VALORACIÓ PERSONAL

En aquesta primera i última valoració que faig en aquest blog de català, he de dir que hi han hagut temes complicats, altres de difícils. Però això s’ha d’anar passant tal i com venen. Jo crec que he superat tots i cada un dels obstacles que m’ha presentat aquesta assignatura, encara que uns m’hagin costat més que d’altres. I el porta folis m’ha anat obligant a anar penjant totes les activitat ja fetes per tindre-les més fresques. Això m’ha ajudat molt a l’hora de tindre que estudiar temes complicats, ja que si tenia fresca la pràctica, la teoria m’era més fàcil d’entendre. Gracies.

RESUM DEL TEMA 12

1 LA UNITAT DE L’ESPÈCIE I LA DIVERSITAT DE GRUPS

L’espècie humana ha desenvolupat la llengua articulada.
No es coneix cap comunitat que no usi la llengua com a vehicle de relació: és la unitat de l’espècie
Actualment, arreu del món, es parlen unes 6000 llengües: diversitat dels grups humans



2 LA CLASSIFICACIÓ DE LES LLENGÜES

El mapa lingüístic d’avui en dia correspon a un conjunt de forces sociopolítiques generades en el passat.
Els especialistes calculen que en el segle XXI en desapareixeran més de la meitat.

CLASSIFICACIÓ DE LES LLENGÜES

SEGONS ELS CRITERIS LINGÜÍSTICS
Característiques lèxiques: semblances en el vocabulari, s’agrupen en disset famílies lingüístiques
Característiques morfològiques: les llengües s’agrupen en aïllants, aglutinants i flexives
Característiques sintàctiques: segons la posició dels elements dins la frasee

SEGONS ELS CRITERIS D’ÚS
Estatus: oficials (oficials jurídicament), cooficials (dos llengües oficials) i sense regulació (no regulades jurídicament)
Vitalitat: normalitzades (mantén posició estable), en procés de normalització (en recuperació), en procés de substitució (estan perdent) i extinguides (ja perdudes)
Nombre de parlants: Majoritàries i minoritàries
Codificació: codificades i no codificades



3 CRITERIS LINGÜÍSTICS

3.1 Famílies lingüístiques
Una família lingüística és un conjunt de llengües que presenten un origen comú i unes característiques lèxiques semblants.

3.2 Tipologia de les llengües
Totes les llengües són complexes.
Característiques morfològiques:
Llengües aïllants: es caracteritzen perquè totes les paraules són variables, no tenen morfologia, però l’estructura sintàctica es molt rígida (xinès o vietnamita.
Llengües aglutinants: es caracteritzen per l’acumulació darrere del radical de diferents afixos per indicar les relacions gramaticals.
Llengües flexives: es caracteritzen per l’ús de la morfologia; a les llengües flexives les paraules no tenen una forma invariable, sinó que aquesta canvia segons gènere, nombre, temps, expressat.



4 CRITERIS D’ÚS

4.1 L’estatus de la llengua
Indica la posició que ocupa, algú o alguna cosa, en una escala jeràrquica.
Estatus social: una classe social o una altra
Estatus jurídic: diferència entre ciutadans lliures i esclaus
L’estatus d’una llengua determina la posició jurídica, política i social que ocupa en un territori amb relació amb les altres llengües.
Les llengües es classifiquen atenent al grau de poder polític, a la regulació jurídica, a l’abast territorial, a l’extensió de l’ús i als prejudicis.
Factors de tipus econòmic: econòmic (bona posició en el concert internacional) i la social (manteniment del grup cohesionat).

4.2 La vitalitat de la llengua
Les funcions que acompleix una llengua en la societat donen raó del seu grau de vitalitat.
La distribució de funcions entre diverses llengües defineix la situació de cada una i el grau d’influència de la comunitat que la parla.

4.3 Llengües i nombre de parlants
Nombre de parlants: resultat d’’un conjunt de factors: demogràfics, econòmics i polítics.
La relació actual entre llengües i parlants respon a la distribució geopolítica del món.

4.4 Llengües i distribució geogràfica
La presència de diverses llengües dins d’un estat es força habitual. Tret d’alguns casos com Portugal, Islàndia i Albània.Hi ha zones geogràfiques on la concentració de les llengües és més elevada i zones homogènies des del punt de vista lingüístic.

ANTOLOGIA DE LA POESIA CATALANA

PRIMERA PART: 2 POEMES

GUILLEM DE BERGUEDÀ, Cançoneta leu e plana

Anàlisi de la forma
- 5 estrofes
- 7 versos per estrofa
- Cançoneta leu e plana
- a-a-b-a-b-b-b; versos “a” rima consonant i els “b” també consonat
- 7 síl•labes per vers
- Anàfora, símil

Anàlisi del contingut
- l’autor pretén fer una crítica d’un Marqués
- Crítica de l’autor
- El marqués es un traïdor i en les batalles es molt dèbil i que la gent que va amb ell no se’n pot fiar.
- El marquès obès



RAMON LLULL, A vós, dona verge santa Maria

Anàlisi de la forma
- 3 estrofes
- 8 versos per estrofa
- A vós, dona verge santa Maria
- A-B-A-B-A-A-C-C; versos “A” rima consonant, “B” rima consonant, “C” rima consonant
- 10 síl•labes per vers, excepte el cinquè i el sisè que son de 8 síl•labes
- Metàfora, símil

Anàlisi del contingut
- l’autor s’ha enamorat de santa maria
- pretén expressar l’amor que sent
- l’autor expressa un amor molt fort cap a santa maria, es vol fer clergue i pacificar amb el seu amor als cristians, comenta que més d’un diu que moriria pel seu fill però son pocs el que ho farien.
- El verdader amor





SEGONA PART: 2 POEMES

TEODOR LLORENTE, Vora el barranc dels Algadins

Anàlisi de la forma
- 4 estrofes
- 8 verso per estrofa
- Vora el barranc dels Algadins
- A-b-b-a-a-c-c-a; totes les rimes son consonants
- 8 síl•labes per vers
- Anàfora, símil, metàfora

Anàlisi del contingut
- l’autor descriu un paisatge molt bonic per a ell
- pretén descriure la bellesa del paisatge
- l’autor descriu el barranc dels algadins on va passar la seva infància
- records de la meva infància



JACINT VERDAGUER, Vora la mar

Anàlisi de la forma
- 10 estrofes
- 4 versos per estrofa
- Vora la mar
- A-b-A-b; consonants
- 6 síl•labes els parells i els imparells 10
- Símil, Antítesis

Anàlisi del contingut
- L’autor desxifra els sentiments que té quan veu el mar
- Pretén mostrar els seus sentiments quan mira el mar
- L’autor descriu els sentiments que l’envolten al mirar el mar i totes les coses que aquest li recorda quan l’observa
- Sentiments en la mar





TERCERA PART: 6 POEMES

MIQUEL COSTA I LLOBERA, Lo pi de Formentor

Anàlisi de la forma
- 8 estrofes
- 5 versos per estrofa
- Lo pi de Formentor
- A-B-A-A-B; Totes les rimes son consonants
- 13 síl•labes els quatre primers i l’últim es de 6
- Símils, personificació

Anàlisi del contingut
- l’autor esta enamorat d’un arbre
- expressa la bona vida dels arbres i que es el que l’atrau d’ells
- A l’autor li atrauen els arbres ja que son els mes forts plantats a la terra fèrtil i que tant els hi agrada que plogui i faci tempesta per poder cantar i mullarse la cabellera reial.
- Estimat arbre




JOAN ALCOVER, La balanguera

Anàlisi de la forma
- 5 estrofes
- 8 versos per estrofa
- La balanguera
- a-b-a-b-c-d-c-d negreta es la tornada, rima consonant
- 8 síl•labes per vers
- Paral•lelisme

Anàlisi del contingut
- la balanguera se’n va de viatge i es troba el jovent revolucionat.
- Expressa la fructiferació del jovent que canviarà el món
- La balnguera se’n va (a no ho se on, no ho diu) i quan torna es dona compte de que el jovent ha canviat molt i canta al carrer i ella se n’adona de que el jovent amb la seva forma de ser, canviarà el món
- El jovent d’avui en dia




JOSEP CARNER, Bèlgica

Anàlisi de la forma
- 4 estrofes
- 1ª =12 versos, 2ª=13 versos, 3ª= 12 versos, 4ª= 9versos
- Bèlgica
- 12A-12B-12B-12A-10C-12B-12B-10D-10E-10D, rima consonant
- 12 síl•labes per vers, canviant amb 10
- Sinalefes, Anàfora, comparació

Anàlisi del contingut
- El que descriu el poeta es pot fer a qualsevol lloc.
- Descriu Bèlgica perquè es va passar mitja vida allà exiliat.
- Té Bèlgica com el model del seu país ideal per a Catalunya. Hi ha certa ironia en el text. L’autor està molt content amb el país que va escollir per passar l’exili.
- País Ideal




MARIA ANTÒNIA SALVÀ, L’encís que fuig

Anàlisi de la forma
- 5 estrofes
- 4 versos per estrofa
- L’encís que fuig
- A-B-A-B, rimes consonants
- 10 síl•labes per vers
- Paral•lelisme, símil, metàfora

Anàlisi del contingut
- la natura és molt bonica i es observada per l’autora que la descriu amb amor
- expressa la gracia de la natura i l’amor que sent per ella
- la natura es molt bonica però en un instant fugaç fuig i s’allunya i es fon. Només resta la vida de la persona que l’ha copsada de neguit i acaba amb uns moments de bellesa instantània.
- La bellesa i la fugacitat de la natura




JOAN SALVAT-PAPASSEIT, Tot l’enyor de demà

Anàlisi de la forma
- Versos trencats
- No hi ha anàlisi dels versos per estrofa
- Tot l’enyor de demà
- No té rima
- Sinalefa, elisió, anàfora, hipèrbaton...

Anàlisi del contingut
- l’autor te una malaltia i explica com es trobarà l’endemà quan es desperti del llit.
- L’autor expressa la diferencia entre la vida i la mort
- Suggereix que cada dia sap el que es trobarà a l’endemà. Ell ja sap el que està passant al carrer sense moure’s del llit.
- Endevinant l’endemà




JOSEP M. DE SAGARRA, Vinyes verdes vora la mar

Anàlisi de la forma
- 7 estrofes
- 5 versos per estrofa
- Vinyes verdes vora la mar
- A-b-a-b-a, rimes consonants
- 7 síl•labes per vers
- Anàfora, hipèrbaton

Anàlisi del contingut
- descriu les vinyes i els colors del paisatge durant el dia
- expressa la bellesa del paisatge del Port de la Selva
- descriu els colors de les vinyes i la puresa del paisatge
- vinyes del Port de la Selva

AVALUACIÓ

5. Determina els diftongs
vaig, mateix, gaire, veure, aire

7. fes el plural dels mots següents
estacions, vides, espurneixos, llampecs, mans, esquemes

8. fes la flexió dels adjectius següents
a)fugaç
b)polcra
c)gèlida
d)esmaperduda
e)mateixa
f)tranquil·la
g)difusa
h)jove
i)plena

9. conjuga en imperatiu i en participi
a) tingues, tingui...
veu, vegui...
pugues, pugui...
sigues, sigui...
ves, vagui...

b)podent
tenint
visquent
veuent
sabent
sent
corrent

DE LA PARAULA AL TEXT

PÀG, 169

2. transcriu
pate[ʃ]is, paï[z]os, coa[kc]ió, [3]u[d3]at...

5. mode verbal de la primera i segona part:
1ªindicatiu, 2ªimperatiu

6. escriu perífrasis d'obligació del text
rrecull, ves...

7. Escriu l'imperatiu de els verbs següents:
ves, vagi, ...
exigeix, exigeixi...
viu, visqui,...
tingues, tingui,...

8. persona gramatical de la 1ª part i de la 2ª
1ª: 3ª sing, 2ª: 2ª sing

9. escriu connectors tempoarls
posteriorment, abans...

12. fes derivats:
puruc, humà, cultural...

17. indica l'emisor i el receptor.
emisor, l'escritor; receptor, la persona maltratada

18. intenció del text
previndre del que has de fer si et passa qualsevol cosa semblant

ACTIVITAS TEMA 6

2. Completa amb el pronom.
a)Em , -me
a)Et, t’, et
a)–se, es, s’
a)–nos, ens, ens

7. Completa amb la combinació pronominal correcta.
a) se’n, s’ho
b) Te’n, -te-les
c) –los-en, li’n
d) se’ls, s’hi
e) –los-els, me’ls
f) me la, la hi

18. Completa amb la combinació pronominal correcta.
a) els hi
b)li ho
c)les hi
d)l’hi
e)la hi
f)li’n

38. assenyala la combinació pronominal adecuada
a)la hi
b)els hi
c)la’n
d)se’’n

LLENGÜES DEL MÓN

-Unitat de l'especie i diversitat de grups
-Classificació de les llengües:
_Criteris lingüístics
_Criteris d'ús
·Estatus-situació
·Vitalitat
·Nombre de Parlants

-L'estatus de la llengua
-La vitalitat de la llengua
-Llenües i nombre de parlants
-Llengües i distribució geogràfica

DICTAT COMENTAT

Els homes, en sentit de gènere, no hem rebut una correcta educació de les emocions i se’ns ha mutilat el sentiment de tendresa. Fins i tot s’ha arribat a afirmar, en boca de molts saberuts, que la compassió i la tendresa són virtuts femenines, expressions de la debilitat de la dòna, però que l’home no pot permetre’s el luxe de vessar una llàgrima quan se li entendreix el cor. Aquesta prohibició és una expressió de la seva vida emocional.
*s'ens-se'ns, *son-són, *llagrima-llàgrima

REDACCIÓ D'ABRIL

HISTÒRIA

Aquella tarda havia estat esgotadora, tenia fets pols els peus i les cames. Respirar a l’altura on érem era cada cop una tasca més complicada.
Es començava a fer fosc i teníem que buscar un lloc on passar la nit i arribar a l’endemà al cim de l’Annapurna. Cada mitja hora establíem contacte en Tolo i jo, encara que teníem moltes ganes de parlar sobre aquell meravellós paisatge, parlant gastes molta energia necessària per continuar caminant cap dalt.

Finalment vam parar per acampar.
Començant a muntar les tendes de campanya em vaig donar compte de que en Tolo no es trobava molt bé. Li costava muntar-la, amb moviments lents i bastant desencertats. El vaig ajudar i vam estar parlant sobre el paisatge i sobre la nostra família, els trobàvem a faltar. Estaven tant lluny. La veritat es que en Tolo m’havia comentat que no es trobava molt bé, però jo no li vaig donar molta importància.

Per la nit avanç de dormir vam connectar els telèfons satèl•lit i vaig escriure una mica sobre l’aventura d’aquell dia al meu diari personal. Però el més fort encara estava per arribar.
Al matí ens vam despertar tots amb el soroll de totes les alarmes sincronitzades, tots menys en Tolo. El vam intentar despertar i no vam poder. En Tolo ja no tenia pols.
Desprès d’aquella desgracia vam optar per baixar al campament base i van intentar treure en Tolo que era molt greu amb un helicòpter, cos que no va ser possible a causa del vent.
Mai me’n oblidaré el que va passar en aquell ascens a l’Annapurna.

ACTIVITATS TEMA:4

3. Corregeix les construccions de gerundi incorrectes:
a) - Arribà a la meta rebent una copa de mans del president.¨
{ Al arribar a la meta, va rebre una copa a mans del president.
b) - El detingueren posant-li una multa per excés de velocitat.
{ El detingueren per posar-li una multa per excés de velocitat.
c) - Passejant pel bosc, trobà un camp de margarides primerenques.
{ Quan passejava pel bosc, va trobar un camp de margarides primerenques.
d) - Ha rebut un cop quedant inconscient.
{ Ha rebut un cop i s’ha quedat inconscient.

4. Completa les oracions següents:
a) L’empenyé amb força i caigué estrepitosament.
b) Van arribar al cim i plantaren una bandera.
c) S’asseuen encongint les cames.
d) El reconegué i saludà efusivament.
e) Entrà a l’hospital tremolant de fred i de por.

5. Completa les oracions amb el temps verbal que correspongui:
a) Si tens un moment, vine a veure’m.
b) Si tenies un problema, me l’explicaries?
c) Si no haguessis fet tard, nosaltres no tindríem temps de veure en Marc.
d) Si em portessis a casa, t’ho agrairia molt.

8. Expressa el significat d’aquestes oracions mitjançant una perífrasi verbal:
a) Tenia l’obligació de deixar-ho tot clar.
{ Soc el que ha de deixar-ho tot clar.
b) Probablement, ja són les nou.
{ És possible que siguin les nou.
c) Ja no molesta ningú.
{ Ha deixat de molestar.
d) Sembla que falta molt poc perquè comenci el concert.
{ Deu faltar poc perquè comenci el concert.
e) En Joan té la intenció de presentar-se al concurs d’escacs.
{ En Joan vol presentar-se al concurs d’escacs.

11. Completa les oracions amb li (CI) o el (CD):
a) A en Pep li horroritza parlar en públic.
b) No li afecta gens lo que li puguin dir.
c) Li farem una festa sorpresa i el sorprendrem.
d) Si no el telefones tu, ho faré jo.

12. Escriu el verb que es relacioni amb cadascun dels noms:
a) Culpabilitat: culpar.
b) Reflex: reflexionar.
c) Col·lisió: col·lisionar.
d) Aterratge: aterrar.
e) Temor: atemorir.
f) Decepció: decebre.
g) Extradició: extradicionar.
h) Garantia: garantir.
i) Pol·lució: pol·lir.

14. Corregeix les errades:
a) Els germans petits no es callen mai i li molesten a tothora. (el)
b) Es dorm al sofà i li emprenya que li posem la televisió. (sense)
c) Seu-te bé i calla’t! Estic dormint el teu germà. (s’està/està)
d) Quan va veure que el revisor es pujava a l’autobús, el Joan es va baixar de seguida. (en)
e) Li van preocupar tant que va marxar sense dir ni piu. (el)

17. Omple els buits amb fer o donar:
a) Jo dono un petó a l’avi i li dono les gràcies.
b) Em fa por anar al metge tot sol. M’hi acompanyes i fas un volt?

18. Completa les oracions amb ser o estar:
a) El meu nebot està malalt i això que no és un noi gens malaltís.
b) El Joan és un xicot molt alegre però últimament està molt trist.
c) I tu, ets solter o estàs casat?
d) Els estofats de la Carme són boníssims; avui, però, estaven una mica salats.

20. Omple els buits amb les formes de ser o estar.
{ És semblant a l'activitat anterior.

21. Omple els buits amb ser o estar i indica l’ús que presenten en cada oració:
a) Els nois són a l’escola i hi seran tot el dia. Ser, lloc.
b) En Pau és simpàtic però el seu germà no ho és gens. És, qualitat.
c) Els músics estan preparant el concert per demà. És, ús auxiliar.
d) La setmana passada els malfactors foren detinguts per la policia. És, ús auxiliar.

23. Completa les oraciones següents amb locucions de manera.
a) a la menuda / al detall; a l’engròs
b) a preu fet / a escarada
c) a la bestreta; a compte
d) a terminis

27. Relacions els elements de les diferents columnes.
a) El terra està fregat, camines de puntetes.
b) Caus per les escales a rodolons.
c) T’ha caigut un anell a terra, camines de quatregrapes.
d) Jugues a la xarranca, camines a peu coix.
e) Si un enemic t’amenaça amb un arma, caminesde recules.
f) Has begut més del compte, camines de tort.
g) Fas una pràctica de camuflatge, camines a rossegons.
h) Tot és fosc, camines a les palpentes.

35. Omple els biuts amb adverbis i locucions de quantitat.
Eren gairebé les vuit i en sortir al carrer vaig percebre una sensació molt estranya. Notava l’ambient força enrarit.Mai, en aquella hora, no haviavist el carrer tan i tan buit. Pel cap alt érem una desenad’ànimes que vagarejaven sense gaire esma.Que estrany era tot!Hi ha força gent que gaudeix de les situacions mésinversemblants però a mi no m’agraden gens nimica. Tot i que no sóc una persona gaire normal,necessito d’allò més la seguretat de l’entorn simés no la impressió que tot rutlla si fa no fa comsempre. Vaig recórrer pel cap baix un parell de quilòmetres i estava tan esgotat de cos i de cap queno me’n vaig adonar fins que hi vaig topar de nassos. En un bar mig tancat la gent s’amuntegava arreuper veure la final de la Copa d’Europa!!! No hihavia pensat gens en el maleït partit! Estava tanenrabiat amb mi mateix que vaig decidir no quedarm’hi.Per avui n’havia tingut prou!

36. Tria la forma més adeqüada per cada context.
a) gaire; molta
b) gens
c) gaires
d) prou
e) bastant; gens
f) massa
g) prou

37. Omple els buits amb les formes que convinguin.
a) pertot; enlloc
b) mentre
c) en lloc de; alhora
d) per tot; corrents
e) a les hores; gaire bé
f) mal; corrent
g) aleshores; potser; potser
h) ben; mentrestant
i) aleshores; malament; gairebé; enlloc

38. Corregeix les formes incorrectes.
a) Potser li truco demà o potser vaig a veure’l.
b) Mira, fins i tot en Pep s’ha preocupat per tu.
c) Amb les crosses has de caminar a poc a poc.
d) Has de veure’l i a més a més t’hi has de disculpar.
e) Ja t’hem dit moltes vegades que sí que hi anirem.
f) Crec que tots hi faran cap, fins i tot els més veterans.

39. Completa les oracions següents amb les preposicions que calguin.
a) entre; sense
b) malgrat; en
c) sense; contra
d) entre; amb; contra
e) amb; segons
f) a; a; amb
g) sense; contra
h) a; sense
i) ultra; en; de
j) a; a
k) a; amb; malgrat

41. Omples els biuts amb la preposició a.
a) Si el consum de tabac no afectés tant lapoblació, no caldria fer tantes campanyes perconscienciar els ciutadans.
b) En entrar a la sala de conferències, el periodistava saludar els assistents i va aprofitar l’avinentesaper fer una consulta al delegat.
c) Consultarem els serveis jurídics perquè ensajudin a redactar una denúncia a les autoritats.
d) Espera els companys i demana’ls si han vistel meu germà.
e) Digueu a l’agent de la nova secció que convoquiels socis per a la setmana vinent.
f) Hem cridat el metge perquè faci una revisió alteu germà.

42. Completa les oracions següents amb una preposició.
a) Si segueix rient-se de tothom, s’arrisca que li facin el buit.
b) S’entossudeix a ser una persona íntegra i es nega a que el manipulin.
c) S’ha adaptat bé al grup però vacil·la a fer nous amics.
d) Aspira que el nomenin director i s’afanya a fer mèrits.
e) S’oposen que construeixin més urbanitzacions i confien que el consistori s’avindrà adiscutir el nou projecte.
f) La tasca de salvament consisteix a evacuar els damnificats. Després caldrà preocupar-se quetothom sigui reallotjat.
g) Els ocupes s’oposaren al desallotjament de lacasa i s’arriscaren que la policia entrés a la nit.
h) Es preocupa que tot funcioni i està al cas detot però prescindeix que l’elogiïn.

44. Corregeix les errades.
a) Ens amenaçà a fer-nos fora de l’aula.
b) Si t’acostumes que els pares et facin els deures,no aprendràs gens.
c) La feina consistia a vendre cosmètics per les cases.
d) El recepcionista s’oblidà que havia d’avisar elsclients de l’habitació
321.
e) El filòsof dubtava que els assistents entenguessinadequadament el seu missatge ètic.
f) Ja comptava a presentar-se a l’oficina però se’n va oblidar completament.
g) Es va preocupar molt que tothom estigués ben atès.
h) Els joves van contribuir que la rifa fos un èxit.

50. Completa les oracions següents amb locucions prepositives.
a) quant a
b) a força de
c) per culpa de
d) tret de
e) a causa de
f) gràcies a
g) a desgrat de
h) en comptes de
i) pel que fa a
j) amb relació a

51. Completa les oracions següents amb a.
a) No hi anirà ningú a causa del mal temps.
b) Els incendis forestals són deguts als descuits dela població.
c) La contaminació de l’aire és deguda als escapamentsde les indústries pesants.
d) L’obra de teatre es va clausurar a causa de la pocaassistència de públic.
e) Aquestes faltes d’assistència són degudes auna baixa per malaltia.
f) Ningú no podrà fer més fotocòpies a causa de lamanca de tinta.

53. Corregeix les formes incorrectes.
a) No seré aquí fins a mitjan juliol.
b) Quant a la producció literària, el ritme d’obrescreix a un ritme lent.
c) Es va construir una casa al costat del riu.
d) No tinc feina a causa de la saturació del mercat.
e) Amb relació a les filtracions, caldrà investigar eldepartament de relacions públiques.

RESUM

Fa molt temps ja que es va crear la Comissió per la Racionalització dels Horaris dels Espanyols de la qual no haviam sentit mai a parlar. De fet no sabiam ni que existia. La finalitat d’aquesta comissió es ajudar als espanyols donant-lis informació que tracten com tindrien que ser els horais a espanya per deixar enrrere els actuals i adaptar-se millor.
Segons uns estudis, que fa poc han publicat, aconsellen com tindrien que ser millorats els horaris dels espanyols basats en enquestes que han fert a altres països.
A Finlàndia fan coincidir els horais laborals dels pares amb els escolars dels fills. Però aqui es impossible fer una cosa tant inteligent perque tenim que anar sempre a l’inrevès. Tambè cita que a Portugal dinen a la una del migdia i sopen a les vuit. Això es el que aconsella la comissió? A Catalunya ja es feia fa seixanta anys. El que passa es que fa cinquanta anys la gent va començar a dinar i sopar cada cop més tard. Doncs la gent vol estar cad cop més allunyada de la seva família i dels demés només estant pendents dels diners i del seu propi bé material.

AQUELLA COMISSIÓ HO TE DIFÍCIL

Sense adonar-nos, fa ja sis anys que es va crear la comissió per la Racionalització dels Horaris Espanyols. O ja son set? En qualsevol cas, suficients com per que hagi tingut temps de anar-nos subministrant, de tant en quant, informacións que tracten com deurien ser aquí els horaris que la majoria de gent tindria que adaptar-se per deixar enrere els actuals, que –començant pels del treball- son pura demència i amb el que es difícil conciliar vida laboral y personal. La última notícia sobre la comissió es de fa uns dies, de que l’òptim seria seguir amb el model dels països nòrdics i de Portugal. Una evidència per a la que mai he necessitat cap comissió. Però, poc més poden fer a part d’impartir pedagogia. En aquella notícia s’explica que el president de l’invent, Ignasi Buqueras, a donat a coneixer una enquesta que han fet a ambaixadors espanyols en vint-i-tres països europeus. S’ha de destacar la jornada intensiva de Finlàndia y el seu –potser no casual- alt índex de productivitat, i el fet de que a Suecia els horaris laborals i escolars coincideixen, quelcom tan sensat que costarà conseguir-ho aquí, on es tracta de fer-ho tot complicat, i que l’horari de les escoles i els dels pares no conincideixi mai, per així poder queixar-se i dir que tot es una bírria.
Explica la comissió que Portugal –que està a l’altre costat de la península- aplica la lògica als seus horais de menjar. La del migdia es a la una de la tarde, el sopar a les vuit. La comissió aconsella aquell model. Un model, per cert, casi idèntic que el que es seguia a barcelona fa seixanta anys. Als anys cinquanta, a casa meva i a la de tota la gent que coneixia, nens i aduts dinavem la una (alguns abanç i tot). I es sopava a les vuit o poc desprès. I ningú es moria per allò. Va ser ja als anys seixanta quen la gent va començar a dinar i sopar cada cop més tard. Avui hi ha gent que sopa a les deu de la nit. I els beneïts dinars del migdia, els dies laborals? No hi ha cap institució més sagrada que aquesta. Les persones importants truquen per telèfon, queden per dinar, i es senten a la taula a les dues i mitga i, plat rere plat –més cafès, copes i cigars-, no aixequen el cul fins a les cinc i mitga. Quan tornen a la feina ni s’els acudeix que –en un país civiltzat, havent dedicat seixanta minuts a menjar- a aquella hora la gent ja estaria tornant cap a casa seva. I si ells segueixen aquest horari, per que els seus empleats tindrien que seguir un altre? Així, en comptes de recollir i marxar a casa a les cinc, ells a les cinc començen la seva jornada de tarde, que no acabarà fins a les vuit o les nou. El que sigui per tal de tornar a casa quan més tard millor i així estar el menys possible amb el que queda de monstres que la habiten.

ACTIVITATS

6. Escriu el determinant:
a) El canal...
b) Té per costum... els llums.
c) Vaig menjar les postres... el son.
d) Té una salut...

8. Canvia el nombre dels substantius i explica l'alteració:
a) Pasqües, arrugues, cascades... Es canvia la terminació a per es.
b) peça, pluja, raça... Es canvuia es per a i canvia la consonant que hi ha al davant.

9. Escriu en plural:
usos, tornavisos, interesos, arrosos, barnusos...

13. Escriu en singular:
a) equació, fatiga
b) peix, llaç, túnica
c) tauró, gorga
d) huracà, erosió

14. Escriu la flexió:
instantanies, italia, gandula, aprensiva, ...

16. Fes la flexió:
a) ferries
b) diví
c) obcens
d) tebia

17. Escriu l'adjectiu en plural:
a) burgesos
b) estantisos
c) escasos
d) seriosos

18. Fes la flexió
cortes, suisa, massisa, xamosa, lasa, ansiosa, rossa...

20. Troba els adjectius que no son invariables:
a) tranquil, paral·lel
b) rar, clar, bàrbar,
c) antent, dolent, valent, potent, calent, violent, suculent

24. Escriu la flexió:
boija, lleitja, mitja. roija.

MÓN VERD

Com ja sabem tots el món es cada cop més bonic. M’encanta el to grisos que adopta el cel a la ciutat. M’assembla que això es creat per uns gasos o no se que. Però es igual avui en dia es el més normal i millor. Tothom es feliç i no cal preocupar-se del que un llença o del que un deixa de llençar. En la societat d’avui en dia son tots així de feliços.
Ja sabem que les centrals nuclears llencen fums tòxics per al planeta, però això es així i ningú ho canviarà, com es normal.

Però resulta que no tothom es com nosaltres. Hi ha un reducte de gent, cada cop més elevat, que es nega a actuar amb normalitat, i que per això fan coses realment estranyes.
Tenen cinquanta mil bosses d’escombreries de diferents colors per fer una cosa a la que anomenen reciclar. Busquen i remiren fluorescents i esprais que no malfereixin al medi ambient. Com si això fos possible! No volen ni sentir parlar dels viatges que has fet últimament amb cotxe, ells sempre utilitzen transport públic . Mireu que vulgars!
Jo no soc ni el primer ni el últim que els hi dirà que estan bojos.
I el pitjor de tot es que se’ls veu contents amb si mateixos i amb el que fan encara que no serveixi de res.
Al final, que facin el que vulguin, que jo continuaré fent el que faig quan m’assembli.
A mi no em te que dir ningú el que tinc que fer.

ACTIVITATS

1. Indica per quin motiu (polític, cultural...) l’ús s’extingeix o es manté en els casos següents:
a) L’any 1815, l’erupció d’un volcà a l’illa de Sumbawa va provocar la mort de tota una comunitat i, òbviament, de la seva llengua vehicular, el tambora. o En aquest cas, l’ús del llenguatge vehicular de la comunitat de Sumbawa, el tambora, s’extingeix per un motiu natural: la destrucció (desaparició) de la comunitat i, per tant, del seu llenguatge.
b) Les llengües ameríndies van ser substituïdes per llengües indoeuropees (castellà, portuguès, anglès) arran de les colonitzacions. o Les llengües ameríndies van extingir-se per un motiu polític (territorial): la colonització dels pobles, que va comportar la implantació de les llengües colonitzadores. c) L’àrab clàssic es manté com a llengua comuna a tot l’Islam perquè va ser la llengua en què es va escriure el llibre sagrat dels musulmans, l’Alcorà. o L’àrab clàssic es manté, clarament, per un motiu religiós.
d) Els grups petits que practiquen l’endogàmia (matrimonis dins del grup) mantenen la llengua amb més èxit que els que practiquen l’exogàmia (matrimonis fora del grup). o Els que practiquen l’endogàmia mantenen la llengua per un motiu cultural.
e) La desforestació de l’Amazònia deixa els indis sense recursos, per la qual cosa perden la cohesió com a grup, s’assimilen a altres comunitats i substitueixen la seva llengua. o Perden la seva llengua per un motiu sociocultural.

3. Llegeix atentament el text següent. Després, respon les preguntes:
a) Quines són les diferències de comportament lingüístic entre homes i dones, segons el text? o Els homes tenen la veu més greu que les dones, a causa de la forma dels òrgans fonatoris; les dones fan més ús dels sufixos diminutius –et, -ó; els homes estan més autoritzats a transgredir verbalment les convencions socials; i un dels dos (home o dona) té més dret a interrompre a l’altre.
b) Consideres que hi ha diferències lingüístiques entre homes i dones de les generacions anteriors a la teva (pares, avis)? Descriu-les. o En general, tant homes com dones han canviat la manera de parlar que la de generacions anteriors, ara es parla amb més “llibertat”. Hi ha moltes paraules i expressions que ara utilitzem que llavors serien de mala educació, però que ara ja són més col·loquials.
c) Creus que actualment, amb més igualtat antre sexes, se segueixen donant aquestes diferències? Justifica la resposta. o Sí, tot i que homes i dones parlen amb més “llibertat”, els homes segueixen parlant més greu i volen imposar (un xic menys que abans) la seva autoritat a l’hora de parlar.

ESQUEMA TEMA 11

1. Grup social i fet comunicatiu:
- Vida en grup: base de la supervivència.
- Intercanvi d’informació i organització en grup.
- Llenguatge articulat i eficàcia comunicativa.


2. La comunitat lingüística:
- La relació del grup amb el medi genera formes d’organització social.
- Les llengües donen raó de les formes de vida dels grups humans.
- Diversitat cultural i lingüística.


3. L’ús lingüístic:

3.1. Ús i diversitat:
- L’ús és el conjunt de manifestacions verbals (orals i escrites) que s’emeten en una comunitat.
- Ús lingüístic i temps històric. - Ús lingüístic i espai geogràfic. - Ús lingüístic i grup social.
- Ús lingüístic i estructura social.

3.2. Ús i red:
- Llengua: vehicle de relació de la comunitat.
- Grups humans i interacció amb el medi.
- Característiques geogràfiques de l’hàbitat.
- Hegemonia d’uns pobles sobre uns altres.


4. La sociolingüística:
- Estudia l’ús de la llengua i analitza les relacions que hi ha entre la llengua i el medi.
- La sociolingüística se separa de la lingüística quant a finalitats: la lingüística explica el funcionament del sistema lingüístic.


5. El contacte lingüístic:
- La necessitat de relació entre grups que parlen llengües diferents origina contacte lingüístic; i aquesta situació comporta canvi, readaptació del codi, per tal de fer possible la intercomunicació.


6. Aproximacions als fenòmens de contacte:

6.1. El bilingüisme:
- És una situació de contacte atenent a tres perspectives bàsiques des del punt de vista:
- Individual: actiu o passiu, simètric o asimètric i instrumental o integrador.
-Territorial.
- Social: limitat o massiu, oficial o no oficial i neutre o diglòssic.

6.2. La diglòssia:
- És l’ús social de les llengües atenent a la jerarquia de funcions que fan.
- C. Ferguson va descriure, l’any 1959, dues varietats d’una mateixa llengua: - Varietat A: altament codificada i vehicle dels usos formals.
Varietat B: utilitzada en usos informals.

6.3. El conflicte lingüístic:
- Es defineix com la tensió que es produeix entre dues llengües a l’interior d’un territori per assolir un nombre més alt de funcions socials i de parlants.
- Es produeix en territoris on conviuen més d’una comunitat lingüística. Es resol en:
- Substitució lingüística: abandó de la llengua pròpia i assimilació de la llengua de la comunitat dominant.
- Normalització lingüística: recuperació d’usos i funcions socials d’una llengua en situació de desavantatge.


7. Dinàmiques de contacte:

7.1. Els intercanvis comercials:
- Històricament, aquests han estat una font important de contacte entre els pobles.
- Actualment, l’anglès tendeix a funcionar com a lingua franca en les relacions comercials.

7.2. Les conquestes militars:
- La invasió de territoris té efectes importants en la situació de contacte lingüístic.
- El canvi lingüístic pren camins diferents:
- Substitució lingüística.
- Assimilació de la població dominant.
- Creació de llengües mixtes.

7.3. Desplaçament de població:
- Els moviments migratoris originen una situació de contacte entre comunitats que pensen, viuen i s’expressen en llengües diferents.
- El canvi lingüístic pot operar en dos sentits:
- Substitució de la llengua dels migrants.
- Substitució de la llengua dels autòctons.


7. Llegeix els dos fragments i explica les causes de l’extinció del gaèlic escocès i del parsi:
a) El gaèlic escocès fou extingit perquè no tenia suport institucional de cap mena a nivell nacional, a diferència de l’anglès, que es el que s’utilitzava per les escoles. L’anglès el van instaurar com a llengua totalment oficial, suprimint així el gaèlic escocès, que, tot i això, encara el parlen els pescadors escocesos.
b) Els parsis utilitzaven la seva llengua amb llibertat, ja que ni l’islamització els impedia parlar-la. Poc més tard, els “veïns” van arribar a les seves terres i van implantar la llengua oficial de l’Afganistan, el paixtu.