MÓN VERD

Com ja sabem tots el món es cada cop més bonic. M’encanta el to grisos que adopta el cel a la ciutat. M’assembla que això es creat per uns gasos o no se que. Però es igual avui en dia es el més normal i millor. Tothom es feliç i no cal preocupar-se del que un llença o del que un deixa de llençar. En la societat d’avui en dia son tots així de feliços.
Ja sabem que les centrals nuclears llencen fums tòxics per al planeta, però això es així i ningú ho canviarà, com es normal.

Però resulta que no tothom es com nosaltres. Hi ha un reducte de gent, cada cop més elevat, que es nega a actuar amb normalitat, i que per això fan coses realment estranyes.
Tenen cinquanta mil bosses d’escombreries de diferents colors per fer una cosa a la que anomenen reciclar. Busquen i remiren fluorescents i esprais que no malfereixin al medi ambient. Com si això fos possible! No volen ni sentir parlar dels viatges que has fet últimament amb cotxe, ells sempre utilitzen transport públic . Mireu que vulgars!
Jo no soc ni el primer ni el últim que els hi dirà que estan bojos.
I el pitjor de tot es que se’ls veu contents amb si mateixos i amb el que fan encara que no serveixi de res.
Al final, que facin el que vulguin, que jo continuaré fent el que faig quan m’assembli.
A mi no em te que dir ningú el que tinc que fer.