'especie i diversitat de grups
-Classificació de les llengües:
_Criteris lingüístics
_Criteris d'ús
·Estatus-situació
·Vitalitat
·Nombre de Parlants

-L'estatus de la llengua
-La vitalitat de la llengua
-Llenües i nombre de parlants
-Llengües i distribució geogràfica