A les XIV JOrnades de Comunicació Blanquerna, JOaquim Maria Puyal ve fer una xerrada de Normalització i Divulgació: el llenguatge del futbol als media. Es manté coherent en uns primcipis però escoltar les seves xerrades sempre resuten enrriquidores.
Es desde fa uns anys investigadors de la comunicació en el sentit més ampli, cosa que li permet estrucurar un discurs elaborat, farcit d'exemples, també interpela els inerlocutor deixant preguntes a l'aire: reflexió de cadascú.
El seu missatge té tres eixos. En la situació catalana al final del franquisme en que el català estava apartat dels efers oficials però encara i així hi habia més gent que el parlava a casa.
El català normalitzat o en vies de normalització, hi ha gent que proposa que el català no hauria d'estar en els aquets afers rellevants.
Puyal es partidari de la fidelitat a la norma de l'academaia i que es nodreix de noves incorporacións. Formailtat entre el literari o academic i el més col·loquial. Un professional parlant ha de ser competent i rigorós.
Ell ha aconsellat l'article de Miquel de Palol a l'AVUI i que idees interesants en referencia del humor en els mitjande comunicació. Puyal ha obtingut un Guardó de ofici de periodista, ha esperonat els professionals i els futurs professionals a no permetre que els altres facin la feina per ells. Ens alerta de el poders politica i econòmics, propietaris del mitjans intenten col·locar noticies eleborades per ells mateixos sense practicament intervenció del periodistes
Puyal exerceix el el magisteri amb el que diu i mitjançant la manera amb com ho diu amb muliples recursos a laes seves exposicions. S'ha de tenir també un domini de la situació. Fa ús de la gestualitat per dotar d'intencionalitat difernts aspectes del dscurs.
Ha demostrat un cop més que prepara les seves intervencions a consciència amb voluntat que els qui ho diuen esdevinguin el màxim de profitosos per als receptors.
El país no es pot permetre el luxe de prescindir de personalitats com Puyal per liderar.
Una definició que calia confiar en els que estan més preparats.
lunes, 30 de noviembre de 2009
ASTIVITATS FOTOCOPIES
1.) Els textos següents contenen paraules repetides. Substitueix-les, si escau, pels sinònims corresponents:
" Les tempestes d’ aquest cap de setmana han provocat inundacions en diverses localitats de la costa catalana. Els ajuntaments de les localitats inundades (anegades) han fet una primer estimació de les pèrdues que han ocasionat les inundacions (grans pluges), que es xifren en 2.000 milions de pessetes ".
"Marinho, màxim golejador de la lliga, ha firmat una nova clàusula al contracte que el lliga (manté) amb el seu club, el F.C.Barcelona, fins l’ any 2007. El golejador (anotador), que va fitxar pel F.C.Barcelona ( pels blaugrana) a començament de temporada, va declarar que se sentia satisfet per la nova clàusula i va afegir que “ al F.C. Barcelona (Barça) em trobo com a casa”.
2.) Creus que són correctes? Per quin d’ altres adjectius els substituiries?
Sí que són correctes. Els canviaria per esplèndid, fora de sèrie, crack…
3.) Troba els equivalents a:
-Épatant, frappant: super explèndid
-Gentleman: senyor (amb cultura)
-Timing: coordinació
-Cheer-leader: aimadora
-Mountain bike: bicicleta de muntanya
-Check in: enregistrar-se
4.) Quin es més recomanable?
Fora de banda.
Menjar ràpid.
TAC.
Prime Time
Reality show
De vegades la forma extrangera és més correcta perquè el màxim de la pobleció a sobreentén o perquè aquesta s’ allarga molt si la expressem en el nostre idioma.
5.) Textos: (estan en procès)
- Publicat en un diari:
Ahir a la nit, al barri de les Tres Aigües va tenir lloc una explosió en un edifici que va provocar un gran enrenou i va espantar tot el veïnat.
L’ explosió que és va produir en un barri modern de Girona a les 9 del vespre, segons mostren les dades ha sigut provocada per una bombona de gas butà. Per sort en aquells moments no hi havia ningú a l’ edifici cosa que fa que no haguem de lamentar víctimes humanes.
Els danys materials pugen a 4.000 milions de pessetes, fet que preocupa al alcalde de la població. A més a més, a causa de l’ explosió és va provocar un incendi que no es va poder controlar fins al cap de unes 3 hores i en el qual van participar en l’ extinció bombers de Girona, la Selva i l’ Empordà.
Però finalment aquest tràgic incident va acabar sense víctimes mortals i es va poder posar una ràpida solució al problema.
- Llegit a la ràdio:
- Bon dia a tothom, avui començarem el nostre temps de notícies esmentant un incident que va afectar ahir al vespre cap allà a les 9 a un barri de Girona. El fet fou que una explosió de gas va enderrocar un edifici, però per sort no s’ hi trobava cap persona en l’ interior.
Tot i que no morissin persones en l’accident, aquest fa pujar el seu cost fins als 4.000 milions de pessetes i després va causar una incendi que fou controlat al cap de tres hores gracies a l’ actuació dels bombers de Girona, la Selva i l’ Empordà.
6.) Quines conclusions treus sobre els dos textos llegits?
- Les conclusions que trec són què els dos textos fan referència a la mateixa idea, però que com que és troben en punts de ideologies diferents expressen la idea de forma diferent, una cap al punt de vista més punxant i l’ altra cap al de evadir la realitat i maquejar-la.
" Les tempestes d’ aquest cap de setmana han provocat inundacions en diverses localitats de la costa catalana. Els ajuntaments de les localitats inundades (anegades) han fet una primer estimació de les pèrdues que han ocasionat les inundacions (grans pluges), que es xifren en 2.000 milions de pessetes ".
"Marinho, màxim golejador de la lliga, ha firmat una nova clàusula al contracte que el lliga (manté) amb el seu club, el F.C.Barcelona, fins l’ any 2007. El golejador (anotador), que va fitxar pel F.C.Barcelona ( pels blaugrana) a començament de temporada, va declarar que se sentia satisfet per la nova clàusula i va afegir que “ al F.C. Barcelona (Barça) em trobo com a casa”.
2.) Creus que són correctes? Per quin d’ altres adjectius els substituiries?
Sí que són correctes. Els canviaria per esplèndid, fora de sèrie, crack…
3.) Troba els equivalents a:
-Épatant, frappant: super explèndid
-Gentleman: senyor (amb cultura)
-Timing: coordinació
-Cheer-leader: aimadora
-Mountain bike: bicicleta de muntanya
-Check in: enregistrar-se
4.) Quin es més recomanable?
Fora de banda.
Menjar ràpid.
TAC.
Prime Time
Reality show
De vegades la forma extrangera és més correcta perquè el màxim de la pobleció a sobreentén o perquè aquesta s’ allarga molt si la expressem en el nostre idioma.
5.) Textos: (estan en procès)
- Publicat en un diari:
Ahir a la nit, al barri de les Tres Aigües va tenir lloc una explosió en un edifici que va provocar un gran enrenou i va espantar tot el veïnat.
L’ explosió que és va produir en un barri modern de Girona a les 9 del vespre, segons mostren les dades ha sigut provocada per una bombona de gas butà. Per sort en aquells moments no hi havia ningú a l’ edifici cosa que fa que no haguem de lamentar víctimes humanes.
Els danys materials pugen a 4.000 milions de pessetes, fet que preocupa al alcalde de la població. A més a més, a causa de l’ explosió és va provocar un incendi que no es va poder controlar fins al cap de unes 3 hores i en el qual van participar en l’ extinció bombers de Girona, la Selva i l’ Empordà.
Però finalment aquest tràgic incident va acabar sense víctimes mortals i es va poder posar una ràpida solució al problema.
- Llegit a la ràdio:
- Bon dia a tothom, avui començarem el nostre temps de notícies esmentant un incident que va afectar ahir al vespre cap allà a les 9 a un barri de Girona. El fet fou que una explosió de gas va enderrocar un edifici, però per sort no s’ hi trobava cap persona en l’ interior.
Tot i que no morissin persones en l’accident, aquest fa pujar el seu cost fins als 4.000 milions de pessetes i després va causar una incendi que fou controlat al cap de tres hores gracies a l’ actuació dels bombers de Girona, la Selva i l’ Empordà.
6.) Quines conclusions treus sobre els dos textos llegits?
- Les conclusions que trec són què els dos textos fan referència a la mateixa idea, però que com que és troben en punts de ideologies diferents expressen la idea de forma diferent, una cap al punt de vista més punxant i l’ altra cap al de evadir la realitat i maquejar-la.
APUNTS DE EXPRESSIÓ ORAL
Basat en el llibre “L’illa dels cinc fars”
1. UN ÚNIC GRAN MISSATGE:
- Missatge clar i contundent.
- La resta d’explicacions han d’estar al servei de la idea central.
2. EXPLICAT DE FORMA MEMORABLE:
- Destacar el nostre missatge per sobre dels altres.
- La distància més curta entre un home i la veritat és un conte.
3. UN LLENGUATGE QUE CONNECTI:
- Connectar amb les emocions dels oients.
- Llenguatge que s’entengui.
- Adaptar el llenguatge a qui ens escolta.
4. EL MISSATGE QUE VAL ÉS EL QUE CAPTA LA GENT:
- Importa el que la gent capta, no el que es vol dir.
- Comuniquem el que sentim.
5. CONVIDAR EN LLOC DE CONVÈNCER:
- Mostrar-nos convençuts per contagiar el que diem.
- Respectar la llibertat de les persones sense empènyer-les.
CONCLUSIONS:
* Les claus ens ajuden a ser bons comunicadors, però només nosaltres podem fer-les últils .
* Un bon comunicador ha de sentir-se bé amb si mateix i comportar-se de manera natural.
1. UN ÚNIC GRAN MISSATGE:
- Missatge clar i contundent.
- La resta d’explicacions han d’estar al servei de la idea central.
2. EXPLICAT DE FORMA MEMORABLE:
- Destacar el nostre missatge per sobre dels altres.
- La distància més curta entre un home i la veritat és un conte.
3. UN LLENGUATGE QUE CONNECTI:
- Connectar amb les emocions dels oients.
- Llenguatge que s’entengui.
- Adaptar el llenguatge a qui ens escolta.
4. EL MISSATGE QUE VAL ÉS EL QUE CAPTA LA GENT:
- Importa el que la gent capta, no el que es vol dir.
- Comuniquem el que sentim.
5. CONVIDAR EN LLOC DE CONVÈNCER:
- Mostrar-nos convençuts per contagiar el que diem.
- Respectar la llibertat de les persones sense empènyer-les.
CONCLUSIONS:
* Les claus ens ajuden a ser bons comunicadors, però només nosaltres podem fer-les últils .
* Un bon comunicador ha de sentir-se bé amb si mateix i comportar-se de manera natural.
sábado, 7 de noviembre de 2009
Dictat T-2
Fa uns anys, una ordenança municipal, fixava uns punts en els quals es podien ubicar les estàtues i establien algunes normes referents a la qualitat de les disfresses: havien de ser orginals i de creació pròpia. A la pràctica, però, una vuitantena llarga de estàtues humanes s'escampen al llarg de tot el passeig, tot i que preferentment entre Canaletes i el Liceu, i la qualitat de la indunmentaria i la posada en escena de moltes de les que s'hi veuen brillen per la seva absència.
jueves, 5 de noviembre de 2009
L'AMOR EN LA MÚSICA ACTUA
Tots haurem sentit, més d'un cop, cançons d'amor. La música desde temps inmemorials ha estat un estri per a enamorar. I es veu que serveix prou bé...
Doncs ara la majoría de les cançons tracten sonbre l'amor: ja sigui sobre enamoraments a primera vista com de separacions doloroses.
La música es un punt a favor de l'amor.
En totes les pel·licules surten escenes amoroses, i que sería d'aquestes si no tinguessin la seva música amorosa? També al teatre sempre canten i ballen amb temes d'amor: ja sigui en gèneres com tragedia, comedia o drama, que tracten sobre l'amor però amb punts de vista diferents.
No se perquè però la música fa sentir-te més receptiu a l'hora d'enamorar-te.
Desde sempre l'amor i la música han estat estretament lligats.
Doncs ara la majoría de les cançons tracten sonbre l'amor: ja sigui sobre enamoraments a primera vista com de separacions doloroses.
La música es un punt a favor de l'amor.
En totes les pel·licules surten escenes amoroses, i que sería d'aquestes si no tinguessin la seva música amorosa? També al teatre sempre canten i ballen amb temes d'amor: ja sigui en gèneres com tragedia, comedia o drama, que tracten sobre l'amor però amb punts de vista diferents.
No se perquè però la música fa sentir-te més receptiu a l'hora d'enamorar-te.
Desde sempre l'amor i la música han estat estretament lligats.
miércoles, 28 de octubre de 2009
ACTIVITATS TEMA-2
1. lituà: sord, francès: sord, canadenc: sord, alemany: sonor, grec: sonor, català: sonor, protuguès: sord, valencià: sonor, aranès: sonor, gironí: sonor, finès: sord, danès: sonor
2. Classifica els mots segons els punt d’articulació:
a) DENTAL: quatre.
b) ALVEOLAR: rosa, lluna, cassola.
c) VELAR: cotxe, girava.
d) BILABIAL: bona, peça, metzina.
e) PALATAL: allunyar-se, xalet.
3. Classifica les grafies segons els punts d’articulació:
a) OCLUSIUS: contraure, afegir, inquirir, atemorir, aplaudir.
b) APROXIMANTS: dormir, avesar, agafar.
c) FRICATIUS: insinuar, inflar.
d) AFRICATS: cicatritzar, assetjar.
e) NASALS: mentir, enyorar, netejar.
f) LATERALS: enllaunar, liquidar.
g) VIBRANTS: rebre, acaronar.
4. Completa la graella amb els trets distintius:
[t], [ʃ], [m], [ɲ]
Dental, Oclusiu, Sord, Palatal, Fricatiu, Sord, Bilabial, Nasal, Sonor, Palatal, Nasal, Sonor
[ɾ], [z], [g], [dʒ]
Alveolar, Vibrant, Sonor, Alveolar, Fricatiu, Sord, Velar, Oclusiu, Sonor, Palatal, Africat, Sonor
5. Caracteritza fonèticament els mots següents:
9. Transcriu els sons de les grafies destacades dels mots següents:
casa: [z]
Girona: [g]
cadira: [d]
fletxa: [tʃ]
recorda: [k]
sutge: [dʒ]
empatx: [tʃ]
maduixa: [ʃ]
lluny: [ɲ]
rosada: [r]
tsar: [ts]
setze: [dz]
amorós: [ɾ]
llavi: [ʎ]
pare: [p]
gerro: [r]
13. Classifica i transcriu la grafia destacada dels següents mots:
OCLUSIU
APROXIMANT
dau:[d]
abella:[β]
gat:[g]
quedar: [*]
bossa: [b]
abastar: [β]
guix: [g]
iogurt: [Ɣ]
afganesa: [g]
saber: [β]
dent: [d]
indi: [*]
gros: [g]
reguen: [Ɣ]
avellana: [b]
adolescent: [*]
fervor: [b]
educar: [*]
ordenar: [d]
pegar: [Ɣ]
17. Omple els buits amb la grafia adient:
a) p/b: destorb, equip, tomb, adob, xarrup, estrep, calb, superb, àrab, esquerp, tip, cop, balb, talp, galop, llamp, Jacob, pop, serp, esnob, ciclop, orb, rumb, xenòfob, Olimp, baobab, corb, gep, rap.
b) t/d: dent, ràpid, paret, esvelt, verd, asfalt, fred, nord, brut, gest, àcid, nebot, covard, estret, càndid, estúpid, gat, sud, petit, curt, fort, trànsit, brot, inèdit, fluid, intrèpid, esplèndid, fart, acord.
c) c/g: pedagog, duc, llarg, ric, fang, arc, abric, pròfug, badoc, biòleg, càstig, espeleòleg, tic, demagog, roc, fàstic, tècnic, mànec, poc, tronc, cartílag, pròleg, llac, equívoc, dramaturg, sacríleg, estrateg, sarcòfag.
18. Omple els espais buits amb cu, qu o qü:
a) qüestió, cua, conseqüent, freqüent, quotidià, evacuar, quasi, focus, qualificació, innocu, quatre, obliqua, pasqua, vàcua, quota, eqüestre, promíscua.
19. Busca el primitiu dels mots següents:
a) Sequedat – sec, trencament - trencat, groguenc – groc, amargant –amarg, doblegar – doble, aparcar – parc, demagògia – demagog, carregar – càrrec, presseguer – préssec, ceguesa –cec, allargar – llarg, pessigar – pessic, validesa – vàlid, candidesa - càndid, palpar – palp, engripar-se – grip, conhortar – hort, ensordir – sord, naufragar – nàufrag, corcar – corc, manyagueria – manya, solidificar – sòlid.
20. Omple els buits amb l’opció corresponent:
a) ab-/ap-: absent, apte, absurd, absolut, absorció, abdomen, aptitud, abstemi, abstenció.
b) ob-/op-: observar, opció, obtenir, obtús, optar, obstruir, obsolet, òptica, obturar, optimitzar.
c) ad-/at-: adjacent, atles, atzar, adverbi, atmosfera, administrar, adversitat, atleta, adjurar.
d) –nt/nd/-n: fan, calent, profund, moribund, valent, gran, gegant, violent, fecund.
e) –nc/-ng: banc, fang, cranc, franc, sang, trenc, estanc, fong.
22. Omple els buits amb la grafia que calgui:
a) Aquest escriptor té un art subtil; ha estat cabdal de la literatura del segle vint.
b) El cabdill no abdicarà mai, ha optat per mantenir el regne unit.
c) De sobte es capfica en dubtes que tan sols pot resoldre l’atzar.
d) Ens trobem en la latitud nord o sud?
e) El mag ha disparat l’arc i ha estat digne del càrrec.
f) El buldog del tuareg té acne juvenil.
25. Completa els buits amb b o v:
a) L'avi està avorrit des de que duu la cama embenada.
b) El baró arriba sempre tard, deixa la gavardina penjada a la biga i acaba les feines a corre-cuita.
c) És probable que el cerebel dels humans evolucioni a partir de canvis incerts.
d) Han envernissat l’alcova del gavatx que resideix a Biscaia.
e) Al pavelló fan proves per gravar nous compactes.
32. Transcriu els sons de les grafies destacades:
Dos homes: [z]
Feix de palla: [ʃ]
Vaig sol: [dʒ]
33. Transcriu el so destacat
a) [s]: esmolar espant, estimar, esgarrifós, estrany, esmicolar, esbarriar, estirar, esbufegar, espill, escorça.
b) [dʒ]: Puigmal, Puigcerdà, Puigdàlber, Puigdelfí, Puiggarí.
36. Respon les preguntes:
a) Quin so representa en català estàndard la grafia j de planteja? Quina altra grafia el pot representar? [ʒ]. [ ʃ].
b) Quin so representen les grafies ss i s del mot expressar-se? [s].
c) Quin so o quins sons representen les grafies cc d’acceptada? [ks].
d) Quins sons representen la c i les s de decisius? [s].
e) Quin so representa la d del mot sud-est? Quin fenomen fonètic és remarcable en aquest mot? [t]. Canvi de sonoritat.
f) Descriu els trets distintius del so que representa la lletra g de germanes: S’escriu amb g perquè va davant de e, i i es representa [ʒ].
g) Transcriu el so que representa ç de la paraula incapaç: [s].
h) Defineix i transcriu el so que representa la grafia tg a llenguatge: És un so africat palatal sonor [dʒ].
i) Transcriu els en la seqüència els avis: [elz].
j) Transcriu la seqüència produeix admiració: [pɾodweʃ atmiɾasio].
40. Omple els buits amb els sons [s] o [z]:
a) La mi[s]ió con[s]i[s]tia a a[s]olir fluïde[z]a en el tràn[z]it de di[s]abte.
b) La de[s]i[z]ió del di[z]ident enfon[z]à la po[z]i[s]ió del compromi[z]ari.
c) La tendre[z]a de la marque[z]a a[s]uaujà la di[s]cu[z]ió entre la barone[z]a i la duque[z]a.
d) La rela[s]ió entre la Su[s]anna i l’Eu[s]ebi ha entrat en cri[z]i. L’últim epi[z]odi va [s]er apoteò[z]ic.
42. Completa amb cs, cc, xc o x les paraules següents:
a) Reflexió, excedent, accés, exquisit, accelerar, taxa, accèssit, excèntric, bixest, accent, exèrcit, coxofemoral, accessòria, taxista, ix.
43. Forma substantius a partir dels mots següents:
a) Incloure – inclusió, explotar – explosió, imprimir – impressió, cometre – comissió, decidir – decisió, revisar – revisió, comprimir – compressió, persuadir – persuasió, reprimir – repressió, evadir – evasió, adherir – adhesió, transmetre – transmissió, emetre – emissió, preveure – previsió, veure – visió, admetre – admissió.
44. Fes el plural i classifica segons el so:
[s]
[z]
Matalàs, Matalassos, Ús, usos, Compàs, Compassos, Seriós, Seriosos, Arròs, Arrossos, Permís, Permisos, Ros, Rossos, Mes, Mesos, Rus, Russos, Avís, Avisos, Espès, Espessos, Gas, Gasos, Pas
Passos, Difús, Difusos, Interès ,Interessos ,Cas, Casos, Tros , Trossos, Refús, Refusos, Accés, Accessos, País, Països
46. Omple els buits amb la grafia que correspongui:
a) Entresuar, prosseguir, ressenyar, parasintètic, hendecasíl·lab, contrasentit, assolellar, autoservei, pressentir, suprasensible, dissociar, ressorgir, ressò, fotosíntesi, asimetria, ressentir-se.
48. omple els buits amb la grafia adient:
a) Ànsia, ciri, cançó, sentinella, capçal, cérvol, setrilleres, tapís, llençol, cera, simple, concili, sèquia, serraller, seducció, servei, postal, matalàs, lluç, simfonia.
49. Completa els buits amb la grafia que calgui:
a) L’explosió de dissabte a Còrsega va provocar la mobilització de tota la població.
b) El paisatge de Sardenya s’assembla al de moltes zones del Mediterrani.
c) Treballa amb assiduïtat la tesi sobre el cicle de l’aigua.
d) La submissió de la classe treballadora era un presagi del canvi social.
e) La Rosa no va ser capaç d’assumir els esforços que li demanà la comissió.
f) La notícia del transvasament de l’Ebre tingué un gran ressò a Brussel·les.
g) La rescissió dels contractes d’assegurances ha provocat estranyesa en la població.
50. Relaciona els mots amb la definició corresponent:
a) Tenir accés: accedir.
b) Ultrapassar el límit establert o previst: excedir.
c) Qualsevol dels significats d’un mot polisèmic: accepció.
d) Arribada fins a un lloc: accés.
e) Acció o efecte d’excloure: excepció.
f) Estat d’allò que ultrapassa la mesura: excés.
2. Classifica els mots segons els punt d’articulació:
a) DENTAL: quatre.
b) ALVEOLAR: rosa, lluna, cassola.
c) VELAR: cotxe, girava.
d) BILABIAL: bona, peça, metzina.
e) PALATAL: allunyar-se, xalet.
3. Classifica les grafies segons els punts d’articulació:
a) OCLUSIUS: contraure, afegir, inquirir, atemorir, aplaudir.
b) APROXIMANTS: dormir, avesar, agafar.
c) FRICATIUS: insinuar, inflar.
d) AFRICATS: cicatritzar, assetjar.
e) NASALS: mentir, enyorar, netejar.
f) LATERALS: enllaunar, liquidar.
g) VIBRANTS: rebre, acaronar.
4. Completa la graella amb els trets distintius:
[t], [ʃ], [m], [ɲ]
Dental, Oclusiu, Sord, Palatal, Fricatiu, Sord, Bilabial, Nasal, Sonor, Palatal, Nasal, Sonor
[ɾ], [z], [g], [dʒ]
Alveolar, Vibrant, Sonor, Alveolar, Fricatiu, Sord, Velar, Oclusiu, Sonor, Palatal, Africat, Sonor
5. Caracteritza fonèticament els mots següents:
9. Transcriu els sons de les grafies destacades dels mots següents:
casa: [z]
Girona: [g]
cadira: [d]
fletxa: [tʃ]
recorda: [k]
sutge: [dʒ]
empatx: [tʃ]
maduixa: [ʃ]
lluny: [ɲ]
rosada: [r]
tsar: [ts]
setze: [dz]
amorós: [ɾ]
llavi: [ʎ]
pare: [p]
gerro: [r]
13. Classifica i transcriu la grafia destacada dels següents mots:
OCLUSIU
APROXIMANT
dau:[d]
abella:[β]
gat:[g]
quedar: [*]
bossa: [b]
abastar: [β]
guix: [g]
iogurt: [Ɣ]
afganesa: [g]
saber: [β]
dent: [d]
indi: [*]
gros: [g]
reguen: [Ɣ]
avellana: [b]
adolescent: [*]
fervor: [b]
educar: [*]
ordenar: [d]
pegar: [Ɣ]
17. Omple els buits amb la grafia adient:
a) p/b: destorb, equip, tomb, adob, xarrup, estrep, calb, superb, àrab, esquerp, tip, cop, balb, talp, galop, llamp, Jacob, pop, serp, esnob, ciclop, orb, rumb, xenòfob, Olimp, baobab, corb, gep, rap.
b) t/d: dent, ràpid, paret, esvelt, verd, asfalt, fred, nord, brut, gest, àcid, nebot, covard, estret, càndid, estúpid, gat, sud, petit, curt, fort, trànsit, brot, inèdit, fluid, intrèpid, esplèndid, fart, acord.
c) c/g: pedagog, duc, llarg, ric, fang, arc, abric, pròfug, badoc, biòleg, càstig, espeleòleg, tic, demagog, roc, fàstic, tècnic, mànec, poc, tronc, cartílag, pròleg, llac, equívoc, dramaturg, sacríleg, estrateg, sarcòfag.
18. Omple els espais buits amb cu, qu o qü:
a) qüestió, cua, conseqüent, freqüent, quotidià, evacuar, quasi, focus, qualificació, innocu, quatre, obliqua, pasqua, vàcua, quota, eqüestre, promíscua.
19. Busca el primitiu dels mots següents:
a) Sequedat – sec, trencament - trencat, groguenc – groc, amargant –amarg, doblegar – doble, aparcar – parc, demagògia – demagog, carregar – càrrec, presseguer – préssec, ceguesa –cec, allargar – llarg, pessigar – pessic, validesa – vàlid, candidesa - càndid, palpar – palp, engripar-se – grip, conhortar – hort, ensordir – sord, naufragar – nàufrag, corcar – corc, manyagueria – manya, solidificar – sòlid.
20. Omple els buits amb l’opció corresponent:
a) ab-/ap-: absent, apte, absurd, absolut, absorció, abdomen, aptitud, abstemi, abstenció.
b) ob-/op-: observar, opció, obtenir, obtús, optar, obstruir, obsolet, òptica, obturar, optimitzar.
c) ad-/at-: adjacent, atles, atzar, adverbi, atmosfera, administrar, adversitat, atleta, adjurar.
d) –nt/nd/-n: fan, calent, profund, moribund, valent, gran, gegant, violent, fecund.
e) –nc/-ng: banc, fang, cranc, franc, sang, trenc, estanc, fong.
22. Omple els buits amb la grafia que calgui:
a) Aquest escriptor té un art subtil; ha estat cabdal de la literatura del segle vint.
b) El cabdill no abdicarà mai, ha optat per mantenir el regne unit.
c) De sobte es capfica en dubtes que tan sols pot resoldre l’atzar.
d) Ens trobem en la latitud nord o sud?
e) El mag ha disparat l’arc i ha estat digne del càrrec.
f) El buldog del tuareg té acne juvenil.
25. Completa els buits amb b o v:
a) L'avi està avorrit des de que duu la cama embenada.
b) El baró arriba sempre tard, deixa la gavardina penjada a la biga i acaba les feines a corre-cuita.
c) És probable que el cerebel dels humans evolucioni a partir de canvis incerts.
d) Han envernissat l’alcova del gavatx que resideix a Biscaia.
e) Al pavelló fan proves per gravar nous compactes.
32. Transcriu els sons de les grafies destacades:
Dos homes: [z]
Feix de palla: [ʃ]
Vaig sol: [dʒ]
33. Transcriu el so destacat
a) [s]: esmolar espant, estimar, esgarrifós, estrany, esmicolar, esbarriar, estirar, esbufegar, espill, escorça.
b) [dʒ]: Puigmal, Puigcerdà, Puigdàlber, Puigdelfí, Puiggarí.
36. Respon les preguntes:
a) Quin so representa en català estàndard la grafia j de planteja? Quina altra grafia el pot representar? [ʒ]. [ ʃ].
b) Quin so representen les grafies ss i s del mot expressar-se? [s].
c) Quin so o quins sons representen les grafies cc d’acceptada? [ks].
d) Quins sons representen la c i les s de decisius? [s].
e) Quin so representa la d del mot sud-est? Quin fenomen fonètic és remarcable en aquest mot? [t]. Canvi de sonoritat.
f) Descriu els trets distintius del so que representa la lletra g de germanes: S’escriu amb g perquè va davant de e, i i es representa [ʒ].
g) Transcriu el so que representa ç de la paraula incapaç: [s].
h) Defineix i transcriu el so que representa la grafia tg a llenguatge: És un so africat palatal sonor [dʒ].
i) Transcriu els en la seqüència els avis: [elz].
j) Transcriu la seqüència produeix admiració: [pɾodweʃ atmiɾasio].
40. Omple els buits amb els sons [s] o [z]:
a) La mi[s]ió con[s]i[s]tia a a[s]olir fluïde[z]a en el tràn[z]it de di[s]abte.
b) La de[s]i[z]ió del di[z]ident enfon[z]à la po[z]i[s]ió del compromi[z]ari.
c) La tendre[z]a de la marque[z]a a[s]uaujà la di[s]cu[z]ió entre la barone[z]a i la duque[z]a.
d) La rela[s]ió entre la Su[s]anna i l’Eu[s]ebi ha entrat en cri[z]i. L’últim epi[z]odi va [s]er apoteò[z]ic.
42. Completa amb cs, cc, xc o x les paraules següents:
a) Reflexió, excedent, accés, exquisit, accelerar, taxa, accèssit, excèntric, bixest, accent, exèrcit, coxofemoral, accessòria, taxista, ix.
43. Forma substantius a partir dels mots següents:
a) Incloure – inclusió, explotar – explosió, imprimir – impressió, cometre – comissió, decidir – decisió, revisar – revisió, comprimir – compressió, persuadir – persuasió, reprimir – repressió, evadir – evasió, adherir – adhesió, transmetre – transmissió, emetre – emissió, preveure – previsió, veure – visió, admetre – admissió.
44. Fes el plural i classifica segons el so:
[s]
[z]
Matalàs, Matalassos, Ús, usos, Compàs, Compassos, Seriós, Seriosos, Arròs, Arrossos, Permís, Permisos, Ros, Rossos, Mes, Mesos, Rus, Russos, Avís, Avisos, Espès, Espessos, Gas, Gasos, Pas
Passos, Difús, Difusos, Interès ,Interessos ,Cas, Casos, Tros , Trossos, Refús, Refusos, Accés, Accessos, País, Països
46. Omple els buits amb la grafia que correspongui:
a) Entresuar, prosseguir, ressenyar, parasintètic, hendecasíl·lab, contrasentit, assolellar, autoservei, pressentir, suprasensible, dissociar, ressorgir, ressò, fotosíntesi, asimetria, ressentir-se.
48. omple els buits amb la grafia adient:
a) Ànsia, ciri, cançó, sentinella, capçal, cérvol, setrilleres, tapís, llençol, cera, simple, concili, sèquia, serraller, seducció, servei, postal, matalàs, lluç, simfonia.
49. Completa els buits amb la grafia que calgui:
a) L’explosió de dissabte a Còrsega va provocar la mobilització de tota la població.
b) El paisatge de Sardenya s’assembla al de moltes zones del Mediterrani.
c) Treballa amb assiduïtat la tesi sobre el cicle de l’aigua.
d) La submissió de la classe treballadora era un presagi del canvi social.
e) La Rosa no va ser capaç d’assumir els esforços que li demanà la comissió.
f) La notícia del transvasament de l’Ebre tingué un gran ressò a Brussel·les.
g) La rescissió dels contractes d’assegurances ha provocat estranyesa en la població.
50. Relaciona els mots amb la definició corresponent:
a) Tenir accés: accedir.
b) Ultrapassar el límit establert o previst: excedir.
c) Qualsevol dels significats d’un mot polisèmic: accepció.
d) Arribada fins a un lloc: accés.
e) Acció o efecte d’excloure: excepció.
f) Estat d’allò que ultrapassa la mesura: excés.
FOTOCOPIES
1. innundades= afectades, golejador= pichichi, f.c.barcelona= club, noba clàusula= renovació
2. Pauperrim= humà, titànic= espectacular, homèric= desastrós
3. gentleman= senyor o galant, timing= la hora fixada, cheer-leather= animador, mountain bike= bicicleta de muntanya, check in = registrar-se
4. - fora de banda - menjar rapid -TAC -franja de emissió televisiva de màxima audiencia -reality show
per què hi ha persones que, a vegades, no distingeixen un mot extranger d'un mot català. O que no saben la traducció d'un mot extranger.
2. Pauperrim= humà, titànic= espectacular, homèric= desastrós
3. gentleman= senyor o galant, timing= la hora fixada, cheer-leather= animador, mountain bike= bicicleta de muntanya, check in = registrar-se
4. - fora de banda - menjar rapid -TAC -franja de emissió televisiva de màxima audiencia -reality show
per què hi ha persones que, a vegades, no distingeixen un mot extranger d'un mot català. O que no saben la traducció d'un mot extranger.
miércoles, 7 de octubre de 2009
Dictat T-1
Si els futbolistes i els agents de borsa cobren primes per fer la seva feina, per què no els estudiants? Després de fracassar amb els mètodes repressius, França ha decidit aplicar aquesta lògica en la lluita contra el creixent absentisme escolar. Per incentivar l'assistència a classe dels alumnes, tres instituts situats en barris difícils de la perifèria de Paris ofereixen recompenses fins a un màxim de 100000 euros per classe.
martes, 6 de octubre de 2009
ACTIVITATS
13. Trancriu els sons vocalics
a) tou = t[ow]/ pou=p[ow] e) pebre= p[3]bre/ febre= f[e]bre
b) bosc= b[c]sc/ fosc= f[o]sc f) pell= p[3]ll/ vell= v[e]ll
c) com= c[c]m/ tomb= t[o]mb g) sord= s[o]rd/ bord= b[o]rd
d) cel= c[3]l/ fel= f[e]l h) lloc= ll[o]c/ foc= f[c]c
14. Troba la vocal tònica de les paraules:
a) futbol b) víkings c) termòstat
d) tèxtil e) míssils d) hoquei/ basquetbol e) xandalls
15. Subratlla la vocal tònica.
a) denuncia b) anuncia c) repudia d) silenciïs
16. Pronuncia els mots següents...
17. Subratlla la síl·laba tònica dels mots següents:
a) xofer b) omoplat c) cardiac d) reptils
e) policiaques f) olimpiades g) eczema h) miopia/ dioptria
19. Norma ortografica de les grafies:
a) masia: paraula plana acabada en vocal
b) amable: paraula aguda acabade en vocal per tant no s'acentua
c) classe: paraula aguda acabada en vocal per tant no s'acentua
d) ballem: verb
e) arbre: paraula aguda acabada en vocal per tant no s'acentua
f) trobes: verb
g) cus : verb
h) portava: portar verb
i) miro : mirar verb
j) canvia: canviar verb
k) vine: venir verb
l) rentaves: rentar verb
21: Grècia, tres-centes, seixanta, illes, totes, habitades, moltes, deserts, visiten, les, gavines, altres, podrien, qualificades, illetes, tenen, aigua, recursos, tampoc, habitades, cabres, salvatges.
22. a) merabella, resplendor b) assassí, afaitar, racó, ambaixada c) enyorava, rancor d) assamblea, avaluació, avaria
24. treball, punxegut, davant, polseguera, avantatge, sergent, vernís, sanefa, sardenya, canelons, estendart, monestir, albercoc, següent, emparar, arravatar, honestedat, litre, ràfega, espàrrec, raspall, efeminat
25. atrauràs, jec, naixia, distrauré, treu, extraiem, nascuts, distrec, nasqueren, naixem, contrec, bestrauré, traient, renaixem, trec, retraurien
26. a) empar, esteve, treballen, cerdanyola b) empordà, empúries c)terrassa d)bagur
28. meus, pobles, trobat, sobint, ambulants, observar, personatges, compradors, escoltar, oblidaré, emprovava, combinació, modestos, furgonetes, normalment, utensilis, productes
30.a) muntar, joguina b) tramuntana, empordà c)costar, sufocar, muntanya d)joventut, sospira, sofreix, títol e) compliments, individu f) ploma, retoladors, estoig g) calorós, rostirem h) joglar, joan, rossinyol i)assortit, botifarres j)cònsol, torró, Rumania k) pugem, supòrtar-ho l) ateneu, avorrida m) gerro, coberteria n) joier, robí
32. a) bucal b) titolar c) concorregut d) duplicat e) Mundial f) consular g) dolça h) curbatura i) nutrientsç
33. tes/ti/mo/ni/at/ge/, pui/xan/ça, in/tro/du/ïts, gau/deix, de/sitg, pres/si/ons, ac/cep/ta/da, pos/sei/ri/a, fre/qüents, ar/que/o/legs, potsubs/trat, ba/gat/ges, co/nei/xem, se/cis/sió, sar/ra/ï/na, guàr/dia, ir/re/le/bant, mit/jons, pa/lla, gren/ya, mot/lle, cot/xe, col/le/gi, as/cen/sor, go/ril/la, pe/at/ge, in/tel/li/gen/cia, ex/ pe/dient
36. aiwa, llawra, bows, creu, tindrew, bcira
37. quatre/c, així/-, diadema/h, guerra/-., àrdua/h, eina/d, roig/-, pou/d, quietud/h, relleu/d
44. l'oca, l'ungla, la indústria, la unitat, la unió, la essa, la història, la humilitat, l'índia, la insolencia, la il·lusió, l'illa, l'unça, l'hora, la hipòtesi, la hac, la ema, l'àvia
45. de, del, al, la, al, la, al, de l', l', pel
46. l', las, la, la, la l', la, la, el, la, l', l', el, l', l' la, la
50. prenent, encenent, suspenent, estenent, ofenent, comprenent, entenent, imprimint, sorprenent
51. feiam, feien, reiam, reien, treiam, treien, creian, creien, deian, dien, veian, veien, jeiam, jeien, seiam, seien
52. exàmens, fenómens, ciéncia, gràfic, líric, tabú, Mercè, sintètica, monòton, diguéssiu, aprés, Penedés, antònim, léxic, tèxtil, exèrcit, entrèssim, manifestació, tòpic, índex, precís, Ramón, estaràn, berlín, òrgan, còndor, tomàquet, clixè, cinèfil, famílies, paràgraf, recórrer
53 . a) és b) qué c) fèu d) sóc e) mòra f)l'ús g) vénen h)dòna i) bé j) béns k) tè l) nét m) sí n) mòlt o)sé p) vés
55. a) es b) fora c) ves d) véns e) son f) dones g) féu h) mòltes
57. a) canvii b) confiin c) denuncii d) associis e) domiciliis f) envii
59. país va amb accent per què forma diftong entre la "a" i la "i". Països va amb dièresi per què faría un diftong però fa un hiat.
ACTIVITATS PÀG: 27
9. a) done sensació de que tot es sinlenciós, relaxament i calma
b) intenta reflectir una perfecció en aquesta illa.
10. a) una vegada més expressa la perfecció de l'illa
b) és el exes de estrés i tenir presses per fer-ho tot bé
11. b) es com si portessis cotoflui a ñes orelles, com totes les illes del mediterrani...
12. a) escriptor: Josep Pla b) lector c) L'illa de sardenya d) a travès d'un viatge descriveix subjectivament l'illa
13. a) poetica, expressiva b) culte o literari c) descriptiu o narratiu
14. llenguatge: connotatiu, Estructura dominat: sintagma nominal i adjectival, Tipus de complementació: nominal, Formes verbals; Tipus: copulatiu, Temps: pressent i passat, Aspecte: perfectiu; Tipus de frase: períodes curts, Figures retoriques: metàfores, comparacións, personificacións, Connectors: espai
a) tou = t[ow]/ pou=p[ow] e) pebre= p[3]bre/ febre= f[e]bre
b) bosc= b[c]sc/ fosc= f[o]sc f) pell= p[3]ll/ vell= v[e]ll
c) com= c[c]m/ tomb= t[o]mb g) sord= s[o]rd/ bord= b[o]rd
d) cel= c[3]l/ fel= f[e]l h) lloc= ll[o]c/ foc= f[c]c
14. Troba la vocal tònica de les paraules:
a) futbol b) víkings c) termòstat
d) tèxtil e) míssils d) hoquei/ basquetbol e) xandalls
15. Subratlla la vocal tònica.
a) denuncia b) anuncia c) repudia d) silenciïs
16. Pronuncia els mots següents...
17. Subratlla la síl·laba tònica dels mots següents:
a) xofer b) omoplat c) cardiac d) reptils
e) policiaques f) olimpiades g) eczema h) miopia/ dioptria
19. Norma ortografica de les grafies:
a) masia: paraula plana acabada en vocal
b) amable: paraula aguda acabade en vocal per tant no s'acentua
c) classe: paraula aguda acabada en vocal per tant no s'acentua
d) ballem: verb
e) arbre: paraula aguda acabada en vocal per tant no s'acentua
f) trobes: verb
g) cus : verb
h) portava: portar verb
i) miro : mirar verb
j) canvia: canviar verb
k) vine: venir verb
l) rentaves: rentar verb
21: Grècia, tres-centes, seixanta, illes, totes, habitades, moltes, deserts, visiten, les, gavines, altres, podrien, qualificades, illetes, tenen, aigua, recursos, tampoc, habitades, cabres, salvatges.
22. a) merabella, resplendor b) assassí, afaitar, racó, ambaixada c) enyorava, rancor d) assamblea, avaluació, avaria
24. treball, punxegut, davant, polseguera, avantatge, sergent, vernís, sanefa, sardenya, canelons, estendart, monestir, albercoc, següent, emparar, arravatar, honestedat, litre, ràfega, espàrrec, raspall, efeminat
25. atrauràs, jec, naixia, distrauré, treu, extraiem, nascuts, distrec, nasqueren, naixem, contrec, bestrauré, traient, renaixem, trec, retraurien
26. a) empar, esteve, treballen, cerdanyola b) empordà, empúries c)terrassa d)bagur
28. meus, pobles, trobat, sobint, ambulants, observar, personatges, compradors, escoltar, oblidaré, emprovava, combinació, modestos, furgonetes, normalment, utensilis, productes
30.a) muntar, joguina b) tramuntana, empordà c)costar, sufocar, muntanya d)joventut, sospira, sofreix, títol e) compliments, individu f) ploma, retoladors, estoig g) calorós, rostirem h) joglar, joan, rossinyol i)assortit, botifarres j)cònsol, torró, Rumania k) pugem, supòrtar-ho l) ateneu, avorrida m) gerro, coberteria n) joier, robí
32. a) bucal b) titolar c) concorregut d) duplicat e) Mundial f) consular g) dolça h) curbatura i) nutrientsç
33. tes/ti/mo/ni/at/ge/, pui/xan/ça, in/tro/du/ïts, gau/deix, de/sitg, pres/si/ons, ac/cep/ta/da, pos/sei/ri/a, fre/qüents, ar/que/o/legs, potsubs/trat, ba/gat/ges, co/nei/xem, se/cis/sió, sar/ra/ï/na, guàr/dia, ir/re/le/bant, mit/jons, pa/lla, gren/ya, mot/lle, cot/xe, col/le/gi, as/cen/sor, go/ril/la, pe/at/ge, in/tel/li/gen/cia, ex/ pe/dient
36. aiwa, llawra, bows, creu, tindrew, bcira
37. quatre/c, així/-, diadema/h, guerra/-., àrdua/h, eina/d, roig/-, pou/d, quietud/h, relleu/d
44. l'oca, l'ungla, la indústria, la unitat, la unió, la essa, la història, la humilitat, l'índia, la insolencia, la il·lusió, l'illa, l'unça, l'hora, la hipòtesi, la hac, la ema, l'àvia
45. de, del, al, la, al, la, al, de l', l', pel
46. l', las, la, la, la l', la, la, el, la, l', l', el, l', l' la, la
50. prenent, encenent, suspenent, estenent, ofenent, comprenent, entenent, imprimint, sorprenent
51. feiam, feien, reiam, reien, treiam, treien, creian, creien, deian, dien, veian, veien, jeiam, jeien, seiam, seien
52. exàmens, fenómens, ciéncia, gràfic, líric, tabú, Mercè, sintètica, monòton, diguéssiu, aprés, Penedés, antònim, léxic, tèxtil, exèrcit, entrèssim, manifestació, tòpic, índex, precís, Ramón, estaràn, berlín, òrgan, còndor, tomàquet, clixè, cinèfil, famílies, paràgraf, recórrer
53 . a) és b) qué c) fèu d) sóc e) mòra f)l'ús g) vénen h)dòna i) bé j) béns k) tè l) nét m) sí n) mòlt o)sé p) vés
55. a) es b) fora c) ves d) véns e) son f) dones g) féu h) mòltes
57. a) canvii b) confiin c) denuncii d) associis e) domiciliis f) envii
59. país va amb accent per què forma diftong entre la "a" i la "i". Països va amb dièresi per què faría un diftong però fa un hiat.
ACTIVITATS PÀG: 27
9. a) done sensació de que tot es sinlenciós, relaxament i calma
b) intenta reflectir una perfecció en aquesta illa.
10. a) una vegada més expressa la perfecció de l'illa
b) és el exes de estrés i tenir presses per fer-ho tot bé
11. b) es com si portessis cotoflui a ñes orelles, com totes les illes del mediterrani...
12. a) escriptor: Josep Pla b) lector c) L'illa de sardenya d) a travès d'un viatge descriveix subjectivament l'illa
13. a) poetica, expressiva b) culte o literari c) descriptiu o narratiu
14. llenguatge: connotatiu, Estructura dominat: sintagma nominal i adjectival, Tipus de complementació: nominal, Formes verbals; Tipus: copulatiu, Temps: pressent i passat, Aspecte: perfectiu; Tipus de frase: períodes curts, Figures retoriques: metàfores, comparacións, personificacións, Connectors: espai
sábado, 3 de octubre de 2009
INFORMAR NO ÉS COMUNICAR
La comunicació és la relació entre dos o més persones en el que el missatge és un traspàs de informació. Però, quina classe de missatge pot ser?
Pot ser perfectament un acte de comunicació amb cap informació en el seu contingut: Menja! Aquí no hi ha cap traspàs de informació, només ens hem comunicat.
El acte de comunicació és molt extens i que no podem només informar també fem servir expresions i opinions que no tennen res que veure amb la informació objectiva.
Pot ser que a la televisió hi haguin canals totalment informatius, però sent així sempre resulten una mica aborrits, perquè no hi ha cap atració e el seu llenguatge monotom i aborrit.
Igual passa amb els llibres, hi han llibres que el seu contingut és una história en la qual apareixen personatges i dialegs. Tot això pot ser més o menys informatiu però imagineu-vos un verdader llibre informatiu: com pot ser un diccionari. Vosté el diccionari no s'el llegiria tot sencer per que és un llibre de caracter informatiu. Si li interessa alguna cosa la buscarà peò si no, no el farà servir.
També hi ha un altre aspecte que diferncia la informació de la comunicació i es que en la comunicació les persones que es comuniquen fan servir una parla de la llengua determinada i fean servir diferents entonacións. Aixó ja no es informació literal es simplement comunicació.
Pot ser perfectament un acte de comunicació amb cap informació en el seu contingut: Menja! Aquí no hi ha cap traspàs de informació, només ens hem comunicat.
El acte de comunicació és molt extens i que no podem només informar també fem servir expresions i opinions que no tennen res que veure amb la informació objectiva.
Pot ser que a la televisió hi haguin canals totalment informatius, però sent així sempre resulten una mica aborrits, perquè no hi ha cap atració e el seu llenguatge monotom i aborrit.
Igual passa amb els llibres, hi han llibres que el seu contingut és una história en la qual apareixen personatges i dialegs. Tot això pot ser més o menys informatiu però imagineu-vos un verdader llibre informatiu: com pot ser un diccionari. Vosté el diccionari no s'el llegiria tot sencer per que és un llibre de caracter informatiu. Si li interessa alguna cosa la buscarà peò si no, no el farà servir.
També hi ha un altre aspecte que diferncia la informació de la comunicació i es que en la comunicació les persones que es comuniquen fan servir una parla de la llengua determinada i fean servir diferents entonacións. Aixó ja no es informació literal es simplement comunicació.
JA ESTÀ !
Ja que tinc fet el meu blog començarè a publicar tot el que donem a clase.
Espero que us agradi.
Espero que us agradi.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
