ESQUEMA TEMA 11

1. Grup social i fet comunicatiu:
- Vida en grup: base de la supervivència.
- Intercanvi d’informació i organització en grup.
- Llenguatge articulat i eficàcia comunicativa.


2. La comunitat lingüística:
- La relació del grup amb el medi genera formes d’organització social.
- Les llengües donen raó de les formes de vida dels grups humans.
- Diversitat cultural i lingüística.


3. L’ús lingüístic:

3.1. Ús i diversitat:
- L’ús és el conjunt de manifestacions verbals (orals i escrites) que s’emeten en una comunitat.
- Ús lingüístic i temps històric. - Ús lingüístic i espai geogràfic. - Ús lingüístic i grup social.
- Ús lingüístic i estructura social.

3.2. Ús i red:
- Llengua: vehicle de relació de la comunitat.
- Grups humans i interacció amb el medi.
- Característiques geogràfiques de l’hàbitat.
- Hegemonia d’uns pobles sobre uns altres.


4. La sociolingüística:
- Estudia l’ús de la llengua i analitza les relacions que hi ha entre la llengua i el medi.
- La sociolingüística se separa de la lingüística quant a finalitats: la lingüística explica el funcionament del sistema lingüístic.


5. El contacte lingüístic:
- La necessitat de relació entre grups que parlen llengües diferents origina contacte lingüístic; i aquesta situació comporta canvi, readaptació del codi, per tal de fer possible la intercomunicació.


6. Aproximacions als fenòmens de contacte:

6.1. El bilingüisme:
- És una situació de contacte atenent a tres perspectives bàsiques des del punt de vista:
- Individual: actiu o passiu, simètric o asimètric i instrumental o integrador.
-Territorial.
- Social: limitat o massiu, oficial o no oficial i neutre o diglòssic.

6.2. La diglòssia:
- És l’ús social de les llengües atenent a la jerarquia de funcions que fan.
- C. Ferguson va descriure, l’any 1959, dues varietats d’una mateixa llengua: - Varietat A: altament codificada i vehicle dels usos formals.
Varietat B: utilitzada en usos informals.

6.3. El conflicte lingüístic:
- Es defineix com la tensió que es produeix entre dues llengües a l’interior d’un territori per assolir un nombre més alt de funcions socials i de parlants.
- Es produeix en territoris on conviuen més d’una comunitat lingüística. Es resol en:
- Substitució lingüística: abandó de la llengua pròpia i assimilació de la llengua de la comunitat dominant.
- Normalització lingüística: recuperació d’usos i funcions socials d’una llengua en situació de desavantatge.


7. Dinàmiques de contacte:

7.1. Els intercanvis comercials:
- Històricament, aquests han estat una font important de contacte entre els pobles.
- Actualment, l’anglès tendeix a funcionar com a lingua franca en les relacions comercials.

7.2. Les conquestes militars:
- La invasió de territoris té efectes importants en la situació de contacte lingüístic.
- El canvi lingüístic pren camins diferents:
- Substitució lingüística.
- Assimilació de la població dominant.
- Creació de llengües mixtes.

7.3. Desplaçament de població:
- Els moviments migratoris originen una situació de contacte entre comunitats que pensen, viuen i s’expressen en llengües diferents.
- El canvi lingüístic pot operar en dos sentits:
- Substitució de la llengua dels migrants.
- Substitució de la llengua dels autòctons.


7. Llegeix els dos fragments i explica les causes de l’extinció del gaèlic escocès i del parsi:
a) El gaèlic escocès fou extingit perquè no tenia suport institucional de cap mena a nivell nacional, a diferència de l’anglès, que es el que s’utilitzava per les escoles. L’anglès el van instaurar com a llengua totalment oficial, suprimint així el gaèlic escocès, que, tot i això, encara el parlen els pescadors escocesos.
b) Els parsis utilitzaven la seva llengua amb llibertat, ja que ni l’islamització els impedia parlar-la. Poc més tard, els “veïns” van arribar a les seves terres i van implantar la llengua oficial de l’Afganistan, el paixtu.