RESUM DEL TEMA 12

1 LA UNITAT DE L’ESPÈCIE I LA DIVERSITAT DE GRUPS

L’espècie humana ha desenvolupat la llengua articulada.
No es coneix cap comunitat que no usi la llengua com a vehicle de relació: és la unitat de l’espècie
Actualment, arreu del món, es parlen unes 6000 llengües: diversitat dels grups humans



2 LA CLASSIFICACIÓ DE LES LLENGÜES

El mapa lingüístic d’avui en dia correspon a un conjunt de forces sociopolítiques generades en el passat.
Els especialistes calculen que en el segle XXI en desapareixeran més de la meitat.

CLASSIFICACIÓ DE LES LLENGÜES

SEGONS ELS CRITERIS LINGÜÍSTICS
Característiques lèxiques: semblances en el vocabulari, s’agrupen en disset famílies lingüístiques
Característiques morfològiques: les llengües s’agrupen en aïllants, aglutinants i flexives
Característiques sintàctiques: segons la posició dels elements dins la frasee

SEGONS ELS CRITERIS D’ÚS
Estatus: oficials (oficials jurídicament), cooficials (dos llengües oficials) i sense regulació (no regulades jurídicament)
Vitalitat: normalitzades (mantén posició estable), en procés de normalització (en recuperació), en procés de substitució (estan perdent) i extinguides (ja perdudes)
Nombre de parlants: Majoritàries i minoritàries
Codificació: codificades i no codificades



3 CRITERIS LINGÜÍSTICS

3.1 Famílies lingüístiques
Una família lingüística és un conjunt de llengües que presenten un origen comú i unes característiques lèxiques semblants.

3.2 Tipologia de les llengües
Totes les llengües són complexes.
Característiques morfològiques:
Llengües aïllants: es caracteritzen perquè totes les paraules són variables, no tenen morfologia, però l’estructura sintàctica es molt rígida (xinès o vietnamita.
Llengües aglutinants: es caracteritzen per l’acumulació darrere del radical de diferents afixos per indicar les relacions gramaticals.
Llengües flexives: es caracteritzen per l’ús de la morfologia; a les llengües flexives les paraules no tenen una forma invariable, sinó que aquesta canvia segons gènere, nombre, temps, expressat.



4 CRITERIS D’ÚS

4.1 L’estatus de la llengua
Indica la posició que ocupa, algú o alguna cosa, en una escala jeràrquica.
Estatus social: una classe social o una altra
Estatus jurídic: diferència entre ciutadans lliures i esclaus
L’estatus d’una llengua determina la posició jurídica, política i social que ocupa en un territori amb relació amb les altres llengües.
Les llengües es classifiquen atenent al grau de poder polític, a la regulació jurídica, a l’abast territorial, a l’extensió de l’ús i als prejudicis.
Factors de tipus econòmic: econòmic (bona posició en el concert internacional) i la social (manteniment del grup cohesionat).

4.2 La vitalitat de la llengua
Les funcions que acompleix una llengua en la societat donen raó del seu grau de vitalitat.
La distribució de funcions entre diverses llengües defineix la situació de cada una i el grau d’influència de la comunitat que la parla.

4.3 Llengües i nombre de parlants
Nombre de parlants: resultat d’’un conjunt de factors: demogràfics, econòmics i polítics.
La relació actual entre llengües i parlants respon a la distribució geopolítica del món.

4.4 Llengües i distribució geogràfica
La presència de diverses llengües dins d’un estat es força habitual. Tret d’alguns casos com Portugal, Islàndia i Albània.Hi ha zones geogràfiques on la concentració de les llengües és més elevada i zones homogènies des del punt de vista lingüístic.